El cicle de l’aigua comporta que l’evaporació del mar cau en forma de pluja sobre la terra, on corre a favor del pendent i retorna al mar a través de la línia de costa.

Aquesta aigua en el seu viatge dissol i arrossega materials del continent que transformen profundament les característiques del mar costaner. La quantitat i qualitat dels materials transportats depenen de les característiques dels territoris sobre els que llisca l’aigua, és a dir, allò que s’anomena usos del territori.

Els sediments aportats per rius i l’aigua de pluja es dipositen en gran part a la zona costera i es tornen a suspendre per efecte dels temporals o el vent. Platges al sud de les Cases d’Alcanar. Foto: J. Camp

Sabem que l’aigua que plou i s’escorre sobre el territori en estat natural és més pobra en minerals, nutrients i contaminants que aquella que ho fa sobre àrees agrícoles. L’aigua que va a mar després de caure per sobre d’una àrea urbana pot tenir entre 100 i 1.000 vegades més de nutrients i contaminants que la que ho fa sobre un bosc.

Tot això condiciona les característiques de les aigües litorals, i per tant, les de les comunitats vivents que les habiten. Com que en els darrers 50 anys hem modificat molt els usos del continent, no ha de sorprendre que els organismes marins del nostre litoral hagin canviat.

Cultures que tradicionalment tenen un lligam més estret amb el mar que nosaltres ho tenen perfectament assumit. Al Japó, per exemple, a nivell de cultura popular sempre diuen: ” Si vols un mar bo, cuida la terra”.

Jordi Camp