• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Tornar

7: Arqueologia a la gorja d’Oldupai

20 novembre, 2012
L’Homo habilis i l’Australopithecus boisei van ser descrits per primer cop a Oldupai, un indret clau per a la recerca sobre l’origen dels homínids.

 

El meu periple científic per Tanzània m’ha dut, com no podia ser d’una altra manera, fins a la Gorja d’Oldupai.

Recordo quan a la dècada dels 90 vaig posar els meus peus, per primer cop, en aquest llegendari racó d’Àfrica. Aleshores, com a investigador sobre els Orígens, Evolució i Comportament de la Humanitat, no vaig poder amagar la meva emoció; Oldupai és referent obligat en tot llibre, article o conferència sobre el nostre passat.

Més de 15 anys després continuo emocionant-me. Emoció per un lloc àrid ple de pedres i sediments? Molts pensareu que és normal meravellar-se davant de les grans piràmides de Gizeh o les restes de la ciutat romana de Pompeia, però m’heu de creure: Oldupai és molt més que un paratge castigat pel Sol, amb hostils arbustos espinosos i tallants roques volcàniques. Però cal conèixer una mica la seva història; és per això que, de la mateixa manera que sempre faig una introducció als científics i viatgers que m’acompanyen pels jaciments arqueològics i paleontològics de la Gorja, aquí us presento un relat que espero us agradi.

El paisatge d’Oldupai,  un paratge castigat pel Sol, amb hostils arbustos espinosos i tallants roques volcàniques.

Louis Leakey va néixer a Kènia a inicis del segle XX; era fill d’un matrimoni de missioners anglicans britànics. Mentre que el seus pares es dedicaven a evangelitzar a les ètnies locals, en Louis, des de molt petit, va començar a fer el contrari: va aprendre la llengua dels guerrers i pastors kikuyu i, fins i tot, es va iniciar en els seus ritus de pas. Això era inadmissible i, finalment, els progenitors d’en Leakey, davant la por que es convertís en un “salvatge”, l’enviaren a la Universitat de Cambridge per a reconvertir-lo en un gentleman.

En Louis s’interessà per l’arqueologia i l’antropologia, i en acabar els estudis decideix retornar a la Kènia colonial per a cercar els orígens de la Humanitat. Els inicis van ser complicats i plens d’errors però, un dia, sent parlar d’un indret a Tanzània: la Gorja d’Oldupai. Hi havien molts fòssils d’antics animals… calia anar-hi.

Un crani d’Homo erectus de Kènia (esquerra) comparat amb el crani d’un Australopithecus boisei (o Paranthropus boisei) del jaciment Zinj d’Oldupai (Fotografia: Jordi Serrallonga)

L’any 1931 en Louis Leakey arriba, sortint des de Nairobi amb uns mitjans molt precaris, a Oldupai; i aquí es quedaria a treballar gairebé tota la vida. Va trobar moltes faunes antigues que eren associades a eines de pedra: qui havia fabricat aquests estris lítics? Seguí treballant sense pausa fins que, en segones núpcies, es casa amb la Mary, una intrèpida arqueòloga anglesa.

Tots dos prospectaven el terreny i feien interessants excavacions però sense trobar al desitjat artesà. Fins que un bon dia de 1959, amb en Louis –afectat d’una indisposició– recuperant-se en el proper campament familiar, la Mary Leakey va localitzar el crani d’un homínid molt robust. Havien trobat l’artesà: el Zinjanthropus (l’Humà de Zinj) que va ser datat en 1,75 milions d’anys. Però, sorpreses de la vida, havent enviat als fills a fer forats en un lloc on no destorbessin excavacions dels pares, els petits trapelles van fer la descoberta –l’any 1960– d’unes noves restes d’homínid menys robust i amb la mateixa datació. Els Leakey, veient que es tractava d’una espècie menys simiesca, i també associat amb eines de pedra, van batejar-la amb el nom d’Homo habilis (l’Humà habilidós). En canvi, el robust Zinjanthropus boisei va ser “degradat” a la categoria d’Australopithecus (El Simi del Sud).

Avui, precisament, m’hi apropo caminant als dos jaciments protagonistes de la història que us acabo d’explicar: Zinj i Homo. Quan trepitges els sediments d’Oldupai, i per defecte professional, és impossible evitar que els ulls es fixin en centenars d’eines de pedra (choppers, chopping-tools, políedres, ascles, etc.) i fòssils de faunes (elefants, girafes, antílops, felins, etc.).

Alhora, uns maasai em miren encuriosits i divertits.

 

Jordi Serrallonga

Els nostres ancestres

Representació d’Australopithecus boisei (esquerra) i Homo habilis (dreta), dos fòssils descoberts a la Gorja d’Oldupai.

Les dues maquetes provenen del Westfälisches Museum für Archäologie, Herne

La Gorja d’Oldupai

La Gorja d’Oldupai; Nord de Tanzània (Fotografia: Jordi Serrallonga)

Homo i Australopithecus

Un crani d’Homo erectus de Kènia (esquerra) comparat amb el crani d’un Australopithecus boisei (o Paranthropus boisei) del jaciment Zinj d’Oldupai (Fotografia: Jordi Serrallonga)

Etiquetes: Antropologia, Tanzània, Tanzània, el bressol de la humanitat, el bressol de la humanitat

Comparteix!
Tweet

Cap resposta a “7: Arqueologia a la gorja d’Oldupai”

  1. Respondre
    Jordi Serrallonga
    dimecres, 28 novembre 2012 at 08:54

    Hola Roger,

    En el Museu Nacional de Kènia (Nairobi) poden veure’s alguns dels cranis originals trobats a l’Àfrica Oriental. Però si vols veure les seves rèpliques a casa nostra et recomano visitar el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

    Salutacions,
    Jordi

  2. Respondre
    Roger
    dimarts, 27 novembre 2012 at 16:04

    Hola volia saber si auqests cranis es poden veure en algun lloc.

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Jordi Serrallonga

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

11: Resultats de l’expedició

10: Ja sóc a la jungla d’asfalt: el després d’una expedició

9: Els Hadzabe, els darrers caçadors – recol·lectors

8: La gran falla del Rift i l’origen de la humanitat

7: Arqueologia a la gorja d’Oldupai

6: Als boscos d’Arusha, com fa 1,5 milions d’anys

4: Un santuari secret al peu del Kilimanjaro

3: En el territori dels Maasai

2: Fent la bossa. Els preparatius d’una expedició

1: El per què d’una expedició científica a Tanzània

Piulades recents

  • 📹A la sessió del programa #PetitsTalents Científics sobre experiments per treballar l’erosió, el transport i la sed… https://t.co/Wg2BDyDylE
  • 📣En marxa la 3a edició del programa #PetitsTalents Científics a Esplugues de Llobregat! https://t.co/orIrQfJ5sb
  • RT @sebll8: @sebll8 @ajesplugues @fundaciorecerca @ArnauAmat #petitstalentscientifics #pfz "Investigar per comprendre els fenòmens astronòm…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar