• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciPer a excavar, el millor, un pinzell
Tornar

Per a excavar, el millor, un pinzell

11 febrer, 2010

En un missatge anterior ja us havíem comentat com excavar és, inevitablement, destruir. El millor exemple, ens l’expliquen el primer any d’estudiar a la Universitat: excavar és llegir un llibre que, per passar a la pàgina següent (de sota) has d’arrencar l’anterior (damunt) i destruir-la.

Quelcom que hagis bellugat, mai més no tornarà a estar en la seva posició inicial. Això implica que, abans de fer-ho, has de pensar molt bé com excavar i enregistrar tot allò que hi apareix. Això no és aleatori. I es fa en funció de les preguntes que ens hem plantejat en la nostra recerca. Els objectes arqueològics existeixen en el nostre món actual, formen part del present. Però les dades arqueològiques, obtingudes a partir d’aquest mateixos objectes, no existeixen per si mateixes: les generem amb la recerca. I la part més important de la recerca és, per damunt de tot, la pregunta i mai la resposta. Necessitem una forma d’excavar i enregistrar adequada per a les nostres preguntes.

Ubicar les troballes a l’espai

Totes i cadascuna de les capes de sediment o conquilles les topografiem, tot ubicant-les en l’espai i, un cop excavades, mesurem el seu volum per a saber no solament com es distribuïa en l’espai sinó quina és la seva importància en la conformació del jaciment. I cada element que considerem significatiu d’informar-nos de com vivia la gent Yámana, l’ubiquem espacialment (en tres dimensions) dins el jaciment: pedra treballada, ossos de balena, acumulacions de vèrtebres de peix, arpons, denes de collaret fetes amb cargols o mol·luscs, fogars. Però també mostregem elements que, a simple vista no haurien de cridar-nos l’atenció: recollim tots els carbons dels diferent fogars (l’antracologia ens permet reconèixer quines espècies de fusta era emprada per a fer foc i saber com cremava), i mostres de sediment de totes les capes per a analitzar si hi ha restes d’àcids greixosos d’origen animal, cosa que ens permetria reconèixer la presència del consum d’animals en el jaciment dels quals no s’ha conservat l’esquelet. En determinades ocasions, els fogars són retirats sencers (tallant el sediment) per a poder excavar-los en condicions de laboratori. 

Recuperar tot això en les condicions adequades (sense contaminació de les mostres, sense errors d’ubicació espacial (per això fem servir l’estació total) requereix fer una feina molt acurada. Per això, tot sovint excavem amb pinzells. O amb instrumental quirúrgic (bisturís, espàtules…). Al final, podrem reconstruir en tres dimensions com estava ubicat tot en el jaciment, afegint els resultats de les nostres anàlisis.

Les excavacions són lentes?

Molta gent se sorprèn que les excavacions arqueològiques siguin tan “lentes”. La gent ens pregunta si no preferiríem excavar amb més velocitat, i “arribar al final” abans. La resposta és no: preferim seguir amb els nostres pinzells que fan parlar molt més les coses.

Ivan Briz

Inici de l'excavació a Terra del Foc

Inici de l’excavació, topografiant la superficie del “conchero”. A fotografia també veiem la part ja excavada el passat gener del 2009.
Una punta de fletxa no acabada

La Myrian Álvarez acaba de trobar una punta de fletxa no acabada. Una de les primeres puntes de fletxa apareguda enguany.
Eines Yàmana trobades a Lanashuaia

A la imatge veiem diferents restes lític tallat, és a dir, eines de pedra (ganivets) que es van produir fent servir materies primes de la zona i que es podríen fer servir esquarterar els llops marins caçats o altres animals i tallar-los per a cuinar-los.

Etiquetes: Clima i atmòsfera, De la Terra del Foc a les Galápagos, Terra del Foc

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Débora

Ivan

Jordi

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Biston betularia , un exemple d’evolució ‘en directe’

El punt i final de l’excavació

La maledicció de l’arqueologia

Serà el que vam dir?

Quin temps fa?

Per a excavar, el millor, un pinzell

Què hi ha avui per dinar? Menú científic o menú yámana?

Obrint un sac de sorpreses: Els pinsans de Darwin

Un crit d’eureka a Galápagos: llegenda i realitat

Intel·ligència animal: no estem sols al planeta

Geologia de les Galápagos: una història paral·lela als orígens de la Humanitat

La història d’uns ocells que Darwin va ficar dins del mateix sac

Com arribar a una illa i no morir en el intent

Us imagineu Darwin cavalcant una tortuga gegant?

Uns animals antediluvians: les iguanes marines

La decepció de Darwin

Darwin desembarca a les Illes Galápagos

El caga tió més austral del món!

Com era la vida familiar dels yàmana?

Massa vent i la moral per terra

Un campament al bell mig de no-res

Per què hem d’anar fins a Terra del Foc per a fer Arqueologia de la gent caçadora-recol·lectora?

Què és (i què no és) l’arqueologia

“Jo mai no havia vist éssers més miserables”

Indígenes segrestats per a establir la “civilització”

Comencem l’aventura a Terra del Foc

Piulades recents

  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar