basic | Post de projecte

5 – El bosc madur i l'astor

16 abril 2018 | basic, Post de projecte

L’astor (Accipiter gentilis) és un ocell plenament adaptat a la vida a l’interior dels boscos. Tot i la seva envergadura (90-105 cm) és capaç de desplaçar-se a gran velocitat en els espais forestals, un ambient on hi ha multitud d’obstacles. Per fer-ho disposa d’una llarga cua amb la que pot fer maniobres molt precises i unes ales proporcionalment més curtes en comparació amb les espècies que habiten els ambients més oberts (p. ex. els camps de cultiu i les pastures).
A través del següent vídeo podreu veure l’habilitat de l’astor per moure’s en els boscos.

 
Per nidificar, l’astor selecciona boscos madurs, sectors on els arbres tenen un tronc suficientment voluminós. De fet, basteix els nius en arbres que tenen un tronc amb un diàmetre basal mínim de 30 cm (Mañosa, 1991; Mañosa, 1993).  El bosc madur té una estructura vertical i horitzontal molt característica: hi ha suficient separació entre els arbres, i entre les capçades i el sotabosc com per a què l’astor pugui volar còmodament en el seu interior. D’altra banda, aquest rapinyaire selecciona sectors forestals ombrívols i frescals.
La preservació dels sectors de nidificació d’astor esdevé interessant per a la conservació de les seves poblacions, perquè és una espècie fidel als llocs de cria. Al parc de la Serralada Litoral es coneix algún sector de nidificació on l’espècie ha niat com a mínim 8 anys consecutius. També la conservació dels llocs de nidificació d’astor afavoreix a d’altres espècies típiques dels boscos madurs, com ara el pica-soques blau Sitta europaea i algunes espècies de picots, o algunes altres com  l’aligot comú Buteo buteo, rapinyaire que també es reprodueix, sovint, en els sectors de nidificació de l’astor, i, fins i tot, a vegades utilitza els mateixos nius on l’astor ha nidificat en anys anteriors.
Un estudi publicat l’any 2014 i fet a Finlàndia per diversos autors, entre ells un català (D. Burgas), va constatar que hi havia més ocells i polípors als llocs de nidificació d’astor que en zones on no niava. De forma que els autors concloïen que la recerca dels seus nius podia ser un altre mètode eficient a considerar si es volien identificar àrees de conservació prioritària, amb l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat forestal i conservar-la.
D’altra banda, l’astor té una importància cabdal en el funcionament dels ecosistemes forestals. Un dels exemples és un treball que es va fer a Finlàndia (Tornberg et al., 2016) amb uns resultats sorprenents. En aquest treball els autors van constatar que hi havia més femelles de galls de cua forcada Lyrurus tetrix amb polls en sectors localitzats a menys d’1 km dels nius ocupats per aquest rapinyaire que en sectors situats a 2-3 km. El gall de cua forcada és una presa habitual de l’astor a Finlàndia, però sembla ser que aquest rapinyaire podria exercir també alhora un efecte protector sobre la seva presa, a través de la captura dels còrvids que contribuiria a una reducció en la depredació dels còrvids sobre la descendència del gall de cua forcada.
 
Que fan ara mateix els astors del Parc de la Serralada Litoral?
La gran majoria de les parelles porten setmanes covant, però ben aviat eclosionaran els ous i començarà l’activitat incesant dels progenitors per atendre les necessitats dels polls. Tingueu paciència, d’aquí a uns dies podreu veure imatges d’alguns polls i us explicarem alguna història de família.
Mentrestant, us podeu entretenir i aprendre coses sobre l’apassionant biologia reproductora d’aquesta espècie si accediu a les videogravacions de nius d’astor del Parc en el canal youtube Astor Parc Serralada Litoral que podeu trobar en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=U8P-HoXctNY&list=PLGmbqoWa70b59ONDk6AahYEoU-gOtLH1X
Hi trobareu diversos vídeos com aquest:
 

 
Us recomanem especialment les videogravacions de l’any 2016, i no us oblideu d’entrar en l’opció de MOSTRAR MÉS, on s’ofereixen explicacions sobre la biologia reproductora de l’espècie que acompanyen a les seqüències enregistrades.
Text: Xescu Macià
 

6 Comentaris

  1. Maria

    Quan medeix la seva "llarga cua?"

    Respon
    • Xescu Macià

      La seva cua té una longitud d'uns 20-27 cm

  2. Miranda Márquez 1r A

    On es situa el bosc més madur en tota la zona d'Europa?

    Respon
    • Xescu Macià

      No et sabria dir sense possibilitat d'equivocar-me quin es considera el bosc més madur d'Europa sense cap mena de dubte. Pensa que hi ha molts tipus de boscos, segons la comunitat d'arbres que els formen (roures, bedols, aladerns, abets, etc.) i dintre de cada categoria de bosc trobarem boscos madurs en diferents llocs de la geografia europea.
      Si que et puc dir que Bialowieza, una àrea a cavall entre Polònia i Bielorússia, es considera com el bosc més vell i gran de les planures europees. És espectacular i té un valor enorme, perquè precisament les planures són els llocs on l'espècie humana més intervenció ha tingut al llarg de la història, i per tant, més dificultat hi ha per conservar els arbres i l'ecosistema sencer.

  3. Fatema

    Perquè les ales han de ser més curtes?

    Respon
    • David Segarra

      Les ales del astor són relativament curtes perque això li permet volar àgilment a dins del bosc, un medi ple d'obstacles (troncs, branques, lianes…) que és on viu i captura l'aliment aquest ocell.

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.