Diari de recerca

17. Un crit d’eureka a Galápagos: llegenda i realitat

02 febrer 2010 | Diari de recerca

Moltes de les biografies sobre Charles R. Darwin assenyalen les Illes Galápagos com el punt on el jove naturalista anglès va exclamar el famós eureka que, de forma mítica i llegendària, s’acaba associant a tota nova gran teoria científica.

Però, de la mateixa manera que Isaac Newton no només va intuir la teoria de la gravitació universal a través de l’observació d’una simple poma caient d’una branca al sòl (va ser un procés més lent i meditat), Darwin tampoc no va arribar a la idea sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural observant només la biodiversitat i geologia de les illes Galápagos al llarg de cinc setmanes. Ara bé, sí que és cert que, de la mateixa manera que una poma podria haver dut a Newton a maquinar i barrinar tota una sèrie de genials pensaments, n’estem segurs que Darwin –malgrat la seva joventut però amb l’experiència d’anys d’observacions a bord del HMS Beagle– va trobar un laboratori viu fantàstic a les Illes Galápagos.

Final d’estada a les Galápagos

A l’inici, i ja ho comentava en els meus primers missatges d’aquest projecte, Darwin havia quedat decebut davant l’aparent desolació de les Galápagos. De mica en mica, però, va anar augmentant el seu entusiasme i admiració. Cal pensar que, a partir de la seva expedició terrestre per la Sud-amèrica continental, Darwin havia caigut malalt (una malaltia que l’acompanyà ja de per vida). Alguns especialistes (ara som treballant amb l’equip de Medicina Tropical de l’Hospital Clínic de Barcelona sobre aquest assumpte) pensem que la misteriosa malaltia era el Mal de Chagas, transmesa per la picada d’una xinxa: Darwin relata com li va picar una a la pampa. Galápagos, en contrast, fora de la calor, fou una mena de balneari o cura de salut. No hi havia animals perillosos, ni tan sols mosquits capaços de transmetre la malària. M’imagino a Darwin, caminant per les platges de sorra blanca de Galápagos, meditant sobretot el que havia anat acumulant al llarg d’un viatge de cincs anys al voltant del planeta. Havia observat estrats, sediments, fòssils, plantes, animals i ètnies humanes molt diferents dels cavallers victorians del segle XIX.

Aleshores, quan va cridar eureka en Darwin? Ho descobrirem en el següent missatge que he començat a redactar, a l’aeroport de l’Illa de Baltra, i que tancarà aquest diari d’expedició a les Illes Galápagos.

Jordi Serrallonga

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.