Avui comencem un viatge al passat. Perquè és important conèixer les teories científiques de fa segles si ja no es consideren vigents? La història ajuda a comprendre com ha arribat la ciència a ocupar el lloc preponderant que té actualment i fomenta els debats sobre quin paper volem, com a ciutadania, que tinguin la ciència i la tecnologia.
A molta gent li resulta difícil pensar que la ciència té una història. Perquè, si al cap i a la fi, la ciència exposa el món tal qual és, com és possible que les explicacions canviïn si el món segueix essent el mateix? I, malgrat tot, la ciència canvia. Abans es pensava que la Terra era plana, i ara, el consens és que no ho és; abans es pensava que les malalties eren degudes a un desequilibri en els humors del cos, i ara la infecció s’atribueix a l’acció d’un virus o d’un bacteri sobre el nostre organisme. No només és sorprenent constatar com han canviat les teories científiques al llarg del temps, sinó tenir en compte que el que actualment semblen unes idees absurdes, no les varen idear els científics “dolents” sinó els millors del seu temps.
Els investigadors del
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de
la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es dediquen, precisament,
a estudiar la ciència del passat. No se centren només en les teories, sinó que també observen com es fa la ciència, qui la practica, qui l’estudia i perquè. Escorcollen la relació de la ciència amb altres camps de la societat –la política, la ciutadania, la indústria o el món militar-. I també, observen les disputes a l’interior de la pròpia comunitat científica quan hi ha discrepàncies sobre la millor manera d’explicar la realitat.
El seu objectiu és comprendre com funciona la ciència i com treballen els científics que la construeixen.
Al CEHIC es segueixen diferents línies de recerca, gairebé totes relacionades amb la història de la ciència, la tecnologia i la medicina dels segles XIX i XX. Des de la història de la física, la química, la psicologia i la medicina, fins a l’estudi de les diferents formes que ha tingut la ciència de comunicar-se amb el públic, com alguns grups socials han aprofitat els discursos científics per tal d’afiançar el seu poder o el cas de l’exili de nombrosos investigadors després de la Guerra Civil espanyola. Una altra part important del seu temps, la dediquen a la docència universitària, tant a les Llicenciatures de Ciències i d’Humanitats de la UAB , com al Màster d’Història de la Ciència: ciència, història i societat, així com al Doctorat de la disciplina.
Com aconsegueixen aquests acadèmics les dades necessàries per a reconstruir el passat científic?
La vida d’un historiador transcorre, sobretot, entre arxius i a les biblioteques. Mirant llibres vells, cartes que es varen escriure els científics entre sí o documents institucionals on, per exemple, s’estipulen els plans d’estudi d’un determinat programa universitari, les raons per atorgar un premi Nobel o les sol·licituds de materials de laboratori que algú necessitava per tal de continuar la seva recerca. Els diaris de l’època són, també, una font important per a comprendre quina imatge es tenia de la ciència en un moment històric determinat. Tot pot servir per entendre el paper de la ciència en la societat. Depenent de l’època i del tema, també es consulten els quaderns de laboratori dels científics, les publicacions especialitzades, els arxius dels fabricants d’instruments científics o els grans discursos acadèmics.
El CEHIC coordina, a més, el Servei d’Arxius de Ciència, que busca localitzar, conservar i difondre els documents, els instruments i la correspondència personal dels científics del territori de parla catalana. També participa en diferents iniciatives editorials relacionades amb la història de la ciència, des de publicacions especialitzades fins a llibres dirigits al públic en general que expliquin el desenvolupament de la ciència a través del temps.
Estudiar la història de la ciència és important perquè permet comprendre com la ciència ha arribat a ocupar el paper preponderant que té en el món contemporani, amb la qual cosa demostra que hi ha diferents alternatives i fomenta el debat democràtic sobre quin lloc volem – com a ciutadania- que la ciència ocupi actualment.
0 Comentaris