• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici2: Quin és l’origen dels meteors?
Tornar

2: Quin és l’origen dels meteors?

15 setembre, 2011

Els meteoroides provenen majoritàriament dels cossos petits, sobretot asteroides i cometes, tot i que alguns són roques llançades des dels planetes per grans col•lisions. Però els cometes en són els grans productors.

 

Els meteors són l’objectiu d’aquest projecte de recerca però quin és el seu origen i quina és la raó del nostre interès? Hauríem primer de dir que el sistema solar no només és constituït pel Sol i els planetes que giren descrivint òrbites el•líptiques al seu voltant,  sinó per una immensitat de cossos de dimensions menors, entre ells planetes nans, asteroides i cometes. Aquests, al igual que els planetes, també descriuen unes òrbites el•líptiques al voltant del Sol. Amb el pas del temps aquests petits cossos col•lideixen i es fragmenten tot produint partícules menors que anomenem meteoroides. La Unió Astronòmica Internacional defineix meteoroide com a una partícula sòlida que orbita el Sol amb dimensions entre mil•lèsimes de mil•límetre i 10 metres.

Un producte dels cometes

Els meteoroides provenen majoritàriament dels cossos petits, sobretot asteroides i cometes, tot i que alguns són roques llançades des dels planetes per grans col•lisions. Però els cometes són els grans productors donat que són constituïts per una gran quantitat de gel d’aigua i d’altres compostos que, quan passen prop del Sol, s’evaporen i impulsen els petits minerals sòlids que envolten els gels. La pressió del gas els llança projectats, desvinculant-se així del cos progenitor i passant a orbitar el Sol.

Aquests petits fragments guarden una òrbita similar a la del cos pare. En conseqüència, desprès de molts passos pel periheli tindrem un cos orbitant al voltant del sol i un eixam de petits fragments que segueixen el cos pare, anomenat eixam meteòric (vegeu Figura). No només això, heu de saber que, com que els cometes a vegades es fragmenten i desapareixen, la presència d’eixams meteòrics ens resulta clau per conèixer de l’existència passada d’altres cometes i, fins i tot, podem deduir la seva natura i composició química.

Cometa al voltant del Sol

La Terra com be hem dit abans descriu una òrbita al voltant del sol. En certs moments de l’any la Terra travessa eixams meteòrics. Així es produeix l’entrada de meteoroides a l’atmosfera terrestre. Aquests cossos entren a velocitats relatives entre 11 i 72 quilòmetres per segon! . L’alta velocitat fa que el cos es desintegri pel fregament de la superfície del meteoroide amb els gasos de l’atmosfera terrestre tot produint un rastre lluminós, fenomen conegut com a estel fugaç o meteor.

Eixams destinats a la dispersió

Ara be, aquests petits fragments no orbiten per sempre al voltant del Sol. A mesura que va passant el temps es van desvinculant cada cop mes del cos pare degut a la pressió de radiació de la llum solar o les pertorbacions gravitatòries que exerceixen els planetes. Tot plegat fa que l’eixam es dispersi. Aquest processos, conjuntament amb col•lisions amb d’altres partícules, fan que els eixams durin entre 10.000 i 100.000 anys per terme mig. Tot just, els anomenats meteors esporàdics apareixen en qualsevol moment de l’any i es tracta precisament de partícules que han perdut la seva afinitat orbital amb els seus cossos progenitors.

Joan Dergham i Josep M. Trigo-Rodríguez, Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)

Etiquetes: Tempesta de meteors

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Josep Maria Trigo

Mar Tapia

Jordi Cortés

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

16: ja tenim els premiats al concurs fotogràfic!

15: Determinem l’òrbita d’una bola de foc dels dracònids

14: Els dracònids des del Montsec

13: L’estació de videodetecció de Folgueroles

Misatge 12: els dracònids compleixen les espectatives sense arribar a tempesta

11: Primeres imatges de la pluja meteòrica

10: A l’espera de la gran nit… com determinem les òrbites?

9: “Com una nevada” (esclats dels Dracònids durant el segle XX)

7: “Escoltant” les ones infrasòniques i les ones sísmiques

8: Què cal fer per observar i fotografiar la pluja de meteors

6: Un vídeo mostra les pluges d’estels fugaços

5: Les ones sonores dels meteors

4: Una Xarxa per “caçar” meteorits

3: Bòlids, meteoroides i pluges d’estels

2: Quin és l’origen dels meteors?

1: Tot esperant la Constel·lació del Drac el proper 8 d’octubre

Piulades recents

  • RT @CrecimUab: Avui @victorlopezsbd reflexionarà amb docents colombians de la @Unimagdalena sobre “Los retos de la Educación STEM” aprofu…
  • 📣Docent! Vols saber com preparar una xerrada (o una classe) virtual per comunicar, divulgar o ensenyar #ciència? In… https://t.co/jRDVlMKcRy
  • 👏El @termcat , amb la col·laboració de l'@ICOcells i del @ZooBarcelonaa, ha creat la infografia interactiva🐦 "Oce… https://t.co/Yj2Gu63qhb
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar