• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici12: Les nostres mallerengues, segons www.nius.cat
Tornar

12: Les nostres mallerengues, segons www.nius.cat

22 abril, 2014
El fet de disposar de projectes de ciència ciutadana amb la col•laboració de moltes persones, ens permet arribar molt més lluny del què arribaria una persona de forma individual.

 

Un bon exemple ens el donen les dades de nius de mallerenga a www.nius.cat. Quant de temps i quin esforç requeriria per una única persona penjar 168 caixes niu? Els qui hem treballat amb caixes nius us podem respondre fàcilment: moltíssim!

Per il•lustrar això de què estem parlant, hem agafat les 148 fitxes de nidificació de les dues mallerengues de les que tenim més informació, carbonera i d’aigua, i hem comparat alguna de la informació que ens dóna el Projecte Nius.

La mallerenga d’aigua és menys abundant i està molt més restringida a zones altres (generalment a partir dels 800 m.), fresques i humides, mentre que la mallerenga carbonera es troba pràcticament a tot arreu on hi hagi arbres, fins i tot en zones bastant caloroses i seques.

La gràfica següent mostra les dates de posta de les dues espècies de mallerenga, utilitzant el número de setmana com a referència de temps; per exemple, la setmana 15 és mitjans d’abril i la 17 finals d’aquest mes. Veiem que les dates de posta de la carbonera assoleix els màxims les setmanes 14, 15 i 16, mentre que la d’aigua es desplaça una setmana més endavant, 15, 16 i 17, per pràcticament acabar bruscament la setmana 18. A més, després d’aquest pic veiem que les postes de mallerenga carbonera s’estenen fins la setmana 25 (principis de juny).

Postes mall carb i d'aigua

Què ens està dient aquesta informació? Bàsicament dues coses:

  • La mallerenga d’aigua és una mica més tardana perquè nidifica en zones força més fredes; si separéssim les mallerengues carboneres de les zones baixes i càlides, de ben segur que la diferència seria encara major.
  • La mallerenga d’aigua normalment fa només una posta mentre que la carbonera en fa dues, per això apareixen postes fins el juny.

Els ocells de zones fredes, òbviament, tenen menys temps per nidificar perquè la primavera arriba més tard i la tardor arriba abans, deixant un interval de temps bastant més restringit per tenir aliment pels polls però generalment les postes són majors i la supervivència dels polls també és major. Les dades del Projecte Nius també ens confirmen això, posant de manifest la importància de tenir aquesta informació pel coneixement de la nostra avifauna.

Abel Julien
UdICO – Unitat de Divulgació
Institut Català d’Ornitologia

 

Etiquetes: Ciència ciutadana: projecte Nius

Comparteix!
Tweet

Una resposta a “12: Les nostres mallerengues, segons www.nius.cat”

  1. Respondre
    Olga
    dilluns, 1 juny 2015 at 23:34

    fa mes de 5 anys que criem els falciots negres que cauen des de la teulada de casa i a l’agost quan ja son adults els enlairem. ho fem de manera casolana i m’agradaria saber si existeix alguna manera de fer-ho mes còmode per l’ocell. cada any en cauen mes, el 2014 en vem criar 5

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Recerca en acció

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

19: Abellerols i altres ocells africans

18: Polls nidícoles i polls nidífugs

17: Curs sobre la nidificació de les aus de l’Institut Català d’Ornitologia

16: Nius poc usuals

15: El cucut, el gran estafador

Missatge 14: Nius d’orenetes de fang o sota terra: una història de l’evolució

13: Els nius, menjar habitual dels depredadors

12: Les nostres mallerengues, segons www.nius.cat

11: Ocells migradors i nius

10: Per què canten tant els ocells a la primavera?

9: Com disposar les caixes nius per als ocells

8.- Ja heu entrat les vostres observacions de nius?

7.- Seguim nius des de l’escola!

6.- Perquè uns ocells ponen més ous que altres?

5.- Com podem saber si la cria és un èxit?

3.- Qui pot estar criant ara prop de casa nostra?

4.- Tinc un falcó criant al balcó de casa!

2.- Perquè seguim la nidificació dels ocells?

1.-Participa: segueix tot el que passa al niu d’un ocell

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar