Sóc científica titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Treballo a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Faig recerca en ecologia del fitoplàncton marí, especialment en les especies tòxiques i nocives per la salut humana: quines hi ha, quantes n’hi ha i què fan.

Recomana’ns un llibre i un web de divulgació científica… En recomano el de’n Daniel Closa, 100 mites de la Ciència. Estic enganxada a dos blogs: Centpeus, Un lloc on comentar coses que em sorprenen i Apuntes científicos desde el MIT.  Estic subscrita a la Associació Catalana de Divulgació Científica i intento estar al dia del que es fa a Catalunya.

Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu.. en recomano dos, Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l’Ebre i el museu d’Història Natural de Londres. Sempre que visitem algun museu, hi vaig amb els meus dos fills, a Londres vam anar a veure l’exposició dels dinosaures i va ser molt divertit doncs érem els últims de la vista i li varem afegir el misteri d’estar sols amb aquelles besties!

Vaig decidir fer-me científic perquè… tinc curiositat per la natura, m’agrada fer preguntes i tenir respostes. M’ apassiona participar en el descobriment de noves especies i el que fan. M’agrada esbrinar coses que abans no es coneixien i estar en contacte amb el mar i la naturalesa

Entre els meus llibres no hi pot faltar... el de Gerald Durrell (La meva família i altres animals).

El que m’agrada de fer recerca en el mar és… el treball de camp, estar en contacte amb la natura i treballar en equip. 

El meu lloc preferit per perdre’m és…  poblets petits costaners o de muntanya. Tinc predilecció pel Delta de l’Ebre i per la Costa Brava. Les badies del Delta són un lloc on he fet recerca i sempre l’ he trobat apassionant.

M’apassiona… les plantes, la cuina, el meu hort.

El viatge que em va encantar va ser… no puc decidir-me, estic entra British Columbia, Canadà, les Highlands d’ Escòcia i o l’Atles del Marroc o La Palma a Canàries…

Una ciutat especial… qualsevol ciutat italiana, Roma per exemple.

Una petita meravella que sovint tenim molt a prop i podem ignorar és… la costa catalana, bussejant!