Els falciots pel seu comportament i biologia són molt interessants i alhora poc coneguts. Tot i així, hi ha nombrosos estudis que han intentat donar resposta a moltes qüestions.
En primer lloc, el niu el fan amb material aeri, és a dir, que tot volant recullen plomes, herbes molt fines i altres materials que troben. Aquest material l’enganxen amb saliva i fan un niu en forma de copa tot pressionant el material amb el cos i les potes. Realment queda força compacte i prou acurat per a una espècie que es mou amb dificultat sobre dues potes.
Per dormir es coneixen diverses estratègies: els adults en època de cria dormen majoritàriament al niu. En condicions molt adverses s’ha trobat més exemplars dormint al mateix niu. Altres s’han trobat dormint aïllats i penjats de branques d’arbres o fins i tot penjant de cables elèctrics. Alguns descansen fàcilment en repises de finestres i altres en posició vertical en parets (de vegades apilats uns quants o molts exemplars).
El dormir aeri està ben documentat i s’ha observat en ocells migradors, en els quarters d’hivernada, però també en ocells en època de cria. Es considera que poden dormir planejant a certa alçada i molt probablement tenen un son diferent al dels humans, de manera que no queden inconscients durant molt de temps sinó que van planejant tota l’estona. Al vespre comencen fent vols circulars, enlairant-se i cridant, aleshores s’agrupen més estretament i s’enfilen amb batecs ràpids. Pugen fins a capes d’aire calent, normalment entre 1000 i 2000 m. (algun cop fins a 3000). En aquestes alçades, fan vols en totes direccions amb agrupaments i dispersions periòdiques. Descansen fent batecs relativament lents alternant-los amb uns segons de planeig. Sovint es reagrupen en estols abans del descens al clarejar, baixant en un angle suau, ràpid i silenciós.Esperem haver ajudat a respondre les teves inquietuds.
Respondre