L’oceanògraf Rafel Simó acaba de tornar de l’Antàrtida. El relat que des del 19 de gener ens ha ofert a Recerca en Acció ens ha deixat un seguit d’imatges espectaculars sobre alguns dels indrets més allunyats i de difícil accés que encara queden a la Terra, fins al punt que fins i tot la seva cartografia és poc coneguda. Ens referim a les illes de Balleny, l’ illa d’Scott, la costa del Mount Siple, l’ illot de Lauff o l’ illa de Pere I
Pel camí, en Rafel Simó ens ha parlat de ciència i recerca en les 19 entrades que ha escrit en el seu blog. Molts temes hi ha tingut cabuda: des dels estudis que es fan sobre la forma dels flocs de neu (i que ajuda a calibrar els radars meteorològics ja que la forma dels flocs té a veure amb la intensitat de les nevades) a les criatures que viuen a les fondàries marines antàrtiques (algunes tan curioses com una estrella de mar que s’ha vist que pot caçar peixos, un comportament desconegut fins ara) o les recerques que es fan per escoltar el cant de les balenes.
Recerca en Acció us convida a seguir-ne gaudint. Visiteu el bloc Expedició a l’Antàrtida: natura i regulació del clima per seguir-ne gaudint dels continguts, del relat i d’unes imatges extraordinàries.
dimarts, 7 març 2017 at 14:42
Benvolguts i benvolgudes investigadores,
Som els alumnes de l’optativa de Biologia i Geologia de 4t d’ESO de l’Institut de Matadepera. Hem estat llegint les vostres entrades al blog i hem estat seguint el vostre recorregut al voltant de l’Antàrtida.
Primer de tot, agrair-vos que hagueu fet aquesta expedició amb l’objectiu d’investigar el continent i que hagueu compartit amb nosaltres les vostres experiències a través del blog.
Ens ha sorprès especialment la darrera entrada del blog sobre la problemàtica dels plàstics i ens agradaria saber si s’ han fet estudis sobre com els plàstics afecten a la cadena tròfica i què podríem fer nosaltres per minimitzar el nostre impacte ambiental més enllà de reduir el consum de plàstics.
Esperem la vostra resposta.
Si teniu alguna idea sobre què podem fer per conscienciar la gent sobre aquest problema, no dubteu a fer-nos-la saber!
Moltes gràcies,
divendres, 10 març 2017 at 16:23
Hola, noies i nois! Que bé que us hagueu animat a seguir-nos. És un plaer conversar amb alumnes interessats per la ciència i la natura.
Això dels plàstics és un tema que impacta i fa pensar. S’està fent recerca amb els efectes que tenen en la cadena tròfica. No és la meva especialitat, però els treballs més avançats i des de fa més temps són els que s’han fet amb ocells marins. Es calcula que un 90% dels ocells marins ingereixen plàstics sovint. Això els mata? En alguna casos els mata directament – hi ha les fotos molt conegudes de cadàvers d’ocells en descomposició en què queden les plomes, el bec i els ossos, i un munt de plàstics que eren a l’estómac. En la majoria dels casos, els afecta l’equilibri energètic, els debilita i el spot matar indirectament. Què vol dir, l’equilibri energètic? Doncs que inverteixen un temps i energía a capturar una presa que no els és nutritiva, no els alimenta. Penseu que molts ocells marins no s’aturen per capturar la presa. Si voleu començar amb una lectura sobre això, hi ha un article del National Geographic del 2015:
http://news.nationalgeographic.com/2015/09/15092-plastic-seabirds-albatross-australia/
Fa ben poc s’ha publicat un estudi que mostra que molts ocells confonen els plàstics pels peixos, krill o calamars no només visualment, sinó per l’olor. Les algues que formen biofilms sobre els trossets de plàstics que suren, els donen una olor semblant a la de les preses vives.
Què hi podem fer? Doncs, a més de reciclar i no llençar mai plàstics a l‘aire lliure, mirar de consumir-ne cada vegada menys. Menys embalatges, menys bosses al súper, objected de materials descomposables… A les festes, no feu servir plats i coberts de plàstic, poseu imaginació amb el format de les begudes, i feu servir gots rentables i reutilitzables que podeu “llogar” per 1 euro. Si, quan ho feu, expliqueu als assistents per què ho feu, estareu fent una feina fantástica de conscienciació.
Apa, bona feina!
Rafel