• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici11: Restes medievals
Tornar

11: Restes medievals

2 gener, 2014
Que l’arqueologia urbana comporta una gran dificultat en el moment del registre arqueològic és una evidència bastant clara, i més si parlem de la ciutat de Barcelona.

 

Els que portem temps voltant per la ciutat, tampoc no deixem de ser en certa manera arqueòlegs peculiars dins d’aquesta disciplina anomenada Arqueologia. Però, veure l’evolució històrica de Barcelona en diferents estrats i estructures arqueològiques comporta una planificació i recerca d’àmbits o períodes històrics de la urbs que és bastant gratificant.

En els primers moments de la intervenció arqueològica es va comprovar la gran quantitat de restes d’època contemporània existents, ja que encara eren presents els fonaments continus de les edificacions de mitjans del segle XIX. Una duresa de murs d’aquella època bastant envejable a l’igual que la construcció defensiva romana. Però en aquest cas, parlarem de les poques restes medievals dins de la seqüència arqueològica. Murs i basaments de pilars en certa manera oblidats…, oblidats perquè també van resistir alguns d’ells a la demolició durant la creació de les finques al segle XIX. Algunes de les escasses estructures localitzades d’època medieval,  van ser salvades amb la construcció dels edificis del carrer Sotstinent Navarro.

Vista de dos pilars de l’època medieval.

Cal assenyalar que, en aquest cas, a banda de les primeres hipòtesis al terreny sobre restes muraries d’atribució d’època medieval, també cal una bona anàlisi històrica, és a dir, un estudi arxivístic o el que és el mateix, consultar documents relacionats amb l’ocupació d’aquest indret. Doncs sí, no deixem d’ésser en certa manera peculiars per ser arqueòlegs que treballem als arxius en moltes ocasions. L’arqueologia només és una branca més de la història, i és el que fem, reconstruir la història de Barcelona.

Hi ha una sèrie de pistes per a fer una primera valoració del que són aquestes estructures: basaments de pilars, pous i paviments que hem anat trobant, però falta molt d’estudi històric i anàlisi arqueològica pendent. Un, quan observa la muralla romana pot veure les traces i restes de canvis i remodelacions… el temps l’ha anat marcant com un palimpsest viu.

Les restes de material arqueològic localitzat entre els segles VII-X ens indica que l’espai fora de muralla en aquest punt es va anar privatitzant i ocupant, on,  part de l’hàbitat d’època medieval es recolzaria a la solidesa de l’estructura defensiva romana. Aquesta protecció o la pèrdua del valor defensiu és evident a mitjan del segle XIII amb la construcció d’una nova muralla que sobrepassa els límits de la ciutat romana.

Vista aèria del lloc d’intervenció arqueològica.

Pendent de l’estudi global un ja pensa, a l’hora d’interpretar aquestes restes documentades, en un tipus de residència com un palauet, un casal o una casa singular. L’escassetat de les restes ens porta a pensar que, ja al segle X, i fins al segle XIII s’ocupa tot aquest espai fora de la muralla, com a zona d’hàbitat i conreu.

Jordi Ramos

 

Etiquetes: Arqueologia, Els secrets de Barcino

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

José Manuel Espejo Blanco

Jordi Ramos Ruiz

Alessandro Ravotto

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

26: Avui hem tingut visita!

25: Estucs i pintures

24: Avenç sobre el coneixement de l’indret excavat

23: Què hi ha sota aquest segle III dC?

22: Buscadors d’or? No, de llavors, pol•len i espines!

21: La paleobotànica a Sotstinent Navarro

20: Be pol•len my friend

19: Trepitjant els carolingis

18: Barcino, comencem una nova fase d’excavació

17: L’aigua, element imprescindible a una ciutat romana. Conducció i evacuació

16: El fossat de la muralla romana

15: La digitalització del dibuix arqueològic

14: Com dibuixar el material arqueològic

13: Com ho fem per datar el temps?

12: L’arqueozoologia

11: Restes medievals

10: El diari d’excavació: el llibre sagrat de l’arqueòleg

9: Certa flaire pudent… i Bon Nadal!

8: El dibuix arqueològic

7: Què en fem de tanta terra?

6: Una troballa singular: Pistillvm o mà de morter d’època romana

5: L’arqueologia idíl·lica

4: El desmuntatge d’estructures arqueològiques

3: L’estratigrafia, la quarta dimensió d’una excavació

2: Les muralles de Barcino

1: Arqueòlegs al bell mig de Barcelona

7: Què en fem de tanta terra?

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar