L’espai del Metge i de la Salut Rural no conté només aparellatge mèdic: una de les peces que s’hi exhibeixen és la moto Guzzi amb que el metge de família rural, el Dr. Martí Casals en aquest cas, arribava allà on calgués la seva presència, sobretot als masos més o menys isolats de la Vall d’Aro. I es que els metges rurals havien de fer de tot (allò que ara es coneix com multiespecialització), havien d’arribar arreu i tenien un tracte molt proper amb la gent.

L’Espai ocupa un apartat del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Principalment s’hi mostra la col·lecció donada per Martí Casals, però també per Josep Blasco o Josep Ruscalleda, el doctor Prim o el doctor Vidal Mestres, metges que van treballar entre les Gavarres i l’Ardenya. La col·lecció resultant és composa de 850 peces, de les quals 626 són instruments mèdics i la resta es tracta de mobiliari i estris de despatx i de la consulta, mitjans de transport, vestimenta i equipatge del metge.

La varietat d’objectes mèdics mostra clarament la multiespecialització del metge rural. Els metges havien de saber de tot, des d’assistir un part a extreure queixals, tasques que avui dia formen part d’especialitats que no assumeixen els metges de capçalera.

No fa tants anys, el metges rurals havien de fer front a problemes de salut importants, com ara la diftèria, una malaltia que afecta als nens. En alguns casos això implicava sovint intervencions tan delicades com intubacions de laringe o traqueotomies, que el metge havia de resoldre amb el seu bon criteri i els seus aparells.  Aparells com ara un inhalador d’éter inventat el 1908 per Louis Ombredanne i que servia per anestesiar al pacient. O bé un enginyós sistema per efectuar transfusions de sang.

Aparell per a la diftèria

Un recull de tot plegat es mostra a l’Espai del metge i de la salut rural, que ocupa un espai reduït dins del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.  El visitant hi trobarà la recreació d’un consultori dels d’abans, imatges antigues que donen constància de la feina del metge rural, objectes personals de tota mena i una bona mostra d’aparellatge mèdic antic.

Menció especial mereix l’apartat dedicat a la farmàcia. Cal tenir present que fins el 1930 en prou feines hi havia uns 40 medicaments sintètics. Això vol dir que les medecines eren preparades pels farmacèutics amb extractes de plantes. Tot es feia a ma, i  la col·laboració entre els farmacèutics Ruscalleda- Sixt Ruscalleda, que obrí farmàcia a Sant Feliu el 1890, i el seu fill Narcís- amb el Dr. Martí Casals va permetre, a base d’un bon nombre de fórmules magistrals i un laboratori molt complet d’anàlisis, de fer innecessari en molts cops el trasllat de pacients a Girona o Barcelona.

David Segarra