IES Albuhaira (Muro, Mallorca)

Menció dins la categoria Batxillerat

Les reaccions redox (o reaccions d’oxidació i reducció) engloben a totes aquelles en les quals hi ha una transferència neta d’electrons d’un reactiu a un altre; el reactiu que perd electrons s’oxida, i transfereix electrons a l’altre reactiu participant, que es redueix.

En aquest experiment hem utilitzat com a materials una pila de corrent contínua de 4,5 V, dos cables de connexió, dos elèctrodes de grafit o de ferro, un vas de precipitats i un agitador magnètic amb el corresponent imant. Com a reactius hem utilitzat aigua, sal comuna i fenolftaleïna. La fenolftaleïna és un conegut indicador àcid-base, que té la particularitat de variar el seu color (d’incolor a rosa) quan una dissolució vira el seu pH d’àcid o neutre cap a bàsic. L’aigua, en tenir un pH neutre, no provoca l’aparició de cap coloració al afegir la fenolftaleïna.

El procediment experimental és molt senzill: primer es prepara una dissolució de sal en aigua i s’afegeixen unes gotes de fenolftaleïna. Després es connecten els elèctrodes a cadascun dels pols de la pila de corrent contínua, a través dels dos cables de connexió, per finalment introduir-los en la solució salina.

El resultat és força espectacular:  en l’elèctrode el qual està connectat al pol negatiu de la pila es produeix una coloració rosada intensa. L’explicació és complexa, ja que el que està succeint és l’electròlisi de part de la sal dissolta gràcies a l’energia proporcionada per la pila; per un costat tenim una reacció d’oxidació que es produeix a l’elèctrode positiu, on es produeix clor molecular a partir del anions de clorur dissolts en aigua, amb la pèrdua de dos electrons de forma inherent al procés. A l’altre elèctrode es produeix una reacció de reducció on s’està formant hidrogen gasós a partir de dos protons procedents de la dissociació de l’aigua i amb l’aportació de dos electrons per part de la pila. Aquesta darrera reacció produeix un enriquiment prop d’aquest elèctrode en anions hidroxil (OH-) procedents de la dissociació de l’aigua que provoquen un augment de pH prop d’aquest elèctrode i que es detecta a partir de la coloració vermella de la fenolftaleïna dissolta en aigua.