• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici13: Les toxines de les microalgues marines
Tornar

13: Les toxines de les microalgues marines

8 octubre, 2012

Més potents que el cianur. Així són algunes toxines que produeixen certes microalgues marines. Això implica que cal anar en compte amb el consum de bivalves (musclos, cloïsses, ostres…), comprar els que trobem a la peixateria i evitar-ne la recol·lecció per a consum propi.

A la natura hi ha molts organismes que produeixen toxines. És ben conegut el cas d’algunes serps, d’escorpins, de plantes com la cicuta i d’alguns bolets, com ara l’amanita. Es tracta, en algun cas, de toxines tan potents que poden arribar a matar una persona.

Algunes microalgues marines també poden produir toxines. La majoria d’aquestes microalgues tòxiques pertanyen al grup anomenat dinoflagel·lades, i unes poques al grup de les diatomees (veg. missatge de La increïble diversitat dels organismes planctònics).

Com poden afectar-nos les toxines produïdes per aquests microorganismes?

Bàsicament a través de la xarxa tròfica. Nosaltres podem ingerir les toxines quan mengem mol·luscs bivalves com ara els musclos, les cloïsses o les ostres, que són organismes filtradors que poden acumular les toxines en els seus teixits. Aquests organismes no afecten només els humans sinó que també poden afectar altres espècies, com són peixos, mamífers o ocells marins.

Mortaldat d’orades (Sparus aurata) al Delta de l’Ebre

Les diferents espècies de microalgues tòxiques poden produir diferents tipus de toxines. La potència de les toxines marines és més gran que la d’alguns coneguts verins com ara el cianur. Per tant, es poden produir serioses intoxicacions amb el consum de només uns pocs bivalves.

Comparació entre la potència d’algunes toxines algals (noms en groc) i d’altres toxines presents a la natura. Entre parèntesis el nom del síndrome que produeixen i en verd algunes de les espècies que produeixen la toxina.

Les diferents toxines poden provocar a l’esser humà diferents síndromes com per exemple el PSP (de l’anglès Paralytic Shellfish Poisoning), enverinament paralitzant pel consum de mol·luscs bivalves- També hi ha l’enverinament diarreic (DSP), i l’amnèsic (ASP), entre els més habituals.

Prohibida la recol·lecció!

Una de les maneres de prevenir aquestes intoxicacions és amb els programes de vigilància d’aquests organismes al llarg de la costa. A nivell científic, quan detectem per primera vegada una espècie potencialment tòxica a la nostra costa, l’aïllem i la cultivem per tal d’estudiar la seva toxicitat.

Els bivalves degudament etiquetats que trobem a la peixateria han passat una sèrie de controls que garanteixen que són aptes per al consum humà. Cal tenir present que està prohibida la recol·lecció de bivalves a les platges o a les roques, encara que sigui per consum propi, ja que tot i que l’aigua de mar sigui transparent i tingui un bon aspecte, la potència d’algunes d’aquestes toxines és tan forta que amb unes poques cèl·lules a l’aigua el marisc pot esdevenir tòxic.

Nagore Sampedro i Magda Vila

 

 

Mortaldat d'orades (Sparus aurata) al Delta de l'Ebre

Mortaldat d’orades (Sparus aurata) al Delta de l’Ebre

Comparació entre la potència d’algunes toxines algals (noms en groc) i d’altres toxines presents a la natura.

Comparació entre la potència d’algunes toxines algals (noms en groc) i d’altres toxines presents a la natura. Entre parèntesis el nom del síndrome que produeixen i en verd algunes de les espècies que produeixen la toxina.

Parella de cèl•lules de  Dinophysis caudata (productores del síndrome diarreic pel consum de bivalves) vistes al microscopi òptic

Parella de cèl•lules de Dinophysis caudata (productores del síndrome diarreic pel consum de bivalves) vistes al microscopi òptic

La dinoflagel.lada Karlodinium

La dinoflagel.lada Karlodinium

Etiquetes: El litoral Mediterrani

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Elisabet Alacid

Esther Garcés

Marta Turon

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

21: “Com està el mar?”

20: La qualitat de l’aigua i els usos del territori

19: La directiva europea de qualitat de les aigües

18: Els plans de vigilància ambiental

17: El problema dels plàstics al mar

16: L’asma que arriba del mar

15: Els mucílags marins

14: Les escumes del mar

13: Les toxines de les microalgues marines

12: Diversitat marina amagada

11: Paràsits que mengen microalgues tòxiques

10: L’espectacle de les algues luminiscents

9: Batejant espècies noves

8: L’ús de la genètica en l’estudi de les algues

7: Cicles de vida de les espècies

6: La increïble diversitat dels organismes planctònics

5: El cas de la Fosca

4: Les proliferacions sobtades de microalgues

2: L’eutrofització, o quan l’enriquiment és un problema

3: El mar des de l’espai

1: Els colors del mar

Piulades recents

  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar