Les ortigues del mar

En el cas de les meduses, això es deu a unes cèl·lules conegudes com a nematocists que abunden, sobretot, als tentacles. Aquestes cèl·lules contenen una càpsula, dins la qual hi ha un filament enrotllat. Quan un banyista (o un peix, o un crustaci planctònic…) pren contacte amb la superfície de la medusa, s’obren els nematocists, els filaments surten disparats i penetren a la pell, tot injectant el verí que contenen. És un sistema que es dispara automàticament i que permet a les meduses capturar les seves preses i defensar-se.

Efectes del verí

La picada d’una medusa és força desagradable. S’acostuma a notar una coïssor intensa, que pot proporcionar un dolor similar al d’una cremada. Localment poden aparèixer un seguit d’erupcions i molèsties a la pell, envermelliment, inflor i sensació de picor local, que normalment remeten espontàniament després d’uns dies, o a vegades setmanes. En alguns casos, el verí injectat pot causar altres molèsties a l’organisme, com ara nàusees, tremolors, marejos o vòmits, però això acostuma a passar poc sovint.  Cal tenir present que els cnidocists poden penetrar fins a la dermis, i aleshores les toxines es poden alliberar en el sistema intravascular en uns 20 segons i s’absorbir-se immediatament, augmentant-ne l’efecte del verí.

Els efectes varien segons diversos factors. Hi ha espècies que tenen verins més potents que altres, o que tenen major o menor densitat de cèl·lules urticants. També depèn la zona del cos afectada i de l’estat de salut de la persona que rep la picada.

Josep-Maria Gili