• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici17: L’aigua, element imprescindible a una ciutat r ...
Tornar

17: L’aigua, element imprescindible a una ciutat romana. Conducció i evacuació

30 gener, 2014
El bé més preuat és l’aigua … Píndar. Olímpiques I, v I

 

L’aigua està relacionada amb molts aspectes de la vida, per tant, segons el tipus de vida canvia el tipus d’us, i les estructures hidràuliques relacionades. No es pot plantejar l’estudi d’un sistema hidràulic sense emmarcar-ho dins el context del moment històric i del tipus de ciutat i economia que els van bastir, ja que són trets vinculants pel desenvolupament de les diverses canalitzacions i dels seus usos.

En començar a parlar de l’aportació d’aigua a la ciutat, ja s’ha de pensar en un macroespai, des de la captació fins la urbs. El fet de dissenyar una conducció comporta l’organització del territori. També s’ha de pensar en un microespai, que serà el traçat de la canalització, en concret, la seva adaptació al terreny, seguint el mínim desnivell.

A l’hora d’iniciar l’estudi d’un element hidràulic, és preferible no fer-ho des de la individualitat del factor, sinó com a part d’un conjunt més complex, on  tot ha d’estar relacionat. Una infraestructura que dissenya i canvia l’entorn no es pot estudiar al marge del paisatge que transforma.

L’aigua és un dels elements que defineix la ciutat, com ja assenyalava Plini el Vell a la seva Història Natural, XXXI, 4: “Són les aigües les que fan la ciutat”.

Es pot afirmar que els romans van desenvolupar el que es coneix com sistema d’aigua potable, un conjunt de processos i interaccions en relació a la captació, conducció, redistribució i garantia de potabilitat de l’aigua. Destaquen diferents elements en la seva configuració: la quantitat i qualitat de l’aigua disponible i la demanda, la tecnologia, els recursos econòmics, i no es pot oblidar l’organització i construcció de tot el servei.

A la Barcelona romana l’aigua està molt present, hi ha un aqüeducte que des de les fonts del Besòs va abastir d’aigua la colònia des d’època de l’emperador August, hi  ha diversos conjunts termals públics i privats, fins i tot s’utilitzava l’aigua de mar pel bany, i, per finalitzar, hi ha un sistema de clavegueres molt ben planificat arreu.

L’aqüeducte va estar en funcionament fins aproximadament el segle IX, quan va ser substituït pel Rec Comtal, el canvi va implicar una modificació d’ús i propietat de l’aigua, passem de l’aigua de consum a l’aigua productiva, movia els molins que trobava al seu pas, regava els camps de conreu i generava rendes als seus propietaris.

A l’excavació de Sotstinent Navarro, ens ha sortit una gran conducció, feta amb pedres reutilitzades, en part, i que  podem datar en un moment posterior al segle VI d C. Segurament està relacionada amb el fossat de la muralla, del qual vam parlar en un altre missatge, i, el que podem afirmar és que seria d’aigües brutes, ja que la canalització no està impermeabilitzada per dins, cosa que no aïlla ni protegeix l’aigua, per tant no pot ser d’aigua potable.

Com ja vam comentar, el fossat feia les funcions de claveguera, i aquesta gran conducció que s’ha documentat, segurament era una claveguera que desguassava al fossat, tot i que té un traçat paral·lel.

De moment no us podem dir gaire més, seguirem investigant i us anirem informant.

Carme Miró

 

Sotstinent_a

Sotstinent_b

Etiquetes: Arqueologia, Els secrets de Barcino

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Carme Miró i Alaix

Anna Bordas Tissier

Vanessa Triay Olives

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

26: Avui hem tingut visita!

25: Estucs i pintures

24: Avenç sobre el coneixement de l’indret excavat

23: Què hi ha sota aquest segle III dC?

22: Buscadors d’or? No, de llavors, pol•len i espines!

21: La paleobotànica a Sotstinent Navarro

20: Be pol•len my friend

19: Trepitjant els carolingis

18: Barcino, comencem una nova fase d’excavació

17: L’aigua, element imprescindible a una ciutat romana. Conducció i evacuació

16: El fossat de la muralla romana

15: La digitalització del dibuix arqueològic

14: Com dibuixar el material arqueològic

13: Com ho fem per datar el temps?

12: L’arqueozoologia

11: Restes medievals

10: El diari d’excavació: el llibre sagrat de l’arqueòleg

9: Certa flaire pudent… i Bon Nadal!

8: El dibuix arqueològic

7: Què en fem de tanta terra?

6: Una troballa singular: Pistillvm o mà de morter d’època romana

5: L’arqueologia idíl·lica

4: El desmuntatge d’estructures arqueològiques

3: L’estratigrafia, la quarta dimensió d’una excavació

2: Les muralles de Barcino

1: Arqueòlegs al bell mig de Barcelona

7: Què en fem de tanta terra?

Piulades recents

  • 📰Drons a l'aula: una cooperativa de mestres forma en noves tecnologies als escolars➡️ https://t.co/561Yin6odh via… https://t.co/2EwLwT8kdA
  • RT @Ciencia_cat: L'ús de làsers podria ajudar a aconseguir la fusió nuclear a baixa temperatura https://t.co/KW4aOIyXtC via @MonPlaneta #Fi…
  • 🎥Interessant vídeo sobre recursos y experiències per treballar l’emergència climàtica des de l’aula #STEM 👉… https://t.co/BT4qYgBMOq
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar