Vaig passar tots els estius de la meva infància i adolescència a Platja d’Aro, saltant de roca en roca de sol a sol, perseguint crancs, tomàquets de mar, musclos i ostres. Per sort tots ells corrien menys que jo. Al capvespre, a vegades el meu pare col·locava una xarxa de punta a punta d’una petita cala. La treia a l’alba i el dinar era un festí de peix fresc a la brasa. Potser per això aprecio tant el peix fresc que puc menjar a Cap Verd a un preu raonable.

De petit pensava que tirar-se a l’aigua, gairebé a les fosques, per col·locar la xarxa era una heroïcitat. Ara sé que bona part de les pesqueries de tot el mon no són sostenibles. Des dels anys 50 l’esforç pesquer s’ha multiplicat per 10, però les captures per unitat d’esforç han caigut a la meitat, una clara indicació de la sobreexplotació pesquera. Al Mediterrani més de la meitat dels estocs de peix estan sobreexplotats o col·lapsats (vegeu aquest article). En particular, pesqueries com la de ròssec són poc selectives i capturen moltes altres espècies de vertebrats i invertebrats marins sense valor comercial que després es llencen de nou al mar, però la majoria sense vida ja. Pesqueries que podrien semblar més inofensives, com ara la pesca esportiva, també tenen el seu impacte. Ara nedant per la Costa Brava és difícil veure un peix de mida mínimament gran.

Pràcticament la meitat del peix que s’agafa al corrent de Canàries corresponen a sardines de diverses espècies, una de les preses principals dels ocells marins i altres vertebrats en delicat estat de conservació  (etiquetades en vermell com “Herring-likes” en aquests gràfics) . Milers de petites embarcacions com les que es veuen al fons de la fotografia en llencen al mar cada dia a la seva captura. La majoria de peix es porta directament a grans fàbriques on les sardines són immediatament convertides en farina de peix. Bona part d’aquesta farina és la que utilitzem a Europa per alimentar els peixos de les nostres piscifactories.

No obstant això, reserves marines com les de les illes Medes, on es poden trobar peixos de grans mides, ens recorden que això no sempre ha estat així. No tot està perdut, i definir i gestionar adequadament àrees marines protegides pot ser una eina clau en la gestió i conservació del medi marí. En aquest sentit, podríem pensar que els pescadors i els partidaris de conservar i gestionar adequadament el medi marí estan confrontats en els seus interessos, però en veritat ambdós sectors són els primers i gairebé únics interessats a tenir un mar en perfecte estat de salut. La resta de parts interessades en el mar, com ara les petroleres, les eòliques o fins i bona part del turisme, no depenen de l’estat de salut del mar.

Tendències de les poblacions de peix del Mediterrani i el mar negre des de l’any 1970 al 2010. Verd clar: estocs en desenvolupament; groc: estocs explotats; taronja: estocs sobreexplotats; marró: estocs col·lapsats; verd fosc: estocs en recuperació. Observeu com actualment més de la meitat dels estocs estan sobreexplotats o col·lapsats, i de seguir la mateixa tendència aviat ho estaran la majoria (consulteu l’article original).

El corrent de Canàries és un dels afloraments més importants del món. Allà hi porten pescant des de fa varies dècades vaixells d’una dotzena de països diferents. Actualment, una tercera part dels estocs de peix estan col·lapsats, és a dir, ja han desaparegut o es pesca menys d’una desena part del peix que s’hi agafava. D’altra banda, la meitat del peix que s’hi agafa correspon a estocs sobreexplotats, on actualment es pesca menys de la meitat del que s’havia arribat a agafar abans, tot i que l’esforç pesquer ha crescut.

Aquesta sobreexplotació no només afecta les espècies de peixos de forma directa, sinó que amenaça la viabilitat de moltes espècies de vertebrats en un delicat estat de conservació, com ara la foca monjo, dofins, tortugues, i un gran nombre d’ocells marins que viuen d’aquesta xarxa tròfica, inclòs el petrell Gongon.

Jacob González-Solís

“L’equip Gongon” (l’equip de biòlegs i investigadors que som a Cap Verd estudiant aquest ocell) es prepara per un bon àpat de peix fresc de Cap Verd, on la majoria de pesqueries artesanals que treballen al voltant de les illes encara són sostenibles. D’esquerra a dreta la Marina, el David, el Sergi, l’Adrià i la Laura. A la safata “Garoupas” (Cephalopholis taeniops), “Bidiãos” (Sparisoma sp.) i un peix ciruja (Acanthurus monroviae). Voleu conèixer la fauna marina de Cap verd? Visiteu aquesta estupenda guia virtual!

Una tortuga babaua fa un niu a la platja d’Ilheu de Cima on acostumem a acampar per treballar amb els ocells marins. Normalment fan els nius de nit, però de vegades alguns animals arriben a sortir de dia. La sobrepesca no només afecta els peixos, sinó també un elevat nombre d’espècies d’ocells, tortugues, dofins, taurons, etc., en delicat estat de conservació.