• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici12: L’arqueozoologia
Tornar

12: L’arqueozoologia

3 gener, 2014
Les restes de fauna són omnipresents en els jaciments arqueològics (com veiem en les banyes d’ovicaprins de la imatge) i la metodologia específica desenvolupada per al seu estudi ha donat lloc a una disciplina amb entitat pròpia dins de l’arqueologia: l’arqueozoologia.

 

És relativament habitual identificar, erròniament, l’arqueozoologia amb la paleontologia. Aquesta última es centra en l’estudi de l’evolució dels organismes vius, emfatitza el component biològic de la dada zooarqueològica de tal manera que la problemàtica es restringeix a fenòmens evolutius o d’estricta biologia de les espècies considerades. En canvi, l’Arqueozoologia posa l’accent en el component cultural del testimoni arqueològic, una perspectiva en què l’important no són tant els materials objecte d’anàlisis (les restes d’origen animal) com l’ús que dels mateixos es faci (les formes en què homes i animals van interactuar al passat). Proposa per a això teories que defineixen la relació entre l’home i el seu medi, tant natural com social, proporcionant dades socioeconòmiques i culturals per a qualsevol fase de la història. És una eina transversal.

D’altra banda, atès que el comportament humà depèn en part d’elements derivats de les ciències ambientals i de l’ecologia ―de les interaccions entre l’home i el seu entorn―, l’arqueozoologia té altres disciplines “germanes” com podrien ser totes aquelles analítiques que s’agrupen sota el terme de arqueobotànica (estudis pol·línics, carpològics, fitòlits, etc.). Així, l’arqueozoologia no es centra únicament en la descripció i valoració dels vincles home/món animal en el passat, sinó que els resultats de la investigació aporten una important font d’informació paleoecònomica ―en gran mesura les restes són deixalles d’alimentació― i paleoecològica, ja que determinades espècies ens permeten, amb la contrastació d’altres disciplines, reconstruir el paisatge que envoltava el jaciment en el moment de la seva formació; aquest paisatge pot haver determinat el comportament de les poblacions d’una banda, però també pot ser el resultat de l’activitat humana sobre l’espai.

20140102-detall-de-les-banyes-d-ovicaprins-s-xiii2978910535828246814

Detall de les banyes d’ovicaprins (s. XIII)

Podríem dir, doncs, que l’analítica arqueofaunística comença realment després de la tasca d’identificació i quantificació. I quina és la metodologia emprada per a aquesta identificació i quantificació del conjunt? La majoria de restes que es recuperen en els jaciments són ossos de vertebrats, i sobre ells s’aplica generalment una analítica específica: Identificació anatòmica, identificació taxonòmica, identificació del sexe, discriminació parasagital (a quin cantó del cos corresponen els ossos), identificació de l’edat de mort, marques antròpiques i/o naturals i biometria.

Un cop feta l’anàlisi és important quantificar els diferents taxa dins d’una població faunística determinada, a través del nombre de restes, el nombre mínim d’individus i els càlculs de biomassa. Finalment, l’obtenció de valors percentuals permetrà comparar els resultats amb diversos jaciments o amb altres tipus de dades.

La limitació d’espai d’aquest bloc ens obliga a concloure ja, amb unes fotografies que reflecteixen algunes restes de fauna exhumats en la intervenció de la muralla romana en el carrer de Sotstinent Navarro.

man_cavall

Detall d’una mandíbul·la de cavall.

 

man_normal

Detall d’una mandíbul·la animal exhumada en la intervenció de la muralla romana.

 

Etiquetes: Arqueologia, Els secrets de Barcino

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Miriam Esqué Ballesta

José Manuel Espejo Blanco

Vanessa Triay Olives

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

26: Avui hem tingut visita!

25: Estucs i pintures

24: Avenç sobre el coneixement de l’indret excavat

23: Què hi ha sota aquest segle III dC?

22: Buscadors d’or? No, de llavors, pol•len i espines!

21: La paleobotànica a Sotstinent Navarro

20: Be pol•len my friend

19: Trepitjant els carolingis

18: Barcino, comencem una nova fase d’excavació

17: L’aigua, element imprescindible a una ciutat romana. Conducció i evacuació

16: El fossat de la muralla romana

15: La digitalització del dibuix arqueològic

14: Com dibuixar el material arqueològic

13: Com ho fem per datar el temps?

12: L’arqueozoologia

11: Restes medievals

10: El diari d’excavació: el llibre sagrat de l’arqueòleg

9: Certa flaire pudent… i Bon Nadal!

8: El dibuix arqueològic

7: Què en fem de tanta terra?

6: Una troballa singular: Pistillvm o mà de morter d’època romana

5: L’arqueologia idíl·lica

4: El desmuntatge d’estructures arqueològiques

3: L’estratigrafia, la quarta dimensió d’una excavació

2: Les muralles de Barcino

1: Arqueòlegs al bell mig de Barcelona

7: Què en fem de tanta terra?

Piulades recents

  • Vols aprendre a simular circuits amb plaques de tipus #Arduino? Apunta't al taller gratuït del 21/04 a la Bibliotec… https://t.co/xEsVWbZk6O
  • 🗞️La IX Mostra de Treballs de #Recerca de la Selva omple de joves talents acadèmics el Teatre de Blanes.👉… https://t.co/nGZ79CUMjc
  • RT @CrecimUab: Avui @victorlopezsbd reflexionarà amb docents colombians de la @Unimagdalena sobre “Los retos de la Educación STEM” aprofu…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar