Barcelona no seria la mateixa sense l’Observatori Fabra. Des del Tibidabo, la seva inconfusible cúpula argentada sembla encapçalar la ciutat estesa. Com si la ciència reclamés un lloc d’honor al damunt de la ciutat.

Petit Mont Palomar mediterrani, el Fabra (com el coneixen els barcelonins) té aquell aire de misteri que embolcalla les instal·lacions antigues.  Segons com sembla haver escapat  d’una pàgina de còmic. Per exemple de L’Estel misteriós, l’aventura en que en Tintin visita un observatori i coneix al professor Calys.  La sala del gran telescopi de l’Estel misteriós recorda la gran sala cupular de l’Observatori Fabra on també hi trobem un gran telescopi, aquest cop de debò. I que serveix per a fer recerca de veritat.

Regal del Marqués d’Alella

L’Observatori Fabra pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i va obrir les seves instal·lacions l’any 1904.  L’edifici és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, i es va poder construir gràcies a Camil Fabra, Marquès d’Alella, que hi va donar 250.000 pessetes de l’època.

Recerca d’exoplanetes

La secció astronòmica es dedica sobretot a l’astrometria fotogràfica de petits planetes i de cometes. Es tracta de determinar-ne la seva posició amb molta exactitud, i en aquestes tasques s’utilitza també l’observatori ubicat al Montsec.  Gràcies a això, es fa actualment recerca sobre exoplanetes (planetes situats en d’altres sistemes solars) . Però a banda d’aquestes modernes instal·lacions, el Fabra encara conserva actiu un dels telescopis més grans i antics d’Europa, construït el 1903. El programa de visites establert permet visitar-lo, així com la sala modernista, el telescopi de passos i la sala de la gran cúpula amb els seus elements originals.

La sísmica del barça

Per la seva part, la secció sísmica compta amb diversos sismògrafs que enregistren, anualment, un important nombre de moviments sísmics. Que no vol dir només terratrèmols. La sensibilitat dels aparells actuals és tan gran que s’ha pogut detectar, per exemple, el moviment sísmic creat per la celebració del gol que Ronaldinho va marcar al Sevilla el 3 de setembre de 2003.  I encara més espectacular va ser l’enregistrament, el 17 de maig del 2006, del moviment de terra provocat per l’explosió d’alegria dels aficionats del Barça que celebraven la conquesta de la segona Champions del club.

A les 20h 42 minuts del 17 de maig del 2006 centenars de milers d’aficionats celebren a Barcelona el triomf del Barça a la Champions. Els sismògrafs del Fabra n’enregistren el terrabastall.

Finalment, el Fabra compta amb una secció meteorològica, que de fet va començar la seva feina l’any 1914 i des d’aleshores no s’han deixat de recollir dades ni un sol dia. Així es pot comprovar un augment molt clar de la temperatura mitjana, sobretot en els darrers 25 anys.  D’altre banda, l’observatori també ha enregistrat quantitat d’episodis puntuals, com ara un petit tornado que hi va haver el 2006 o una nevada del febrer de 2005.

Visites, observacions i sopars

Afortunadament, l’Observatori Fabra ha aportat decididament per la divulgació, fet que permet visitar-lo i gaudir de diverses activitats.

Per començar es possible fer-hi una visita guiada molts diumenges i festius al matí, acompanyats pel propi personal del observatori. També s’hi celebren els Sopars amb estrelles i les visites nocturnes, a més d’activitats per a grups i escoles.

En definitiva, el Fabra és una instal.lació tan propera com desconeguda per a molts ciutadans, i que val molt la pena visitar.

 David Segarra