Post de projecte

2 – La importància dels rapinyaires en els ecosistemes

05 abril 2018 | Post de projecte

Imatge: Juvenil d’astor a la serralada Litoral. Fotografia: F. X. Macià.
Els rapinyaires estan considerats un bon indicador de la distribució de la biodiversitat que proporcionen informació des d’un vessant diferent al d’altres grups, ja que utilitzen grans àrees com a dominis vitals i se situen a la part superior de la piràmide tròfica. De forma que si trobem bones poblacions de rapinyaires en un espai determinat haurem de deduir que aquell lloc és ric en biodiversitat, i això mateix ens pot ajudar a prendre decisions encertades a l’hora de protegir les àrees més adequades de cara a la conservació de la natura.
Com que són sensibles als canvis en els ecosistemes, el seu estudi és útil per detectar problemes ambientals i canvis que poden amenaçar la biodiversitat (p. e. els verins, la caça furtiva, etc.).  Esdevenen, doncs, espècies “sentinelles”.
Exceptuant alguns rapinyaires que s’alimenten principalment d’animals morts, com ara el voltor comú, el voltor negre, el trencalós i l’aufrany, la resta cacen altres animals de forma habitual. Aquest comportament els situa a les posicions superiors de la piràmide tròfica, i, per tant, tenen una influència cabdal en el funcionament de tot l’ecosistema, des de dalt fins a baix, tal i com s’anirà explicant a través de les properes entrades del bloc, referenciant algun estudi concret.
En resum i en un sentit ampli, si conservem les poblacions de rapinyaires els ecosistemes es poden veure beneficiats.
D’altra banda, els rapinyaires són més vulnerables que altres espècies per diverses raons:

  • Tenen poblacions petites, són escassos en comparació amb altres ocells o vertebrats.
  • Produeixen pocs polls a l’any, normalment intenten reproduir-se un cop l’any i moltes espècies si fracassen per regla general no poden tornar a provar-ho fins l’any vinent.
  • Com dèiem abans, són sensibles als canvis ambientals i tenen uns requeriments ecològics més estrictes. Quan es produeix un deteriorament en la salut dels ecosistemes les seves poblacions es poden veure reduïdes.
  • La maduresa sexual, que és l’edat a partir de la qual es poden reproduir per primer cop, no arriba en algunes espècies fins al cap d’uns quants anys.
  • Acostumen a ser més sensibles a la presència humana, i també a patir accidents produïts per determinades infraestructures humanes (p. e. les carreteres, les línies elèctriques, els aerogeneradors eòlics, etc.).

Aquestes raons ocasionen que les seves poblacions siguin molt més fràgils i puguin patir declivis poblacionals, i, fins i tot, arribar a estar en perill d’extinció en pocs anys. L’estudi i el seguiment de les seves poblacions és, doncs, interessant i necessari per conservar-les a elles, i a tota la biodiversitat.
Altrament, els rapinyaires susciten un gran interès i fascinació per part de les persones que els converteix en protagonistes excel·lents pels esquemes de sensibilització ambiental, ja que és molt més fàcil i efectiu canviar aspectes de la gestió del medi natural influents en la preservació de la biodiversitat utilitzant la seva imatge.
 
Un llibre recomanable
Si voleu complementar la informació que us anirem oferint cada setmana, o si ja sou aficionats als rapinyaires, us recomanem una guia de camp publicada l’any 2017. Una guia de camp és un llibre de mida ideal per portar a la motxilla durant les excursions al camp que ens ajuda a aprendre a reconèixer i identificar les diferents espècies. La referència d’aquesta guia la teniu a continuació:
Trabalon, F. & Ollé, À. 2017. Guia de rapinyaires de Catalunya. Cossetània Edicions.
Tracta en qüestió sobre la identificació, l’ecologia i la migració de les espècies de rapinyaires diürns que són d’aparició regular a Catalunya. També descriu el patró d’aparició i aspectes sobre la identificació de les espècies d’aparició accidental en el mateix àmbit territorial.
Text i imatges: Xescu Macià
 

Imatge d’un àliga cuabarrada, una espècie molt amenaçada a Catalunya degut sobretot al impacte de l’electrocució amb les línies elèctriques (imatge d’Àlex Ollé). 

7 Comentaris

  1. David Borja Sánchez

    Qué vol dir que els rapinyaires poden ser espècies "sentinelles"?

    Respon
    • Xescu Macià

      Vol dir que el fet d'estudiar-les en concret ens pot ajudar a detectar problemes ambientals que puguin estar afectant-lis a elles, però també a d'altres grups faunístics, o, fins i tot, a l'ecosistema.
      Et poso un exemple. Imaginat que li posem un emissor a un rapinyaire per tal de conèixer a cada moment on està. Al cap d'un temps veiem que l'animal no s'ha mogut en dies del mateix lloc, això ens indicaria que té un problema (o està ferit o mort) i, per tant, aniríem a veure que ha pogut passar. Arribem al lloc i ens trobem que l'animal està mort al terra, juntament amb altres (voltors, corbs, guineu, etc.). Fem l'autòpsia dels cadàvers i verifiquem que han estat enverinats. Gràcies al seguiment d'un rapinyaire hauríem detectat un problema d'enverinament que pot arribar a afectar a moltes altres espècies, tant d'ocells com de mamífers.

  2. Maria

    Amb què ataquen quan veuen el seu aliment?
    Amb les urpes,bec…?

    Respon
    • Xescu Macià

      Habitualment amb les urpes primer, per ferir la presa i evitar que es pugui escapar. El bec l'utilitzen per rematar la presa.

  3. Maria

    Quin clima els hi agrada més?

    Respon
    • Xescu Macià

      Hola Maria,
      Depèn de l'espècie de rapinyaire. Hi ha espècies que estan adaptades a viure en zones molt fredes, i hi ha d'altres a les que els hi agrada la calor. A la serralada Litoral, per exemple, tenim l'aligot vesper i l'àguila marcenca, dues espècies que necessiten calor.

  4. Fatema

    perquè les espècies només és poden reproduir un cop a l'any?

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.