L’Equip de Biologia de la Conservació (EBC) de la UB ha donat a conèixer dues històries que il.lustren els esforços que fan científics i administracions per guarir la fauna salvatge ( i la capacitat dels animals per a recuperar-se d’ensurts) .

La història d’en Piju, un poll de duc

El passat dia 3 d’abril, una persona que passevaja pels voltants de Sant Cugat del Vallès es va trobar un poll de duc al terra, afeblit. L’animal va ser portat al Centre de Fauna de Torreferrusa, on els tècnics l’examinen. De fet no li troben altre cosa que desnutrició. Així que li dónen rates mortes per menjar, i el duc les esquinça i se les menja, amb la qual cosa va superant poc a poc la seva feblesa. El procés per recuperar l’animal ha endegat la mar de bé.

Queda un misteri per resoldre: d’on ha sortit, aquest poll? Els tècnics del Parc de la serra de Collserola  esmercen els seus esforços a localitzar el niu. I al final el troben. És un niu ja abandonat, sembla que degut a molèsties humanes.

Mentrestant, el poll de duc (batejat com a Piju) va creixent a bon ritme a Torreferrusa. Què es pot fer amb aquest animal? Els investigadors del EBC fan una proposta: buscar una parella de ducs que estiguin fent cria i lliurar-los en Piju, per veure si l’adopten. D’aquesta manera els adults ensenyaran com caçar i com volar al jove.

Finalment, el 24 d’abril en Piju és lliurat a un niu de ducs situat al Vallès. A partir d’aquí, les observacions dels naturalistes confimen, en dies successius, que els adults l’alimenten, és a dir que l’han adoptat. El jove duc ha aconseguit  integrar-se a una nova familia amb dos germans adoptius.

Fins aquí us hem presentat un breu resum de tot plegat, podeu llegir la historia sencera d’en Piju aquí 

La historia del Oris, un jove aufrany

L’aufrany  és un rapinyaire ben peculiar. Ocell necròfag (s’alimenta d’animals morts), el seu aspecte recorda més al d’un pollastre que al d’un voltor. La seva població és força escassa a Catalunya i al País Valencià, tot i que és abundant a l’illa de Menorca.

Doncs aquí va la historia del Oris: el 2017 es va trobar un aufrany jove al Ripollés. L’animal havia abandonat recentment el niu i estava exhaust. Els tècnics el van traslladar al Centre de fauna de Torreferrusa, on se l’alimenta. L’animal supera la desnutrició i es recupera mica en mica. I de passada se’l bateja com a Oris.

L’abril d’enguany, amb l’animal plenament recuperat ja fa temps, es pensa en la possibilitat d’alliberar-lo. Però l’Oris ha passat els darrers mesos dins d’una gàbia del Centre de Fauna. En prou feines sabia volar, ni cercar menjar in the wild.

Al final els tècnics van bastir una gàbia a la natura, en un indret sovintejat pels aufranys salvatges, que podríen “servir-li d’exemple” i ajudar-lo a adaptar-se. En aquesta gàbia  es va deixar l’Oris per tal que es familiaritzés amb l’entorn. Uns dies més tard es va obrir la gàbia, l’animal va sortir (tímidament). A partir d’aquí, els investigadors han vist que l’Oris fa vida salvatge a la zona, i hi han deixat aliment per ajudar-lo a tirar endavant.

Podeu llegir la historia complerta del Oris aquí.

Aquests dos exemples mostren que és possible recuperar animals joves accidentats i tornar-los a lliurar a la natura, sempre i quan se segueixi una metodología adequada.

David Segarra