Cada any es produeixen al món centenars de milions de tones de plàstic (265 milions de tones el 2010), de les quals un mínim del 10% són abocades al mar. Un cop hi són, molts plàstics hi poden romandre centenars d’anys.
Qui no ha tingut un dia de platja frustrat per culpa dels plàstics?
Els plàstics són el residu visible més abundant al medi marí. Els podem trobar a la sorra de la platja, surant a l’aigua, entre dues aigües i al fons del mar, des dels fons litorals fins als oceànics. Actualment es produeixen al món centenars de milions de tones de plàstic cada any (265 milions de tones al 2010), de les quals un mínim del 10% són abocades al mar.
Residus plàstics a l’aigua de la platja.
Un cop al medi marí alguns plàstics hi poden romandre centenars d’anys gràcies justament a les característiques que els fan tan útils: són persistents i poc biodegradables. Per exemple, la típica peça de sis forats que s’utilitza amb les llaunes de refrescs pot restar-hi fins a 450 anys.
Temps de residència dels plàstics i diversos residus.
Us recomanem que visualitzeu Plàstics a la deriva, un capítol del programa de TV Quèquicom dedicat a aquest tema i que ajuda a entendre l’abast del problema i perquè la composició química del plàstic el fa de tan mal degradar.
Els residus plàstics al mar tenen moltes conseqüències negatives: generen pèrdues econòmiques milionàries cada any arreu del món, sobretot en el sector turístic per la pèrdua de qualitat estètica de la costa; causen, entre d’altres, danys físics a la fauna i flora marines; i són una de les causes de destrucció d’hàbitats marins, que es poden malmetre per abrasió directa per plàstics grans o per arribada de microplàstics que degraden el medi.
Darrerament, també s’ha assenyalat que els plàstics poden ser vectors de dispersió d’espècies capaces d’ancorar-s’hi i ser transportades per les corrents marines. Hem vist que hi ha espècies fitoplanctòniques, concretament algunes especies de dinoflagel·lades i de diatomees, que tenen la capacitat d’adherir-se als residus plàstics. Aquest fet pot afavorir l’expansió de proliferacions fitoplanctòniques gràcies a l’arribada d’inòculs amb cèl·lules viables a àrees llunyanes. L’aparició d’espècies al·lòctones a nous hàbitats marins pot afectar el seu equilibri.
Cirrípedes adherits sobre residus plàstics.
Quina és la solució? Reduir molt, reutilitzar molt i reciclar molt!
Residus plàstics dipositats a la sorra d’una platja de Hawaii (Fotografia de NOAA, National Oceanic and Atmospheric Administration)
Detall de residus plàstics dipositats a la sorra de la platja. Fotografia de M. Masó.
Residus plàstics a l’aigua de la platja. Fotografia de M. Masó
Producció mundial i europea de plàstics entre 1950 i 2010 en milions de tones (Modificat de PEMRG).
Cirrípedes adherits sobre residus plàstics. Fotografia de N. Sampedro
Diatomees sobre residus plàstics trobats al mar, observades amb microscopi. Fotografia d’E. Garcés.
Temps de residència dels plàstics i diversos residus (Font: NOAA)
Respondre