Post de projecte

21: El darrer culebrot

10 novembre 2014 | Post de projecte

Els grups de goril·les de muntanya són molt dinàmics i estan sotmesos a molts canvis. De vegades n’hi ha tants que protagonitzen veritables culebrots.

 
Aquestes darrers setmanes han succeït moltes novetats al grup de Bwenge, liderat per la femella més vella i experimentada del grup –Maggie– després de la mort de l’únic mascle adult del grup –Bwenge– el passat 1 d’octubre.
Amb aquest nou lideratge, mai no vist abans a la població, el futur del grup era molt incert. Tothom a la Fundació Dian Fossey estava molt pendent de veure què podria succeir…
Al cap de pocs dies de la mort de Bwenge, el grup va trobar-se amb Titus, un altre grup que feia pocs mesos que havia perdut també el seu mascle dominant, i ara està liderat per tres mascles adults joves. La Maggie no en va voler saber res, i en va evitar el contacte al màxim, emportant-se el seu grup ben lluny. De fet, va anar per zones del Parc Nacional molt allunyades, on Bwenge no acostuma a anar.
Dies més tard, un mascle adult solitari –Inshuti– seguia el grup de ben a prop. L’arribada d’un nou mascle a Bwenge semblava inevitable, però caldria veure’n les conseqüències. En aquest cas, a causa de la interacció entre els membres del grup i Inshuti, un dels juvenils de Bwenge –Ntaribi– va quedar fora el grup durant diversos dies. Després de molt buscar, els rastrejadors de la Fundació el van trobar tot sol a 200 metres de Bwenge, però dies després ja tornava a estar més allunyat, i semblava que no era capaç de tornar al grup. De fet, no es va veure a Ntaribi durant força dies, fins que finalment va tornar a Bwenge la setmana passada.
Ntaribi
Ntaribi.
Aquests darrers dies, però, Inshuti ha seguit rondant a Bwenge, i els seus membres han estat força dispersats… fins que un matí van trobar a Inshuti amb l’altra femella de Bwenge i la seva cria de tres anys –Susuruka–, mentre la resta del grup, incloent l’Ntaribi, estava tranquil a una distància prudencial. L’endemà, Inshuti i la femella es van trobar sols i separats de Bwenge, i sense la cria, que va tornar tota sola cap el seu grup d’origen, després que l’Inshuti l’agredís.
Però la cosa encara es complica més. Un dia més tard va aparèixer un nou mascle a Bwenge. En aquest cas es tracta del Wageni, el segon mascle adult del grup Ugenda. Ja al llarg del seu primer dia volia deixar clar que ell era el nou líder i va fer demostracions de força contra la Maggie, i també va agredir els dos goril·les més joves, un d’ells Susuruka. L’endemà seguia realitzant les mateixes conductes, sobretot envers la Maggie. Sobta veure com no va voler matar les cries, perquè no hagués tingut cap problema per fer-ho… però no va ser així.
Wageni
Wageni.
Si amb això no n’hi havia prou, el dia següent el rastrejadors van trobar tots els membres de Bwenge, Wageni inclòs, i tot el grup d’Ugenda, junts formant un gran grup! Tothom, incloent-hi el mascle dominant Ugenda, semblava tranquil, i no hi havia agressions serioses envers els nouvinguts. Ja han passat alguns dies junts, i sembla tot força normal, tret d’alguna petita agressió per part del Wageni a alguns juvenils. D’altra banda, l’Ugenda si que sembla que ha acceptat als nous goril·les… Ara el grup està format per dos mascles adults –Ugenda i Wageni–, tres femelles adultes –Maggie, Inziza i Iterambere–, quatre subadults i quatre juvenils. Esperem que el nou grup sigui estable i que ningú no prengui mal!
ugenda
Ugenda.
Aquesta successió de fets únics, encara no totalment entesos, ens tornen a demostrar com de complexa i dinàmica és la societat dels goril·les de muntanya, i que únicament podem arribar a conèixer aquesta realitat gràcies al seguiment diari i a l’observació continuada de diversos grups de la població.
 
Jordi Galbany

21 Comentaris

  1. aaron novas . institut barcelona congres

    Per que heu decidit estudiar aquest cas dels goril·les i no uns altres animals ?

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Aaron,
      Bé, si et refereixes al meu projecte de recerca en particular, sobre patrons de creixement, ens cal estudiar primats hominoideus que siguin fàcils de veure i de fotografiar. Així doncs, ens hi hem de poder acostar molt i tenir-los a prop per poder fer bones fotos que es puguin mesurar. Pots veure més informació a l’entrada 10 del blog.
      jordi

  2. Nataly Muñoz Institut Barcelona Congres

    Es els seu treball es molt interessant. Però no entenc si els noms els has posat tu o ja tenien noms.

    Respon
  3. Jordi Galbany

    Hola Nataly,
    No, els noms no els puc decidir jo. De fet, la imposició de noms dels goril·les ha esdevingut un fenomen molt important a tot el país, i es fa una vegada l’any. És una gran festa, anomenada Kwita Izina, on hi assisteix moltíssima gent a nivell internacional. Aquest any s’ha posat nom a 18 goril·les. Pots veure algunes fotos i informar-te del Kwita Izina del darrer estiu en aquestes webs:
    http://gorillavirunga.blogspot.com/search/label/Kwita%20Izina
    http://www.rdb.rw/kwitizina/
    jordi

    Respon
  4. aaron novas . institut barcelona congres

    gracies por puder respondra

    Respon
  5. Enric Ballesteros

    És freqüent que en casos com els de Maggie, que el mascle dominant ha mort i no n’hi ha cap més d’adult, una femella assumeixi el carreg? O amb el temps, si cap mascle s’afegeix al grup, els individus es van dispersant i s’afegeixen a altres comunitats?

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Enric,
      Bé, és la primera vegada que ens trobem amb aquesta situació… Això no s’havia vist mai! La Maggie ha guiat el seu grup en solitari durant un mes i mig, però ha acabat fusionant-se amb un altre grup…. Ja veurem què passa en el futur!

  6. David Cobos

    M’ha semblat molt interesant.
    Pero vui saber si,les fotos les feu d’amagat,al descobert perquè no us ataquen etc…

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola David,
      No, les fem totalment al descobert. No ens hem d’amagar per res. Pensa que són animals molt ben habituats a la presència humana. Fins i tot hi ha grups de goril·les que reben turistes cada dia, i també al descobert i a curta distància…

  7. jialei

    hola,
    ¿quiero preguntarte si puede haber un gorila blanco?

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Jialei,
      Bé, l’albinisme es dóna en moltíssimes espècies animals… i també en goril·les, és clar. Un cas molt proper és el Floquet de Neu, que va estar al Zoo de Barcelona durant molts anys. Segur que el deus conèixer. D’altra banda, trobar un goril·la albí és molt difícil. Aquí no se n’ha documentat mai cap.

  8. Pol Espinal

    Quantes manades has vist en la selva?

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Pol,
      Nosaltres seguim a 10 grups de goril·les de forma sistemàtica, tot i que jo només en visito a 7. A part d’aquests 10 per al seguiment científic, n’hi ha 7 més destinats als turistes.

  9. nil lozano fundaciollor

    Crec que un avanç, seria avançar sobre el proçes de reconcilir-se, perque veig que quan hi han baralles tu o defineixes pero hi ha un salt bastant gran desde que hi ha la baralla hi quan hi ha tranqulitat de nou.
    Espero que hem responguis.
    Fundaciollor.
    Fins la proxima coneccio.

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Nil,
      Bé, nosaltres no podem intervenir per res en la conducta dels goril·les… ja sigui que es barallin o que juguin, tenen la conducta que tenen, i nosaltres només som espectadors, i estudiem el que veiem. Potser en el passat si que hi havia més interacció entre humans i goril·les (o primats en general), i els mètodes d’estudi eren molt diferents (i molt dubtosos). Avui en dia això ha canviat molt!

  10. Pablo Fernández

    Hola,em dic pablo fernandez, volia preguntar-te una cosa. Perque la famella “Ntaribi” especialment no ha estat interesat per aquet grup de goril·la de joves?
    També soc un alumne del col·legi llor, adéu fins aviat,
    molt interesant aquet tema espero que continuis.

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Pablo,
      Bé, l’Ntaribi (que és un mascle jove) es va quedar allunyat del grup (de fet, segueix mantenint les distàncies amb el grup!) segurament perquè els mascles adults el van agredir, i té por. De fet, és molt possible que si l’Ntaribi torna al grup, els mascles el tornin a agredir.

  11. Raúl

    Una pregunta, perque la Maggie al principi no volia? Les fotos son mol chules com les has fet perque si et veuen et ataquen, no? Cuantes manades de goril·les has vist? Bueno m’ha interesat molt el teu treball.
    ADEU!!!

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Raúl,
      Bé, jo segueixo a 7 grups de goril·les. Les fotos estan fetes a curta distància, i sense cap mena de camuflatge o amagatall. Es fan directament davant dels goril·les. Els goril·les en general no ataquen, si estan ben habituats a la presència humana.
      Pel que fa a la Maggie, ens pensem que estava buscant un grup ideal on poder anar a parar… i per això es pensa tant si li convé o no quedar-se. De fet, els dos grups han acabat separant-se de nou, i tornant-se a ajuntar al cap d’uns dies….

  12. Àngel Martinez

    Hola, soc un alumne del col·legi llor.
    Vull fer una pregunta, aquesta pregunta es molt interessant per a mi.
    -Tot aquest treball a estat ocult, respecte les imatges i informació o te has afegit a la manada, com un component més?
    Gràcies per el teu treball, me està agradant molt.

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Àngel,
      Si, aquesta és la idea, que nosaltres entrem al grup de goril·les amb molt de compte, però no com un goril·la més, sinó com un espectador neutral, que no intervé per res, i que només mira, fa fotos, i anotacions en una llibreta. Els primats s’estudien així, en general, i funciona bastant bé!

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.