En un missatge anterior ja us havíem comentat com excavar és, inevitablement, destruir. El millor exemple, ens l’expliquen el primer any d’estudiar a la Universitat: excavar és llegir un llibre que, per passar a la pàgina següent (de sota) has d’arrencar l’anterior (damunt) i destruir-la.
Quelcom que hagis bellugat, mai més no tornarà a estar en la seva posició inicial. Això implica que, abans de fer-ho, has de pensar molt bé com excavar i enregistrar tot allò que hi apareix. Això no és aleatori. I es fa en funció de les preguntes que ens hem plantejat en la nostra recerca. Els objectes arqueològics existeixen en el nostre món actual, formen part del present. Però les dades arqueològiques, obtingudes a partir d’aquest mateixos objectes, no existeixen per si mateixes: les generem amb la recerca. I la part més important de la recerca és, per damunt de tot, la pregunta i mai la resposta. Necessitem una forma d’excavar i enregistrar adequada per a les nostres preguntes.
Ubicar les troballes a l’espai
Totes i cadascuna de les capes de sediment o conquilles les topografiem, tot ubicant-les en l’espai i, un cop excavades, mesurem el seu volum per a saber no solament com es distribuïa en l’espai sinó quina és la seva importància en la conformació del jaciment. I cada element que considerem significatiu d’informar-nos de com vivia la gent Yámana, l’ubiquem espacialment (en tres dimensions) dins el jaciment: pedra treballada, ossos de balena, acumulacions de vèrtebres de peix, arpons, denes de collaret fetes amb cargols o mol·luscs, fogars. Però també mostregem elements que, a simple vista no haurien de cridar-nos l’atenció: recollim tots els carbons dels diferent fogars (l’antracologia ens permet reconèixer quines espècies de fusta era emprada per a fer foc i saber com cremava), i mostres de sediment de totes les capes per a analitzar si hi ha restes d’àcids greixosos d’origen animal, cosa que ens permetria reconèixer la presència del consum d’animals en el jaciment dels quals no s’ha conservat l’esquelet. En determinades ocasions, els fogars són retirats sencers (tallant el sediment) per a poder excavar-los en condicions de laboratori.
Recuperar tot això en les condicions adequades (sense contaminació de les mostres, sense errors d’ubicació espacial (per això fem servir l’estació total) requereix fer una feina molt acurada. Per això, tot sovint excavem amb pinzells. O amb instrumental quirúrgic (bisturís, espàtules…). Al final, podrem reconstruir en tres dimensions com estava ubicat tot en el jaciment, afegint els resultats de les nostres anàlisis.
Les excavacions són lentes?
Molta gent se sorprèn que les excavacions arqueològiques siguin tan “lentes”. La gent ens pregunta si no preferiríem excavar amb més velocitat, i “arribar al final” abans. La resposta és no: preferim seguir amb els nostres pinzells que fan parlar molt més les coses.
A la imatge veiem diferents restes lític tallat, és a dir, eines de pedra (ganivets) que es van produir fent servir materies primes de la zona i que es podríen fer servir esquarterar els llops marins caçats o altres animals i tallar-los per a cuinar-los.
Respondre