El terme “tenir radiactivitat” pot voler dir dues coses: que els aliments han estat irradiats, o que els aliments contenen algun isòtop radiactiu.  En el primer cas, la irradiació dels aliments pot haver-se fet de forma voluntària (per exemple, per eliminat patògens de les patates). Aquest procediment, autoritzat però molt poc freqüent, no deixa cap residu radiactiu a l’aliment, i es pot consumir amb tota seguretat. Si l’aliment ha sofert alguna irradiació de forma accidental, tampoc això li deixa cap residu radiactiu .

Una altra qüestió és si a l’aliment se li ha incorporat algun component radiactiu, per ingestió o per deposició a la superfície. Aquest seria el cas de determinats isòtops radiactius que queden a l’interior de l’organisme i podrien eventualment passar als humans si consumeixen l’aliment.

La única forma de detectar la presència d’isòtops radiactius és mitjançant detectors expecialitzats. Les agències de seguretat alimentària dels diferents països prenen aquestes mesures de forma sistemàtica, i quan es detecten valors anormalment alts prenen les mesures oportunes per prohibir el consum d’aliments, per exemple dels procedents de zones on hi hagi hagut algun accident nuclear, o que hagin estat contaminades per algun núvol radiactiu.

Claudi Mans i Teixidó