L’any 2009, els científics valencians Mariano Alegre i Fernando Cervera van decidir inventar-se una suposada teràpia d’efectes sanadors, una nova “medicina alternativa” basada… en els excrements: el fecomagnetisme. Van elaborar tan bé el seu relat que els creadors de la pseudoteràpia van aconseguir en poc temps presentar-la a fires i plataformes de publicacions del sector.  Fins que van començar a rebre sol·licituds de persones amb problemes de salut, moment en el qual van decidir donar a conèixer la seva broma i publicar el llibre El arte de vender mierda, que avui dia ha esdevingut un veritable clàssic.

Aquest va ser un dels exemples que van fer servir Jordi de Manuel i Jesús Purroy com a denúncia de la manca de control i de rigor que hi ha al voltant de les teràpies pseudocientífiques. La seva intervenció es va produir en el marc de la xerrada inaugural del programa Ciència i Aula 2017-2018 de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, el passat dia 19 d’octubre de 2017, titulada Ensenyar a diferenciar ciència i pseudociència a l’aula utilitzant el pensament crític.

En aquesta xerrada, els autors van presentar els següents materials:

Ciència i pseudociència – presentació de Jesús Purroy

La invasió de la pseudociència – presentació de Jordi de Manuel

Materials per conduir activitats a l’aula: Joc de rol sobre homeopatia per Rosa Cristina Sayeras (adaptat) i  Vacunarem en David?  ABP sobre vacunació, per Jordi de Manuel.

Entre d’altres qüestions, Purroy i de Manuel van insistir en les diferències entre ciència i pseudociència. Per exemple, la ciència es pot definir segons 4Ds ben clares: Dades (les Dades són objectives), Debat (els científics Debaten), Descartar (la ciència Descarta) i Divulgar (els resultats es Divulguen).  Una de les característiques de les pseudociències és que no acompleixen aquests criteris.

En síntesi, val la pena treballar aquests temes a l’aula per tal d’esmolar l’esperit crític dels estudiants de primària i secundària. Saber filtrar i triar la informació veraç és cada cop més un requisit important de cara a una vida adulta responsable.