Fa uns 8.000 anys algú va dibuixar una caçera. Els homes empaiten els cèrvols i els duen cap a una emboscada. Els caçadors disparen els arcs, alguns animals porten fletxes clavades, d’altres rajen sang…  L’escena transmet una gran sensació de moviment, els homes i els animals són representats a plena carrera. És una imatge que impressiona encara avui.Aquesta escena és potser la més espectacular, però al voltant de l’Ermita de la Pietat, a Ulldecona, n’hi ha moltes més. Les pintures  s’estenen per uns 13 abrics o baumes i formen un dels conjunts més importants de l’art rupestre llevantí, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 1998. El Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita està situat a la mateixa Ermita de la Pietat, just al costat dels abrics, i ofereix al visitant una complexa visió d’aquest llegat artístic i històric.

El Centre d’Interpretació d’Art Rupestre forma part de la Ruta de l’Art Rupestres creada l’any 2005 pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i que també comprèn els jaciments de la roca dels Moros del Cogul (Lleida), els de les Muntanyes de Prades a Montblanc.

Per accedir-hi: dirigiu-vos a la Serra de Godall. Des de la carretera T-331 (la que enllaça amb Tortosa), trobareu l’accés al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de l’Ermita del Remei.

L’art rupestre llevantí

L’art rupestre llevantí se situa, majoritàriament, en zones visibles, de fàcil accés. Aquesta mena d’art dedica una atenció important a l’ésser humà, de manera que, en molts casos, es pot caracteritzar el sexe de la persona representada a partir de trets anatòmics.

Per què pintaven escenes de cacera i recol·lecció?

Les escenes representades es concentren en la cacera (activitat tractada amb especial rellevància i on les figures representades són majoritàriament homes), la recol·lecció (vinculada a les dones), i en menor terme ens parlen de conflictes violents, així com d’altres situacions d’interpretació no tan fàcil, com per exemple danses.

Moltes preguntes se’ns posen al davant. Si eren grups agropecuàries, quin és el motiu d’aquest interès per representar  la cacera i la recol·lecció? La separació dels treballs entre els dos sexes, amb la rellevància intencional del treball desenvolupat pels homes, ens apunta a una organització de dissimetria social, on el treball de les dones és considerat secundari. És un important contrast respecte a les representacions del passat, on podeu apreciar, per exemple, les venus paleolítiques. Quelcom està canviant en l’àmbit de la ideologia. Què està passant en les relacions socials entre els dos sexes? Són les representacions violentes testimoni de tensions socials dins el si del mateix grup o són una possibilitat de relació amb altra gent que estan portant un nou mode de vida? O són conflictes pels mateixos recursos i territoris en el nou marc d’un mode de vida (el neolític) que ja no està basat en la mobilitat, com és el caçador-recol·lector ?

Un bon grapat de preguntes que us poden fer reflexionar, tot mirant les pintures de l’Abric I d’Ulldecona. Penseu sobre el canvi en el pas d’un món que desapareix (el caçador-recol·lector) després de milers d’anys d’existència, per esdevenir un nou paisatge amb domesticació de plantes i animals, i sedentarisme.

A l’ermita de la Pietat hi ha el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita.

Les pintures rupestres es troben a les baumes o abrics de la Serra del Godall.

Més informació: http://www.turismeulldecona.com/

Ivan Briz