Els ibers són els primers pobladors de nom conegut (gràcies a les fonts gregues de l’Antiguitat) del nostre país. Són també la primera cultura que hi va desenvolupar -des del segle VI aC fins a la conquesta romana, entorn de 200 aC- unes formes socio-culturals complexes, fonamentades en una elevada densitat de població, l’estratificació de la societat i l’existència d’un sistema administratiu. Després de més d’un segle de recerca arqueològica, la massa de dades acumulades sobre els ibers permet obtenir una imatge raonablement precisa sobre les formes de vida que es van desenvolupar durant aquest període.

La Ciutadella de Calafell ha estat objecte d’excavacions des del 1983, la qual cosa ha permès descobrir, amb metodologia moderna, una gran part del jaciment -ocupat entre el segles VI i I aC- i recuperar informació sobre aspectes tan diversos com les tècniques i materials de construcció, les relacions comercials amb el món mediterrani, la tecnologia, les formes de l’explotació de l’entorn (recursos marins, agricultura, ramaderia, matèries primeres diverses), etc. Aquesta documentació indica que, en els segles IV-III aC, era una ciutadella aristocràtica, protegida per sòlides fortificacions que defensaven un nombre reduït de grans cases, i que controlava la població camperola dels encontorns. El nombre i qualitat dels materials d’importació (ceràmiques gregues, àmfores púniques, etc.) confirmen que el lloc era ocupat per un sector social privilegiat. Això permet comprendre que amb la conquesta romana la muralla fos inutilitzada i el lloc abandonat, llevat d’algunes cases de pescadors, fins que, en el segle I aC, s’hi va aixecar una casa romana.

A partir d’aquesta documentació, des de principi dels anys noranta s’hi ha desenvolupat un projecte de recreació a escala natural que té per objectiu facilitar a tot tipus de públic la comprensió de la civilització ibèrica, però que és també un projecte d’arqueologia experimental, destinat a verificar diferents hipòtesis sobre les tècniques de construcció i els materials utilitzats en l’arquitectura de l’època. En l’aspecte més estrictament didàctic, la recreació permet veure l’aspecte exterior i interior que devien tenir les construccions, i també observar i utilitzar una selecció d’artefactes, com ara molins o telers. També s’incorporen equipaments didàctics que il·lustren altres aspectes, com ara les fonts de subsistència, l’escriptura ibèrica o el context cultural del Mediterrani d’aquest període. Una rèplica de torre d’assalt romana evoca l’episodi històric que va posar fi a la vida de l’assentament.

Joan Sanmartí i Grego