Notícies

Vídeo de la xerrada “Com aplicar la neurociència a l’educació”

01 agost 2014 | Notícies

Comencem a saber força coses sobre el funcionament del nostre cervell. Com podem aplicar-les per millorar-ne l’educació i l’aprenentatge? El biòleg David Bueno, investigador en genética a la Universitat de Barcelona, ens va oferir interessants pautes sobre com fer-ho en una xerrada que va realizar el passat dia 9 d’abril de 2014.  Aquest és el vídeo que recull íntegrament la xerrada:

 
Podeu consultar aquí el pdf que va projectar el conferenciant.
Tal com es pot comprovar en el vídeo de la xerrada, realitzada a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, FCRi, (i presentada per Laura Rubio, directora de Divulgació i Comunicació de la FCRI), el profesor David Bueno va exposar, entre d’altres, les següents consideracions que caldria tenir presents a l’hora d’enfocar els processos d’aprenentatge a l’aula:
– És important activar l’emoció en els alumnes, per tal de provocar una actitud receptiva a l’hora d’adquirir els  coneixements.
– Cal destacar la rellevància de motivar els alumnes amb objectius concrets i assequibles. Especialment és important el paper de les recompenses que impliquen el reconeixement social per tal d’aconseguir la motivació.
– Convé recordar que els humans aprenem per imitació, i que això inclou especialment el nivell emocional.
-És important tenir present la importància del treball cooperatiu com a eina d’aprenentage, la qual cosa està molt vinculada amb la nostra naturalesa d’animals socials.
–  Costa molt desfer un aprenentatge erroni, i per tant és millor reconèixer que hom no sap una cosa abans que explicar-la malament.
– Destacar que la millor actitud per part dels mestres no hauria de ser “vinc a ensenyar” sinó “anem a aprendre”. Si s’actua així, les neurones mirall predisposaran als alumnes a aprendre coses noves.
Aquestes són un resum de les propostes de més pes que es troben recollides en el vídeo que aquí presentem, i en el qual David Bueno enllaça contínuament aquest tipus de recomenacions amb les coneixements neurològics que en forneixen una base. Tot plegat un exercici de reflexió molt recomenable per a tothom interessat per la docència i la comunicació.
En acabar la xerrada, es va proposar als 50 assistents (la gran majoria docents de tots els nivells educatius, de Primària a la Universitat) que es reunissin en grups i fessin les seves pròpies propostes d’aplicació d’aquests principis neuropedagògics a la pràctica quotidiana a l’aula. El resultat va ser molt ric i interessant, i encara més difícil de resumir… De tota manera, n’hem fet una síntesi aproximada en els següents 4 punts:
Actitud dels docents: es va manifestar la importància que els professors adoptin l’actitud d’aprendre amb els mateixos estudiants. Seria interessant no fer sempre les mateixes activitats i treballar per projectes, per que així els professors aprenen juntament amb els alumnes. També es va comentar que, pel professor, lo important és l’auto-convenciment d’allò que es fa, el fet de donar confiança, ser coherent, arribar content a classe…. L’humor és un element essencial.
Motivació: es va comentar que no es premia prou als alumnes, sobretot a aquells a qui els costa més fer la feina. Caldria proposar objectius assequibles i acordar-los amb els alumnes. Es comenta que mostrar l’activitat davant d’altres alumnes i dels pares és un fet que motiva molt. També es suggereix la importància de reconèixer l’individu i oferir-li una estimació real.
Treball cooperatiu: es va comentar que convindria potenciar-lo més. A la Universitat les noves tecnologies poden ajudar molt a dur-lo a terme. En el treball cooperatiu poden emergir les intel·ligències múltiples.
El parany dels continguts: es va reivindicar la “educació lenta”: caldria treballar menys temes i procurar que fossin més ben apresos. Es comenta que seria millor no intentar transmetre tants coneixements. Un dels participants afirma que “ens perdem en voler ensenyar moltes coses, el que cal és crear un ambient adequat per que els alumnes aprenguin. No es allò que dius, sinó l’ambient que has generat per dir-ho, allò que fa que uns coneixements quedin gravats”.
David Segarra