Fins a la data hem pogut fer el seguiment de 29 nius. Hi ha dos parelles més on no sabem del cert que ha passat: o no han criat, o s’han desplaçat del sector de cria habitual.

De les 29 parelles controlades intensivament, hem pogut documentar 17 postes. Les altres 12 parelles (el 41%) no han iniciat la reproducció. Es tracta d’un percentatge molt elevat.  Cal tenir en compte que durant el període 1992-1999 la proporció de parelles que no van iniciar la cria va ser estimada en un 24%. Enguany aquest percentatge és gairebé el doble.

De les 17 parelles que si que han iniciat la reproducció el 2007, fins ara hem comprovat 6 fracassos reproductors. En un d’aquests, però, els ocells van efectuar una altre posta (anomenada posta de substitució). Aquestes postes no acostumen ser molt habituals en el trencalòs i altres grans rapinyaires, però a vegades es produeixen quan la reproducció és primerenca (en aquest cas va ser de finals de desembre) i el fracàs reproductor té lloc durant els primers estadis de la incubació.

Per tant, en aquests moments hi ha 12 parelles de trencalòs que tiren endavant la reproducció al Pirineu català. En alguns d’aquests nius ja han nascut alguns petits.

Altres parelles es troben covant i encara han de superar el període crític de la desclosa, un moment on s’acostumen a produir moltes baixes.

En tot cas queda clar que el 2007 és una temporada particularment poc productiva, força menys que la mitjana dels darrers anys.

Les hipòtesis que poden explicar aquesta davallada es remunten a la darrera dècada, on el descens progressiu de la productivitat feia pensar en la interacció de diversos factors que estan afectant a la fecunditat. Entre ells destaquem els fenòmens de regulació denso-dependent: ha augmentat considerablement la població de trencalòs i per tant la densitat de parelles reproductores, la qual cosa ha provocat un descens de la qualitat de l’hàbitat i un increment de les interaccions intraspecífiques (entre ocells de la mateixa espècie) que està afectant a la productivitat.  També hi pot intervenir la menor disponibilitat de recursos tròfics, ja que la recollida de cadàvers està disminuint la disponibilitat d’aliment als sectors de reproducció.

Altres factors que també podrien explicar part dels fracassos reproductors,  o el fet de ni tant sols intentar reproduir-se, son les molèsties als sectors de nidificació durant períodes crítics com la incubació, les interaccions interespecífiques (amb altres espècies, bàsicament amb voltors) pels emplaçaments dels nius, i les baixes d’adults reproductors com a conseqüència de una hipotètica elevada mortalitat per l’ús il·legal de verins (principal causa de mortalitat de l’espècie).

Esperem poder tenir més dades durant els propers dies per poder donar xifres més definitives i un balanç més ferm.

Antoni Margalida i Diego Garcia.