A principis del 1266 l’exèrcit de Jaume I està a punt d’envair Múrcia. Abans de la batalla el rei es confessa per que les seves relacions adúlteres amb Berenguera Alfonso li rosseguen la consciència. El confessor, però, es nega a absoldre el rei.
Primavera de 1238. La València musulmana està assetjada pels cristians. Jaume I s’apropa massa a la muralla, i una fletxa sarraïna se li clava en el front. La ferida es greu, però el rei s’arrenca la fletxa amb una mà i riu per animar als seus. El rei està ferit, la moral està intacta.
La capitulació d?Almenara, a més de fer possible la trobada de Jaume I i de la reina Violant, dóna més motius d?alegria al rei, ja que arrossega les autoritats de la Vall d?Uixó, Nules i Castro, localitats molt properes, a demanar negociacions amb Jaume I per mirar d?evitar, com ha assenyalat Josep Torró, «una sort pitjor que la de la simple submissió a l?autoritat cristiana».
En els paràgrafs que hem llegit fins ara del “Llibre dels fets” hem vist un Jaume I valent, religiós i decidit, i fins i tot un orador més que notable. Els paràgrafs d’avui ens permeten de veure un Jaume I astut i diplomàtic per una banda, tendre per l’altra.
Els paràgrafs que hem seleccionat per avui mostren un altre aspecte de la vida quotidiana en els camps de batalla: les falses alarmes que mobilitzen l?exèrcit, generen tensions i solidaritats i s?esvaeixen quan sembla que la batalla és a punt de començar.
L?entrada a Mallorca de les tropes de Jaume I, tal com s?explica en el Llibre dels fets, està dividida en dues escenes contraposades. Comença d?una forma còmica amb la irrupció, a mitjanit, de Llop Ximenes de Luèsia en la tenda de rei per presentar-li un pla d?atac atrabiliari i culmina amb la imatge de la cavalleria cristiana, després d?unes escenes d?intens paroxisme religiós, entrant dins la ciutat.
L’episodi de l’oreneta que fa el seu niu en la tenda reial a Borriana és un dels més famosos i comentats del Llibre dels fets. Un episodi tan celebrat com curt: 42 paraules, ni una més ni una menys. Per entendre bé la seva bellesa lacònica i el seu sentit cal tenir en molt en compte el context.
En els paràgrafs que toca de comentar avui es parla de matalassos, de coixins, d?espases, de perpunts migs descordats, de cops de pedra i d?almeixies, és a dir es parla de la vida quotidiana en un setge a principis del segle XIII, una vida en realitat ben poca èpica, perquè el que hi predomina és l?astúcia i l?enginy, que estan molt per sobre del valor i de l?audàcia.
La campanya de conquesta del Regne de València va començar a finals del 1232 amb l’entrada a Morella de Balasc d’Alagó, que havia actuat pel seu compte. A Borriana Jaume I enceta una campanya dirigida i planificada per ell, que culminarà, cinc anys més tard, amb la conquesta de la ciutat de València.
Pocs episodis del Llibre dels fets estan tan tacats de les empremtes, la suor i les llàgrimes de Jaume I com el de la batalla de Portopí, un fet cabdal en la conquesta de Mallorca.
