La cadena d’alimentació dels oceans presenta una sèrie d’interaccions entre organismes vegetals (el fitoplàncton) i animals (el zooplàncton). El fitoplàncton és l’encarregat de produir l’aliment en forma de sucres, grasses i proteïnes, de manera que forma la primera baula de la cadena d’alimentació.
Els copèpodes, els majors devoradors del món
El segon nivell està format per animals herbívors del zooplàncton, com ara els copèpodes, uns organismes molt abundants en els mars tropicals. En les aigües fredes de l’Àrtic i de l’Antàrtic també són molt abundants alguns crustacis de major grandària com són els eufausiacis, entre els quals hi ha el krill antàrtic.
Els copèpodes són els majors devoradors del món: s’ha calculat que cadascun ingereix diàriament una quantitat de menjar equivalent a la meitat del seu propi pes. Un sol copèpode pot menjar fins a 120 mil diatomees en un dia, el que proporciona una idea de la quantitat de diatomees que conté el mar i de la voracitat dels copèpodes.
Per a alimentar-se, aquests petits organismes desenvolupen una lenta natació formant una sèrie de remolins d’aigua per mitjà de moviments dels seus dos parells d’antenes que estan col·locades en la part anterior del seu cos. Després, amb el moviment de les seves potes, els copèpodes duen el corrent d’aigua fins a la seva boca. Els apèndixs de la boca estan proveïts de gran quantitat de truges que s’entrecreuen formant un filtre. Les partícules orgàniques concentrades de l’aigua que es filtra passen a l’interior del seu aparell digestiu per a ser aprofitades com aliment.
El mecanisme de filtració desenvolupat pels copèpodes és molt eficaç per a retenir organismes que amidin entre 10 i 40 micres; no obstant això, alguns poden consumir diatomees de major grandària. La nutrició d’aquests abundants crustacis del plàncton marí està íntimament lligada amb els processos reproductors. Per exemple, una femella de Calanus (un gènere molt comú de copèpodes) expulsa els seus ous en postes de 50 per dia i amb intervals de 10 a 14 dies entre cada posta, arribant a produir un total de 200 a 300 ous sempre que la seva alimentació sigui l'adequada.
Meduses, papallones marines i altres animals del tercer graó
Integrant la tercera baula de les cadenes d’alimentació marina estan, a més d’alguns copèpodes, altres grups animals planctònics que presenten adaptacions per a menjar animals microscòpics. Entre aquests organismes es troben diversos tipus de meduses, així com ctenòfors de gran bellesa. Les seves grandàries són molt variades i van des de pocs mil·límetres fins a diversos centímetres.
També existeixen mol·luscs planctònics en aquest tercer nivell, com les pteròpodes o papallones marines, que tenen el seu peu musculós eixamplat lateralment formant un parell de grans aletes que mouen per a la seva locomoció i per a capturar el seu aliment.
Altres organismes consumidors de copèpodes d’aquesta tercera baula de la cadena són les anomenades "sagites" que pertanyen al grup dels quetògnats. Tenen el seu cos en forma de torpede i la seva boca envoltada de ganxos amb els quals capturen a les seves preses, a les quals persegueixen amb moviments extraordinàriament ràpids. Abunden en certes àrees restringides de l’oceà, i solen tenir efectes significatius en l’economia doncs, a més de menjar copèpodes, ingereixen gran quantitat d’ous i larves de peixos d’importància comercial.
Les cadenes d’alimentació lineals que abasten uns pocs nivells tròfics són senzilles d’estudiar i quantificar, però, generalment, en l’ambient marí les coses no es donen de manera tan simple i les trames tròfiques mostren una gran quantitat d’interaccions entre els diferents nivells!!!
La imatge mostra diversos copèpodes, uns petits crustacis hervíbors que abunden a tots els mars. Es tracta d'uns crustacis molt voraços, car poden engolir 120.000 diatomees en un dia !
Per completar aquesta cadena alimentària pots consultar el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.
Els Eufausiacids són molt abundants en les aigües fredes de l’Àrtic i de l’Antàrtic. A la imatge veiem un dels més coneguts: el krill antàrtic, menjar predilecte de les balenes.
Formen part dels segon nivell de la cadena alimentària de l’oceà. Per completar-la pots consultar el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.
Les meduses formen part del tercer graó de la cadena d’alimentació marina. S’alimenten doncs, en bon part, d’animals zooplànctònics.
La cadena tròfica completa la pots consultar en el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.
A la imatge veiem un pteròpode (un mol·lusc planctònic), que, igual que les meduses, formen part del tercer nivell de la xarxa tròfica de l’oceà.
Per completar aquesta cadena alimentària pots consultar el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.
Les sagites són organismes consumidors de copèpodes que pertanyen a la tercera baula de la cadena alimentària de l’oceà. Aquests organismes pertanyen al grup dels quetògnats.
Per completar aquesta cadena alimentària pots consultar el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.
Les cadenes d’alimentació lineals que abasten uns pocs nivells tròfics són senzilles d’estudiar i quantificar, però, generalment, en l’ambient marí les coses no es donen de manera tan simple i les trames tròfiques mostren una gran quantitat d’interaccions entre els diferents nivells!
Per conèixer la xarxa tròfica de l’oceà, us convidem a llegir el missatge Qui es menja a qui a l’oceà.
Respondre