A la natura hi ha molts organismes que produeixen toxines. És ben conegut el cas d’algunes serps, d’escorpins, de plantes com la cicuta i d’alguns bolets, com ara l’amanita. Es tracta, en algun cas, de toxines tan potents que poden arribar a matar una persona.

Algunes microalgues marines també poden produir toxines. La majoria d’aquestes microalgues tòxiques pertanyen al grup anomenat dinoflagel·lades, i unes poques al grup de les diatomees (veg. missatge de La increïble diversitat dels organismes planctònics).

Com poden afectar-nos les toxines produïdes per aquests microorganismes?

Bàsicament a través de la xarxa tròfica. Nosaltres podem ingerir les toxines quan mengem mol·luscs bivalves com ara els musclos, les cloïsses o les ostres, que són organismes filtradors que poden acumular les toxines en els seus teixits. Aquests organismes no afecten només els humans sinó que també poden afectar altres espècies, com són peixos, mamífers o ocells marins.

Mortaldat d’orades (Sparus aurata) al Delta de l’Ebre

Les diferents espècies de microalgues tòxiques poden produir diferents tipus de toxines. La potència de les toxines marines és més gran que la d’alguns coneguts verins com ara el cianur. Per tant, es poden produir serioses intoxicacions amb el consum de només uns pocs bivalves.

Comparació entre la potència d’algunes toxines algals (noms en groc) i d’altres toxines presents a la natura. Entre parèntesis el nom del síndrome que produeixen i en verd algunes de les espècies que produeixen la toxina.

Les diferents toxines poden provocar a l’esser humà diferents síndromes com per exemple el PSP (de l’anglès Paralytic Shellfish Poisoning), enverinament paralitzant pel consum de mol·luscs bivalves- També hi ha l’enverinament diarreic (DSP), i l’amnèsic (ASP), entre els més habituals.

Prohibida la recol·lecció!

Una de les maneres de prevenir aquestes intoxicacions és amb els programes de vigilància d’aquests organismes al llarg de la costa. A nivell científic, quan detectem per primera vegada una espècie potencialment tòxica a la nostra costa, l’aïllem i la cultivem per tal d’estudiar la seva toxicitat.

Els bivalves degudament etiquetats que trobem a la peixateria han passat una sèrie de controls que garanteixen que són aptes per al consum humà. Cal tenir present que està prohibida la recol·lecció de bivalves a les platges o a les roques, encara que sigui per consum propi, ja que tot i que l’aigua de mar sigui transparent i tingui un bon aspecte, la potència d’algunes d’aquestes toxines és tan forta que amb unes poques cèl·lules a l’aigua el marisc pot esdevenir tòxic.

Nagore Sampedro i Magda Vila