Qui ets i què fas? Sóc químic, doctor en Química Ambiental i oceanògraf. Des de fa gairebé 20 anys, treballo a l’Institut de Ciències del Mar, a la Vila Olímpica de Barcelona. A més, sóc moltes altres coses: pare de tres fills, muntanyenc, escolta; m’agrada escriure, cantar, la natura i l’aventura, educar; em preocupen les desigualtats socials a casa nostra i al món.
Recomana’ns un llibre i un web de divulgació científica… Quan començava en l’ofici de la recerca, em va impactar molt The ages of Gaia, de James Lovelock. De fet, Gaia és una teoria científica, però Lovelock la construeix davant nostre i ens l’explica amb un llenguatge força divulgatiu. Com a invitació a la trobada entre l’impuls per la ciència i l’impuls per l’aventura des de l’època dels exploradors àrtics, deixeu-me que us recomani Desert d’aigua, del meu company Carles Pedrós-Alió. Si voleu un web en què els científics parlem en primera persona mentre som d’expedició, feu un volt per http://icmdivulga.icm.csic.es/
Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu…. El CosmoCaixa està molt bé, és un museu de referència. Però aneu també al Museu Blau, que inclou els microorganismes, cosa poc habitual en els museus de ciència.
Vaig decidir fer-me científic perquè….. M’agradava fer-me preguntes, entendre el que vivia i observava, explorar el món, treballar pel bé comú.
Entre els meus llibres no hi pot faltar... Algun llibre de poesia: Maria Mercè Marçal, Vinyoli, Martí i Pol, Casassas…
El que m’agrada de fer recerca és… La llibertat, la inspiració. Crec que hi ha poca diferència entre l’experiència científica i l’artística: ambdues parteixen de l’observació, digereixen en els dintres, i generen un retorn. L’art digereix des de les emocions i genera un impacte; la ciència digereix des del coneixement i genera més coneixement. Ambdues connecten el que encara estava desconnectat. Ambdues provoquen un canvi.
El meu lloc preferit per perdre’m és….. Qualsevol indret amb verd, roca i aigua, els meus tres ingredients preferits. Si hagués de triar un lloc, diria el Parc d’Aigüestortes i Sant Maurici. Per perdre’m una tarda a respirar i pensar: la Rierada, a Collserola.
M’apassiona….. Salvar dificultats paret amunt o riu avall, amb una corda i un bon company. Fer bullir l’olla per aprendre de què estem fets.
El viatge que em va encantar va ser….. Al Marroc. Tan a prop i tan diferent. Ajuda a obrir els ulls i entendre els magribins amb qui convivim.
Una petita meravella que sovint tenim molt a prop i podem ignorar és….. El barri de Torre Baró, on he viscut molts anys. Per salvar els prejudicis i deixar-se impactar per la història de lluites veïnals, de construcció de comunitat, d’acollida. Passegeu-hi i arribeu-vos a la Font Muguera pel camí del bosc.
Una pel·lícula que m’encanta…..L’altre dia vaig descobrir el curt Binta y la gran idea, de Javier Fesser, i això que ja té uns anys. Mireu-lo i deixeu-vos tocar.
dilluns, 14 maig 2018 at 10:23
I a part els estris que utilitzen a la expadició.
dilluns, 14 maig 2018 at 10:15
Hola Sr Simó, estem treballant amb un projecte anomenat Antàrtida. I ens hem de posar uns papers. Ens podria dir, en el viatge del gel: que feia una oceonografa, una matemàtica professional i una química, doctora en Quimica Ambiental?
Gracies
dimarts, 31 gener 2017 at 14:11
Hola Rafael,
Porteu hidròfons? Són de construcció casera?
Sort i ventura
divendres, 3 febrer 2017 at 09:51
Sergio, suposo que et refereixes als hidròfons per escoltar els cants de les balenes, oi? Se n’encarrega el Brian Miller, de l’Australian Antarctic Division. El Brian em diu que el vaixell és massa sorollós per incorporar hidròfons fiables. El que fan, doncs, és llançar al mar boies SONO. Aquestes boies tenen una part que s’enfonsa cap als 100 m, i una altra que queda flotant amb una antena; ambdues estan connectades per un cable. La part que s’enfonsa té l’hidròfon, que permet escoltar el cant, i sensors direccionals que permeten veure d’on ve. L’antena ennvia el senyal al vaixell. Sense la interferència del soroll del vaixell, el sistema permet captar sons en un radi de 100 km. Per què l’hidròfon baixa a 100 m? Doncs perquè en aquestes aigües hi ha un mínim de temperatura entre els 50 i els 150 m de fondària, i aquest mínim actua com a canal de so: el so hi rebota d’una manera que es transmet molt eficientment, com si parléssim d’una fibra òptica natural. A més, està prou lliure del soroll del vent i les onades a la superfície. Això permet ser molt sensibles.
El Brian i el seu equip deixen anar una d’aquestes boies SONO cada 60 milles, aproximadament, és a dir unes 4 vegades cada dia. Només en aquesta etapa d’hauran utilitzat un centenar. Amb això, pretenen obtanir un mapa de la presència de balenes de diversos tipus (blaves, geperudes, “minke”, orques) en la zona.
Un apunt: les boies SONO es van desenvolupar amb finalitats militars, per escoltar els submarins. La Navy australiana, britànica i d’altres països en compra a milers. Si no hi ha guerra, passat uns anys es considera que han caducat per a ús militar i es retornen al fabricant, que les ven amb un descompte sucós. D’aquí que els projectes científics se les puguin permetre. Ja veieu quin és l’ordre de prioritats dels diners públics.
dijous, 26 gener 2017 at 11:46
Hola Rafel, som els nois i noies de l’escola Pia de Caldes de Montbui.
Què tal va tot? Heu tingut algun problema tècnic?
Heu fet alguna descoberta en la vostra recerca que ens puguis explicar?
Tens alguna anècdota divertida, per explicar?
Fins aviat !!!
dijous, 26 gener 2017 at 15:26
Hola, piencs de Caldes! Content de saber de vosaltres. Sí que hem tingut alguns problemes tècnics, i els hem anat resolent. En un vaixell cal trobar solucions per tot i posar-hi molta inventiva. Teníem massa bombolles al tub d’aigua que bombeja aigua de mar contínuament, per fer mesures, i vam haver d’inventar un desbombollejador amb una ampolla de Font Vella. També hem tingut problemes amb el software que controla els cables amb què baixem aparells a l’aigua. Per sort, hi ha un informàtic (de Manresa, per cert, encara que viu a Londres) que ho ha arreglat.
Fa una estona acabem de veure les primeres balenes i els primers pingüins. S’acosten a xafardejar què fem. Una noia russa que fa de cuinera ha estat molt contenta, perquè ha vist al mateix temps el seu primer pingüí i la seva primera balena!
Encara és aviat per explicar descobertes… més endavant.