Que el clima està canviant amb una notable pujada de temperatures des de mitjans dels anys 90 és una realitat que ara no hi ha cap científic que negui (vegeu el vídeo de la xerrada Entendre el canvi climàtic) . La mesura en què això afecta la fauna és molt més complexa de determinar. Els ocells migradors arriben abans a la primavera? Alguns ocells es queden a l’hivern en lloc de migrar? Les espècies de zones més fredes estan en retrocés? Els ocells de llocs càlids estan en expansió?

La resposta a totes aquestes preguntes és “Sí, però…” i aquest “però” vol dir que algunes d’aquestes casuístiques no es compleixen per algunes espècies concretes i que en altres sembla que es compleixin però la raó és una altra. Posem algun exemple.

Cada vegada s’observen més cigonyes a l’hivern. En primer lloc hem de tenir en compte que el fred (la temperatura) té efecte zero sobre la preferència d’un ocell gros a quedar-se o marxar. Amb el seu plomatge aïllant aguanten la temperatura que calgui i allò que determina la seva presència és l’aliment. Si hi ha aliment preferiran quedar-se per evitar els perills de la migració i resulta que les cigonyes (com les gavines, còrvids i alguns rapinyaires) s’han acostumat a aprofitar l’aliment d’origen humà, especialment als abocadors d’escombraries. Les cigonyes del s. XXI amb tota probabilitat es queden entre nosaltres senzillament perquè ara disposen d’aquests restaurants inesperats.

El cucut reial, espècie molt termòfila de zones seques i càlides, està en disminució (-68% en 14 anys) malgrat que ara plou menys i fa més calor que abans. El cucut reial menja sobretot erugues de la processionària i, malgrat que l’opinió popular és que hi ha una autèntica plaga d’aquest invertebrat, en realitat n’hi molta menys que en les dècades passades pel major control de plagues actual. El cucut reial s’ha quedat sense menjar.

Un exemplar de cucut reial, Clamator glandarius, un gran devorador d’erugues (font de la imatge: Wikipèdia)

Ara bé, dit això, sí que hi ha bastants exemples d’estudis que demostren influència de l’escalfament global sobre els ocells:

Les orenetes  arriben abans que fa dues dècades al Regne Unit i molts altres països.

El mastegatatxes ha avançat la data de posta als Països Baixos (però no la d’arribada).

Els ocells termòfils no s’adapten prou ràpid al canvi de temperatura i, en canvi, les papallones reaccionen millor.

Algunes ocells disminueixen perquè es desincronitzen respecte el cicle biològic del seu aliment.

Els migradors de llarga distància s’adapten pitjor al canvi que els de curta distància.

I així podríem continuar amb molts exemples de l’afectació de l’escalfament global sobre els ocells però en cada cas, sempre i com a condició sine qua non cal un estudi concret que ho demostri o refuti.

Imatge superior de l’article: un exemplar d’oreneta cuablanca, Delichon urbica.

Abel Julien,  UdICO – Unitat de Divulgació, Institut Català d’Ornitologia

http://abeljulien.blogspot.com