La presència d’escumes a les aigües litorals és un fenomen inherent al mar, conegut arreu del món, que està vinculat, majoritàriament, a determinades condicions meteorològiques associades a la presència d’organismes (principalment el fitoplàncton)  i a  la degradació de la matèria orgànica.  Acostumen a ser el resultat de complexos processos tant físics com biològics. També es poden observar escumes al mar originades per l’activitat humana (abocaments d’aigües residuals i de refrigeració, moviment de sorres, etc.).

Escumes observades a la platja de Mataró durant una proliferació de Phaeocystis.

Investigant les escumes

L’aparició d’escumes en zones costaneres pot tenir importants conseqüències per al sector turístic  ja que afecta negativament la percepció sobre la qualitat de l’aigua. La determinació de l’origen d’una escuma, és a dir, què la produeix i on es produeix, no és gens senzilla pel fet que sol haver un desfasament temporal i espacial entre la presència de l’organisme que la produeix i la presència de l’escuma. És una tasca complexa que intentem resoldre analitzant moltes mostres d’escumes al microscopi òptic i, a vegades, a l’electrònic, combinat amb observacions aèries de les escumes en l’entorn natural. Tot i així, tan sols en un baix percentatge dels casos es poden relacionar les escumes amb les espècies del fitoplàncton que les produeixen.

La “festa de l’escuma” dels Phaeocystis

Un cas concret és el de les escumes produïdes per organismes del gènere Phaeocystis. Aquests organismes tenen un cicle de vida amb dos morfologies molt diferents: una fase lliure amb petites cèl·lules amb o sense flagels (fig. 1) i una fase colonial amb cèl·lules incloses dins d’una matriu mucilaginosa (fig. 2). La fase colonial pot ser entre 10 i 1.000 vegades la mida de la cèl·lula lliure. Proliferacions massives de la fase colonial d’aquests organismes han estat relacionades amb la presència d’escumes a zones costaneres com ara al Mar del Nord (on formen una autèntica festa de l’escuma), Mar de Ross (Antàrtida) i també a la costa catalana, tot i que a les nostres costes no es formen escumes tan espectaculars.

Hi ha diverses hipòtesis sobre la producció d’escumes per Phaeocystis (acumulació de colònies que, a causa de la seva dimensió, no poden ser depredades, producció de molta matèria orgànica…). En tot cas, la presència de vents forts sembla ser un factor determinant en la formació d’escumes deguda a aquests microorganismes. Aquest és el cas de les espectaculars escumes que es van observar a la fi de setembre de 2012 a Aberdeen, Escòcia (http://www.tv3.cat/videos/4260530/Un-mantell-descuma-a-Escocia-per-efecte-de-lonatge) que, tot i que la notícia no indica el seu origen, per l’aspecte que tenen i per la zona que afecta, molt probablement siguin degudes a  Phaeocystis.

Cèl·lula flagel·lada lliure de Phaeocystis (microscopi òptic de camp clar)

Petites colònies de Phaeocystis (microscopi òptic amb contrast de fases).

Laura Arin, Magda Vila, Nagore Sampedro