Post de projecte

9: Un dia de camp

25 setembre 2014 | Post de projecte

Seguir i estudiar els goril·les de muntanya implica haver d’”anar al camp”. En aquest cas, el camp és el Parc Nacional dels Volcans, a les muntanyes Virunga. Els goril·les que seguim a diari des de la Fundació Dian Fossey estan distribuïts en diversos grups, ubicats entre els volcans Karisimbi i Bisoke.

 
Cada dia, doncs, cal gestionar un gran nombre de persones que pugen al Parc per buscar cada un dels grups, seguir-lo durant unes quantes hores i obtenir-ne informació. Aquesta és la rutina que realitzen els rastrejadors, assistents de recerca i tècnics de camp cada dia de l’any. Però aquesta rutina és de fet força distreta. Cada dia al camp és diferent a l’anterior, i no hi ha dos dies iguals. Això fa que fer treball de camp sigui especial i extraordinari. Hi ha dies que els goril·les no paren de caminar o estan més juganers, d’altres dies no es mouen durant hores, o en ocasions veiem conductes poc freqüents. De vegades plou o pedrega, i no podem fer gaire feina, i d’altres dies fa sol i calor. A més, els goril·les es mouen per molts hàbitats diferents, així que podem veure una gran diversitat de paisatges…  i alguns d’ells es troben a molta altura i molt lluny de l’entrada del Parc.
 
09_camp
Camps de conreu propers al Parc Nacional.
Sigui com sigui, cada comença de la mateixa manera. Al matí ens trobem al centre de recerca, i abans de les 7h sortim en cotxe cap el Parc Nacional. Després d’uns 45 minuts de cotxe per carretera i pista, arribem a una zona rural propera al Parc. Allà ens toca començar a caminar, primer fora el Parc, enmig dels camps de patates, cereals i piretre, i després dins el bosc. La caminada dins el Parc té una durada molt variable, des de pocs minuts, fins a moltes hores.
094_bona
Just abans d’entrar, ens preparem al límit del Parc.
Per tal de localitzar els grups de goril·les, la feina dels rastrejadors és imprescindible. Busquen els rastres del dia anterior, i els segueixen fins els nius que fan els goril·les per passar la nit. Després han de seguir rastrejant fins localitzar el grup. Un com ja som al grup podem començar a treballar, i cadascú té la seva feina assignada. Els tècnics de camp, per exemple, fan registres de conducta de tots els individus. Aquests són de vital importància per seguir completant la base de dades històrica, que és utilitzada en moltes investigacions a nivell internacional. A més, es recullen mostres d’orina i excrements, que permeten analitzar els nivells hormonals i determinar relacions de parentesc entre els diversos membres de la població.
097_bona
Tècnic de camp obtenint dades de conducta d’un goril·la.
A més de l’obtenció d’aquestes dades i mostres, realitzades de forma habitual, hi ha científics visitants de nombroses institucions internacionals que ens interessen altres aspectes més específics, i realitzem diverses recerques en primatologia en col·laboració amb la Fundació Dian Fossey. Pel que fa a la meva recerca en particular, l’explicaré a la propera entrada del blog!
 
Jordi Galbany

2 Comentaris

  1. Romulo

    Hola Jordi, quan feu aquestes petites expedicions, aproximadament quin cost econòmic i mediambiental suposa?

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Romulo,
      Bé, no et podria dir un import, perquè el desconec, però evidentment té un cost econòmic elevat perquè anem en cotxe (dos cada dia), portem moltes persones, i totes elles són treballadores de la Fundació, i reben un sou… Respecte al cost mediambiental, principalment has de comptar els vehicles…
      jordi

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.