• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciMissatge 8: Parada al “Nou Camp”… ...
Tornar

Missatge 8: Parada al “Nou Camp”…

4 novembre, 2010

El volcà de San Salvador té una llarga i misteriosa història. Us l’explicarem. Així com alguna curiositat que uneix a molts catalans i salvadorencs.

En les comunicacions anteriors de la nostra campanya us havíem dit que explicaríem algunes coses que ens uneixen als catalans i als salvadorencs (bé, potser no a tots però sí a molts, i en tot cas crec que és una cosa remarcable quan es visita el país).

Us havíem explicat també que una part del nostre interès rau en el volcà de San Salvador, per evidents motius de risc volcànic. És un dels estratovolcans actius del país (com el San Miguel, que vàrem visitar per mostrejar els gasos emesos) que ha ofert activitat amb una certa freqüència en períodes històrics. El volcà de San Salvador produeix magmes amb una composició variable entre basàltica (la més pobre en silici i per tant la menys explosiva) i andesítica (una mica més explosiva però sempre molt més baixa que la riolítica de la caldera d’Ilopango).

 Ja hem esmentat que el San Miguel va ser actiu el 2003 el darrer cop. I podríem explicar ara que el volcà Santa Ana (a l’oest del país) va tenir activitat l’any 2005, i que el seu bessó l’Izalco  va estar des del 1770 casi 200 anys amb activitat gairebé contínua.

El volcà de San Salvador té una llarga història, complicada i misteriosa

Per la seva banda el San Salvador és un volcà que ha tingut una història llarga, complicada i no totalment esclarida fins ara (per això  hi vam anar!). La seva morfologia ho demostra, ja que el volcà clarament visible actualment (anomenat “El Boquerón”, és a dir, la gran boca o cràter) apareix dins d’una estructura molt més gran, desventrada o trencada als dos extrems, de la qual resten fragments de l’estratovolcà més antic: El Jabalí i el Picacho. Per tant, podem pensar que en algun moment el volcà va ser molt més gran i alt que ara mateix.

No se sap encara amb precisió quina mena de fenomen volcànic va fer desaparèixer tot el volum del volcà que ara no hi és. És dins d’aquesta gran estructura trencada, en una mena de niu, que ha crescut el Boquerón.

Gairebé la totalitat de la capital San Salvador és dins d’aquesta estructura major

La darrera erupció, al 1917, va consistir en una emissió de colades cap al nord, a partir d’una fractura al flanc del Boquerón. Es van registrar a la mateixa capital (o la seva àrea metropolitana, si volem) i va produir 58 víctimes. Quan visitem les colades de lava constatem que en menys de 100 anys la selva ja comença a colonitzar l’aspre pas de les laves pel marge de les colades.

L’ascens al cràter del Boquerón es produeix per una petita carretera que enllaça el centre de la capital amb les petites comunitats que gairebé cobreixen els vessants del volcà.

Per mostrejar les colades i els petits cons que trobem al llarg del camí cal obrir-se pas a cop de matxet

Una eina de treball que tothom duu a sobre com l’aixada dels nostres pagesos; no patiu, tot i la mala fama de violència del país no trobem més que gent cordial i encantadora (tot i l’aspecte intimidador dels matxets per un europeu desinformat).

La selva tropical es barreja amb els hortets amb palmeres, plantacions de blat de moro i fruiters

Tot indicant que sovint no es veuen les casetes per tot arreu.  Hi ha famílies que viuen del camp tot conreant-lo com al temps dels maies (bé, com sabeu els maies només tenien ganivets d’obsidiana, sense matxets). Passem per davant de moltes fruites que a casa nostra normalment només veiem processades, o als supermercats (cafè, cacau, pinyes, cocos,…). Us n’adjuntem algunes fotos perquè veieu com són aquestes plantes a la natura, força desconegudes per nosaltres, però no gens els seus fruits!

L’ascens de cop es cobreix de nens uniformats que acaben de sortir de les escoles, fet que al mig de la selva ens recorda que tot està molt poblat, i de fet, som a la ciutat.  Els autobusos de línia, majoritàriament ‘gringos’ reciclats, pugen i baixen del volcà guarnits amb fantasioses pintures al gust dels seus propietaris (privats).

Predominen àmpliament les pintures religioses i les futbolístiques (oh sorpresa!!!), de vegades coincidents al mateix vehicle (vegeu la foto). A El Salvador es viu intensament el futbol, concretament la lliga espanyola. I es segueixen amb passió en particular al Barça i (molt menys) l’etern contrincant blanc.

Ens aturem al “Nou Camp”…

Arribats al cràter del volcà, la darrera aglomeració de cases es situa al voltant del bar “Nou Camp”, flanquejat per un enorme escut del Barça artesanalment pintat a la paret. Encara no recuperats de la impressió (sang culer) arribem al parc natural recentment constituït. Ascendim fins poder observar, dins del gran cràter, 500 metres avall, un petit con estrombolià. Probablement deuria créixer durant la darrera erupció (tot i que no hi està connectat directament), així com l’estructura interna de les colades i petits cons piroclàstics amalgamats que conformen pis a pis el volcà.

L’Agustín Hernández i els companys de la Universidad de El Salvador descendiran fins al fons del cràter en dos dies successius i mostrejaran detalladament totes les colades presents, en una mena de “tall de pastís” interior. Al sortir d’una intensa jornada de treball tenim temps de fotografiar a la llunyania el llac i caldera d’Ilopango i abans el volcà de San Vicente. Ens aturem al “Nou Camp” i tot que no hi ha partit del Barça a la tele aprofitem per menjar unes típiques tortitas de blat de moro (pupusas).                   

A l’endemà visitem el Sitio de la Joya de Cerén, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Es tracta de l’excavació d’un poblet maia, amb plantacions semblants a les que havíem vist el dia anterior. Les cendres i d’altres materials del volcà de Loma Caldera van cobrir cases i plantacions, que han quedat preservades després d’una erupció produïda cap a l’any 590 de la nostra era.

No sabem l’any amb certesa (les datacions per carboni 14 no tenen prou precisió) però si l’època de l’any (entre finals d’agost i primers de setembre). S’ha pogut deduir degut a l’estat de creixement de les collites (el blat de moro de la primera collita trencat a secar a la mateixa planta, i el de la segona collita començant a créixer a les panotxes). També es tenen pistes sobre l’hora del dia que va passar, observant els estris recollits i la manca de cadàvers preservats: va ser després de sopar i abans de rentar els plats i cassoles i parar els ‘petates’ (tipus de catifa) per anar-se’n a dormir.

La majoria d’habitants van tenir temps de salvar la pell

Tot i que el volcà que va cobrir el poble era només a 500 m de distància, els habitants van tenir temps de sortir per cames i salvar la pell. Un bonic exemple d’agermanament d’arqueologia i vulcanologia. 

Per aprofundir en el coneixement del jaciment arqueològic de la Joya de Cerén, podeu consultar aquest enllaç.

Domingo Gimeno

Bendito sea Dios...

Devoció blaugrana rodant. A El Salvador es viu intensament el futbol, concretament la lliga espanyola. Es segueixen amb passió, en particular al Barça. Els autobusos de línia, majoritàriament ‘gringos’ reciclats, pugen i baixen del volcà amb les fantasioses pintures. Predominen àmpliament les pintures religioses i les futbolístiques. I a vegades, com és al cas, fins i tot coincideixen al mateix vehicle.

Febre blaugrana

Passió culer a primera plana dels principals diaris locals.

Planta del cafè
Pinya
La joya de Cerén
Blat de moro
Arrels de blat de moro

Arrels de blat de moro directament instal·lades sobre la roca basàltica.

Planta de cacau
Darrera colada del volcà San Salvador

Darrera colada del volcà de San Salvador (any 1917, de tipus malpaís o “aa”) que comença pel seu marge a ser colonitzada per la vegetació subtropical.

Dipòsits piroclàstics

Detall dels dipòsits piroclàstics del volcà que va cobrir el poble maia.

Etiquetes: Arqueologia, Botànica, Espais naturals, Geologia, Història, Històries de volcans

Comparteix!
Tweet

Una resposta a “Missatge 8: Parada al “Nou Camp”…”

  1. Respondre
    Sebastià
    dilluns, 15 novembre 2010 at 09:11

    Ahir vaig anar-hi al Camp Nou, i vam guanyar per 3-1!!!!

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Guillem Gisbert Pinto

Agustín Hernández

Alejandro Rodríguez González

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Missatge13: últim missatge, des de l’Argentina

Missatge 12: Islàndia, i ara què toca?

Missatge 11: Experiències d’un conductor de 4×4 a Islàndia

Missatge 10: Diari d’una erupció

Missatge 9: Islàndia, terra de glaç, foc i víkings

Missatge 8: Parada al “Nou Camp”…

Missatge 7: Ens apropem al volcà San Miguel en estat ‘unrest’

Missatge 6: Més, des de El Salvador

Missatge 5: La caldera d’Ilopango

Missatge 4: Viatgem a El Salvador

Missatge 3: El món dels magmes

Missatge 2: Els volcans, una evidència de que la Terra és viva i encara s’està refredant

Missatge 1: Un any de ‘Festa Major’ pels qui estudiem volcans

Piulades recents

  • 📹A la sessió del programa #PetitsTalents Científics sobre experiments per treballar l’erosió, el transport i la sed… https://t.co/Wg2BDyDylE
  • 📣En marxa la 3a edició del programa #PetitsTalents Científics a Esplugues de Llobregat! https://t.co/orIrQfJ5sb
  • RT @sebll8: @sebll8 @ajesplugues @fundaciorecerca @ArnauAmat #petitstalentscientifics #pfz "Investigar per comprendre els fenòmens astronòm…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar