El canvi climàtic, l’escalfament global, glacials que es fonen… tots aquests problemes ens sonen llunyans i abstractes quan els llegim al diari. Malgrat això cal estar atents als ecosistemes que ens envolten i preveure com els afectaran els canvis a mitjà i llarg termini.
Carles Gracia és un investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Porta anys mirant-se amb preocupació els nostres boscos i estudiant el seu creixement. Ara disposa d’un model matemàtic precís per simular l’evolució d’un bosc mediterrani: el GOTILWA+.
GOTILWA significa “Grow Of Trees Is Limited by Water” però en realitat és un model que incorpora un munt de factors: la pluja, la radiació solar, la temperatura, el vent, la humitat ambient, els nutrients del sol on creix el bosc…
Tots aquests factors interactuen de manera complexa i sovint resulten costos de quantificar: el vent és variable, la pluja sovint segueix patrons irregulars, els nutrients dels que disposa el sol difereixen força al llarg de la geografia… Recollir totes les dades que el model necessita per simular l’evolució dels nostres boscos és una feina dura i costosa així que part de l’esforç es dedica a millorar el model simplificant al màxim aquesta recol·lecció de dades sense perdre fiabilitat a l’hora d’obtenir resultats.
Esquema dels processos que influeixen en el creixement d’un bosc.
Un bon model només és la meitat de la feina
Però fins i tot si disposem d’un model que reprodueixi amb fidelitat el fenomen que estem estudiant i podem recollir totes les dades necessàries per simular-lo encara haurem de ser capaços d’interpretar la simulació i extreure’n coneixements pràctics.
Així, podem veure què passarà si fem créixer o minvar la densitat d’arbres d’un bosc i podem predir com afectarà una sequera prolongada al nostre ecosistema però això no ens diu què hem de fer per evitar allò que ens perjudica (desforestació, destrucció d’ecosistemes en perill, …) ni com fomentar allò que ens beneficia (creixement sostenible, recuperació d’habitats naturals d’espècies protegides…).
Per fer tot això hem de ser capaços d’examinar ràpidament un gran nombre de simulacions, cadascuna d’elles amb uns paràmetres d’intervenció diferents i determinar quina política ambiental és més eficaç i eficient per a cada ecosistema. En la propera visita, en Carles ens explicarà una tècnica d’optimització inspirada en la natura que fan servir per a obtenir resultats. No us ho perdeu!
Respondre