Pregunta

Quines relacions van tenir els humans neandertals i els sapiens?

18 novembre 2014 | Biologia, Pregunta

Respon Carles Lalueza (Institut de Biologia Evolutiva): “L’encreuament de diversos llinatges d’humans ha estat la norma en el passat,  i no l’excepció”

 
Pregunta formulada per Christian Papió i Perdigó: “Quines relacions i contactes varen tenir els humans neandertals i els sapiens quan van conviure a la Terra?”
Resposta:   Els llinatges neandertal i el que porta als humans moderns van divergir fa uns 600.000 anys. Els neandertals van adaptar-se a viure en les dures condicions climàtiques de l’oest d’Euràsia, mentre que els nostres avantpassats van evolucionar a Àfrica fins fa uns 200.000 anys, quan apareix la nostra espècie.
Fa uns 60.000 anys, una petita població d’Homo sapiens va sortir d’Àfrica i ràpidament es va expansionar per tot Euràsia, arribant en poc temps a Austràlia i posteriorment a Europa. Sembla que en aquell moment, neandertals i humans moderns es van trobar i es van encreuar.
Un 2,5% del genoma dels humans no-africans deriva dels neandertals.  Fins a la consecució del genoma neandertal, al 2010, l’opinió majoritària entre els paleontòlegs i genetistes era que ambdós grups no s’havien encreuat perquè els genomes mitocondrials (recordem que l’ADN mitocondrial s’hereta exclusivament per línia materna) d’ambdós són clarament diferents. No obstant això, l’anàlisi genòmica va demostrar que al voltant d’un 2,5% del genoma de tots els humans moderns no-africans (és a dir, europeus, asiàtics, melanesis i amerindis) deriva dels neandertals. L’explicació més plausible és que aquests es van encreuar amb alguns humans moderns fa entre 50.000 i 60.000 anys, probablement en algun punt de l’Orient Mitjà o del Pròxim Orient, on s’han trobat jaciments d’ambdós grups quasi contemporanis.
El senyal de la hibridació va quedar fixada en multitud de petites zones del nostre genoma i és possible que fins i tot algunes variants genètiques, presents en gens implicats en el metabolisme dels lípids i de l’estructura de l’epidermis resultessin avantatjoses i fossin seleccionades positivament en les poblacions d’humans moderns. Recordem que els neandertals portaven molt de temps adaptats a les condicions ecològiques imperants en les elevades latituds on vivien, per contraposició als nostres avantpassats, que eren tot just immigrants africans. Per altra banda, la manca de fragments neandertals en algunes zones del nostre genoma, i en concret en el cromosoma X, seria indicatiu que els híbrids, especialment els masculins (que només en reben una còpia) eren relativament infèrtils.
Els neandertals es van extingir fa 39.000 anys. Finalment, els darrers neandertals i els humans moderns es van tornar a trobar a Europa, fa uns 45.000 anys, i fins l’extinció dels primers, fa uns 39.000 anys, van coexistir en alguns punts del nostre continent. Però aquest cop no detectem noves senyals d’hibridació (que s’haurien de manifestar de forma exclusiva en els europeus actuals). Probablement els neandertals tenien ja efectius demogràfics molt minvats mentre que els humans moderns eren molt més nombrosos.
El fet que neandertals i humans moderns s’hibridessin no és trivial; més enllà de la importància quantitativa del seu llegat en els nostres genomes, això representa un canvi de paradigma en l’evolució humana. Evidències genètiques d’altres restes antigues indiquen que l’encreuament de diversos llinatges d’humans ha estat la norma en el passat i no l’excepció.
Resposta: Carles Lalueza, investigador del Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)
 

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.