Un bon exemple ens el donen les dades de nius de mallerenga a www.nius.cat. Quant de temps i quin esforç requeriria per una única persona penjar 168 caixes niu? Els qui hem treballat amb caixes nius us podem respondre fàcilment: moltíssim!
Per il•lustrar això de què estem parlant, hem agafat les 148 fitxes de nidificació de les dues mallerengues de les que tenim més informació, carbonera i d’aigua, i hem comparat alguna de la informació que ens dóna el Projecte Nius.
La mallerenga d’aigua és menys abundant i està molt més restringida a zones altres (generalment a partir dels 800 m.), fresques i humides, mentre que la mallerenga carbonera es troba pràcticament a tot arreu on hi hagi arbres, fins i tot en zones bastant caloroses i seques.
La gràfica següent mostra les dates de posta de les dues espècies de mallerenga, utilitzant el número de setmana com a referència de temps; per exemple, la setmana 15 és mitjans d’abril i la 17 finals d’aquest mes. Veiem que les dates de posta de la carbonera assoleix els màxims les setmanes 14, 15 i 16, mentre que la d’aigua es desplaça una setmana més endavant, 15, 16 i 17, per pràcticament acabar bruscament la setmana 18. A més, després d’aquest pic veiem que les postes de mallerenga carbonera s’estenen fins la setmana 25 (principis de juny).
Què ens està dient aquesta informació? Bàsicament dues coses:
- La mallerenga d’aigua és una mica més tardana perquè nidifica en zones força més fredes; si separéssim les mallerengues carboneres de les zones baixes i càlides, de ben segur que la diferència seria encara major.
- La mallerenga d’aigua normalment fa només una posta mentre que la carbonera en fa dues, per això apareixen postes fins el juny.
Els ocells de zones fredes, òbviament, tenen menys temps per nidificar perquè la primavera arriba més tard i la tardor arriba abans, deixant un interval de temps bastant més restringit per tenir aliment pels polls però generalment les postes són majors i la supervivència dels polls també és major. Les dades del Projecte Nius també ens confirmen això, posant de manifest la importància de tenir aquesta informació pel coneixement de la nostra avifauna.
Abel Julien
UdICO – Unitat de Divulgació
Institut Català d’Ornitologia
dilluns, 1 juny 2015 at 23:34
fa mes de 5 anys que criem els falciots negres que cauen des de la teulada de casa i a l’agost quan ja son adults els enlairem. ho fem de manera casolana i m’agradaria saber si existeix alguna manera de fer-ho mes còmode per l’ocell. cada any en cauen mes, el 2014 en vem criar 5