Acaben d’arribar i ja se’n poden veure per tot arreu. Com cada any, el mes de març ens visiten les àligues marcenques, un dels ocells més espectaculars de la nostra fauna.
Un dels ocells més espectaculars i fàcils d’observar durant les migracions és l’àliga marcenca o àliga serpera (Circaetus gallicus). Es tracta d’un animal de bona mida, no tan espantadís com d’altres rapinyaires, i bastant abundant en els passos migradors. La població europea es troba entre les 8.000 i les 13.000 parelles.
L’àliga marcenca deu el seu nom al fet que retorna a les nostres terres al mes de març. Passa el hivern a l’Àfrica subsahariana, i arriba a Catalunya per criar-hi o bé de camí més al nord. Com a reproductor és un animal relativament abundant a Catalunya, amb una població estimada d’unes 300 a 400 parelles que fan niu des del litoral fins al Pirineu.
On observar marcenques?
A la migració actual, la de primavera, les marcenques volen de forma més aviat dispersa i es pot veure una mica per tot arreu en petites quantitats. Aquesta àliga no només va seguint la costa sinó que molts exemplars enfilen per les grans valls fluvials, com ara la del Llobregat o el Segre.
Però a la migració de tardor, que té lloc al setembre, es poden veure quantitats més elevades d’individus. La Cerdanya és un lloc particularment bo per a veure’n, i hi ha 2 observatoris que recomanem a tots els interessats:
1. Mirador de rapinyaires del Turó Galliner. Proper al Parc Natural del Cadí i a la Seu d’Urgell, des d’aquest mirador es poden observar desenes de rapinyaires de moltes espècies en el seu pas migrador a la tardor. Aubèrria hi organitza interessants observacions i visites guiades.
2. Coll d’Eina. Situat a la vessant cerdana d’administració francesa, molt a prop de Montlluís i de Font Romeu, des d’aquest mirador es poden observar quantitats notables de moltes espècies.
En tots dos indrets es poden arribar a observar a la tardor dotzenes d’individus en un sol dia, d’espècies com ara falcó vesper (Pernis apivorus), àligues marcenques, milans (Milvus migrans), esparvers (Accipiter nisus), àligues calçades (Hieraetus pennatus) i moltes altres.
dimecres, 12 setembre 2012 at 18:57
Perdona l’endarreriment a contestar-te, Enric. Gairebé segur que no són marcenques, i per dues raons: la primera és perquè són migradores solitàries, o com a molt en parelles o trios. I la segona per la data, ja que solen migrar a mitjan-final de setembre. Pel que dius (nombre i data) m’inclino a pensar que devien ser aligots vespers (Pernis apivorus). Gràcies pel comentari!!
dilluns, 3 setembre 2012 at 13:09
Hem observat unes 40 aligues juntes sobrevolant el Monestir de Poblet durant el 31/8 i 1/9/2012. Poden ser marcenques?