• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici14: Les escumes del mar
Tornar

14: Les escumes del mar

10 octubre, 2012

Tots n’hem vist a vegades, i tot i que fan brut el seu origen pot ser completament natural. A alguns llocs, com ara Escòcia, s’han comprovat acumulacions increïbles d’escuma, com mostra el vídeo que us presentem.

La presència d’escumes a les aigües litorals és un fenomen inherent al mar, conegut arreu del món, que està vinculat, majoritàriament, a determinades condicions meteorològiques associades a la presència d’organismes (principalment el fitoplàncton)  i a  la degradació de la matèria orgànica.  Acostumen a ser el resultat de complexos processos tant físics com biològics. També es poden observar escumes al mar originades per l’activitat humana (abocaments d’aigües residuals i de refrigeració, moviment de sorres, etc.).

Escumes observades a la platja de Mataró durant una proliferació de Phaeocystis.

Investigant les escumes

L’aparició d’escumes en zones costaneres pot tenir importants conseqüències per al sector turístic  ja que afecta negativament la percepció sobre la qualitat de l’aigua. La determinació de l’origen d’una escuma, és a dir, què la produeix i on es produeix, no és gens senzilla pel fet que sol haver un desfasament temporal i espacial entre la presència de l’organisme que la produeix i la presència de l’escuma. És una tasca complexa que intentem resoldre analitzant moltes mostres d’escumes al microscopi òptic i, a vegades, a l’electrònic, combinat amb observacions aèries de les escumes en l’entorn natural. Tot i així, tan sols en un baix percentatge dels casos es poden relacionar les escumes amb les espècies del fitoplàncton que les produeixen.

La “festa de l’escuma” dels Phaeocystis

Un cas concret és el de les escumes produïdes per organismes del gènere Phaeocystis. Aquests organismes tenen un cicle de vida amb dos morfologies molt diferents: una fase lliure amb petites cèl·lules amb o sense flagels (fig. 1) i una fase colonial amb cèl·lules incloses dins d’una matriu mucilaginosa (fig. 2). La fase colonial pot ser entre 10 i 1.000 vegades la mida de la cèl·lula lliure. Proliferacions massives de la fase colonial d’aquests organismes han estat relacionades amb la presència d’escumes a zones costaneres com ara al Mar del Nord (on formen una autèntica festa de l’escuma), Mar de Ross (Antàrtida) i també a la costa catalana, tot i que a les nostres costes no es formen escumes tan espectaculars.

Hi ha diverses hipòtesis sobre la producció d’escumes per Phaeocystis (acumulació de colònies que, a causa de la seva dimensió, no poden ser depredades, producció de molta matèria orgànica…). En tot cas, la presència de vents forts sembla ser un factor determinant en la formació d’escumes deguda a aquests microorganismes. Aquest és el cas de les espectaculars escumes que es van observar a la fi de setembre de 2012 a Aberdeen, Escòcia (http://www.tv3.cat/videos/4260530/Un-mantell-descuma-a-Escocia-per-efecte-de-lonatge) que, tot i que la notícia no indica el seu origen, per l’aspecte que tenen i per la zona que afecta, molt probablement siguin degudes a  Phaeocystis.

Cèl·lula flagel·lada lliure de Phaeocystis (microscopi òptic de camp clar)

Petites colònies de Phaeocystis (microscopi òptic amb contrast de fases).

Laura Arin, Magda Vila, Nagore Sampedro

 

Petites colònies de Phaeocystis

Petites colònies de Phaeocystis (microscopi òptic amb contrast de fases)

Cèl•lula flagel•lada lliure de Phaeocystis

Cèl•lula flagel•lada lliure de Phaeocystis (microscopi òptic de camp clar)

Escumes observades a la platja de Mataró durant una proliferació de Phaeocystis.

Escumes observades a la platja de Mataró durant una proliferació de Phaeocystis.

Etiquetes: Biologia, El litoral Mediterrani, Mar

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Magda Vila

Albert Reñé

Silvia Anglès

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

21: “Com està el mar?”

20: La qualitat de l’aigua i els usos del territori

19: La directiva europea de qualitat de les aigües

18: Els plans de vigilància ambiental

17: El problema dels plàstics al mar

16: L’asma que arriba del mar

15: Els mucílags marins

14: Les escumes del mar

13: Les toxines de les microalgues marines

12: Diversitat marina amagada

11: Paràsits que mengen microalgues tòxiques

10: L’espectacle de les algues luminiscents

9: Batejant espècies noves

8: L’ús de la genètica en l’estudi de les algues

7: Cicles de vida de les espècies

6: La increïble diversitat dels organismes planctònics

5: El cas de la Fosca

4: Les proliferacions sobtades de microalgues

2: L’eutrofització, o quan l’enriquiment és un problema

3: El mar des de l’espai

1: Els colors del mar

Piulades recents

  • 👥No et perdis la propera tertúlia del #ClubdelsLlunàticsiLlunàtiques del @museuciencies on es parlarà sobre vocacio… https://t.co/h0nMNlVA4Z
  • 🗞️L’alumnat de primer de #batxillerat de l’@INS_El_Morell crea un joc de #YouTube per conscienciar sobre els risco… https://t.co/7dywu69NEU
  • RT @fundaciorecerca: 🔬Els bacteris multiresistents i biofilms protagonitzen la sessió pràctica de Laura Moya, del grup @Torrentslab, qui ha…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar