És cert que a vegades fer una prospecció pot recordar, grosso modo, a una mena de “passejada campestre”, però generalment requereix tota una estratègia i planificació prèvies, i posar en joc nocions de geometria, d’estadística, etc.

Com???, direu vosaltres.

Doncs sí, sí!!  Seguiu-nos ara en aquesta interessant “excursió” al món de la metodologia de prospecció i comprovareu com planifiquem la nostra recerca.

La prospecció intensiva d’Althiburos

En el cas d’Althiburos volem conèixer l’evolució de l’ocupació humana des de l’època númida fins a l’edat mitjana. I també volem situar topogràficament (sobre plànol a escala) les nombroses restes arquitectòniques disperses per tota la superfície del jaciment. Per assolir aquests objectius s’ha adoptat la metodologia de prospecció intensiva, la qual ha estat desenvolupada des dels anys vuitanta a la regió mediterrània, particularment a Grècia, i sobretot per part d’equips britànics, nord-americans i escandinaus.

Tenint present que els límits de la ciutat eren força ben coneguts gràcies als diversos treballs que s’han desenvolupat des de finals del segle XIX, com ja recordareu del missatge 3, i gràcies també a les constants inspeccions dels responsables de l’INP, s’ha jutjat inútil de procedir a unes prospeccions, per entendre’ns, del “tipus excursió”. Per això hem triat un mètode que pogués fornir unes dades molt més precises.

Així, el jaciment ha estat dividit en quadrats de 10 m. de costat (per tant de 100m2), a l’interior dels quals cal realitzar-hi una recollida de tot el material que es troba a l’interior d’un cercle central de 10 m² (10% doncs, de la superfície del quadrat). Si les condicions de visibilitat són massa dolentes, a causa sobretot de la vegetació, cal procedit a la recollida de tot el material de l’interior del quadrat.

El camí de la batuda a l’estadística

Les dades queden enregistrades en unes fitxes de quadrat elaborades a partir del programa FileMaker i permeten no només conservar la informació, sinó també creuar les dades per tal d’explotar-les millor. Aquesta fitxa conté referències sobre la topografia, la visibilitat en el moment de fer la recollida de material, els tipus de materials trobats, la cronologia i el número total de bocins de ceràmica.

Bé, amb tot això podem, posteriorment a la “batuda”, i per mitjà de l’estadística i de l’estudi de la tipologia/cronologia dels materials, establir percentatges i fer estimacions sobre el grau de concentracions ocupacionals en el indrets prospectats en les determinades èpoques.

Amb tot, podem dir ja que la prospecció intensiva d’Althiburos  ha mostrat que la ciutat de l’alt i el baix imperi romà ocupava aproximadament la mateixa superfície, però que l’ocupació bizantina es limita a l’àrea central. Mentre que la prospecció del territori ha permès documentar un petit assentament númida, ocupat en el segle II aC i potser abans.

En fi, en el hipotètic cas de que hagueu patit alguna crisi de comprensió, o per si us ha quedat algun concepte mig ennuvolat, mireu- vos aquestes tres imatges (Alt Imperi , Baix Imperi i Númides i Bizantins)  i ho entendreu, tot plegat, de seguida.

Salut i fins ben aviat!