L’episodi de l’oreneta que fa el seu niu en la tenda reial a Borriana és un dels més famosos i comentats del Llibre dels fets. Un episodi tan celebrat com curt: 42 paraules, ni una més ni una menys. Per entendre bé la seva bellesa lacònica i el seu sentit cal tenir en molt en compte el context.
L?entrada a Mallorca de les tropes de Jaume I, tal com s?explica en el Llibre dels fets, està dividida en dues escenes contraposades. Comença d?una forma còmica amb la irrupció, a mitjanit, de Llop Ximenes de Luèsia en la tenda de rei per presentar-li un pla d?atac atrabiliari i culmina amb la imatge de la cavalleria cristiana, després d?unes escenes d?intens paroxisme religiós, entrant dins la ciutat.
Els paràgrafs que hem seleccionat per avui mostren un altre aspecte de la vida quotidiana en els camps de batalla: les falses alarmes que mobilitzen l?exèrcit, generen tensions i solidaritats i s?esvaeixen quan sembla que la batalla és a punt de començar.
En els paràgrafs que hem llegit fins ara del “Llibre dels fets” hem vist un Jaume I valent, religiós i decidit, i fins i tot un orador més que notable. Els paràgrafs d’avui ens permeten de veure un Jaume I astut i diplomàtic per una banda, tendre per l’altra.
Si els setges, com havia passat amb el de Medina Mayurqa i estava passant en aquells mateixos moments a València, són llargs, les negociacions i els pactes per aconseguir la capitulació d?una plaça i estalviar-se el setge no s?acabaven, ni de bon tros, en un dia.
La capitulació d?Almenara, a més de fer possible la trobada de Jaume I i de la reina Violant, dóna més motius d?alegria al rei, ja que arrossega les autoritats de la Vall d?Uixó, Nules i Castro, localitats molt properes, a demanar negociacions amb Jaume I per mirar d?evitar, com ha assenyalat Josep Torró, «una sort pitjor que la de la simple submissió a l?autoritat cristiana».
Primavera de 1238. La València musulmana està assetjada pels cristians. Jaume I s’apropa massa a la muralla, i una fletxa sarraïna se li clava en el front. La ferida es greu, però el rei s’arrenca la fletxa amb una mà i riu per animar als seus. El rei està ferit, la moral està intacta.
A principis del 1266 l’exèrcit de Jaume I està a punt d’envair Múrcia. Abans de la batalla el rei es confessa per que les seves relacions adúlteres amb Berenguera Alfonso li rosseguen la consciència. El confessor, però, es nega a absoldre el rei.
A Múrcia els sarraïns es van rendir sense combat. Conquerida la ciutat, el major problema per a Jaume I era com dormir sense que el destorbessin les pregàries dels muetzins.
El 4 de setembre de 1269, Jaume I s’embarca en l?empresa que havia de ser la culminació de la seva carrera de campió de la Cristiandat: una Croada a Terra Santa. Però un temporal marítim el fa girar cua i desistir de l’intent, cosa que el rei atribueix a la manca de voluntat divina.
