• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciMissatge 5: Com fer que un telescopi es comporti c ...
Tornar

Missatge 5: Com fer que un telescopi es comporti com un robot

8 abril, 2008
El robot de l’observatori del Montsec decideix ell sol què ha d?observar, busca l?objecte en qüestió, pren la imatge, l’analitza i decideix si és prou bona.

Els robots són instruments fonamentals en molts tipus d'activitats. En el món de la recerca astronòmica, l'ús de robots va aparèixer en el moment en què es va iniciar l'exploració de l'espai. La major part de les missions a l'espai realitzades fins ara i les projectades pel futur són controlades de manera automàtica en gairebé tots els processos que duen a terme, la qual cosa respon a una qüestió molt clara: a l'espai és molt més difícil i car enviar una persona que una màquina. En són un exemple les missions enviades anys enrera a la Lluna o les més recents a Mart, que han inclòs ginys tant sofisticats com ara el robot europeu ExoMars o el robot americà Sojourner.

L'era dels observatoris automàtics

A mesura que evolucionava la tecnologia disponible es va veure que les màquines, a més, podien fer la majoria de tasques amb un nivell de qualitat igual o superior a com ho podia fer una persona. És per aquest motiu que l'ús de sistemes automàtics es va estendre als observatoris terrestres a on, fins llavors, la feina la seguia fent íntegrament un observador experimentat. En aquest punt es va arribar al que podríem anomenar l'era dels observatoris automàtics, en els quals tots els aparells que intervenien en l'observació eren controlats de forma automàtica, mentre que la gestió del procés d'observació la seguia fent una persona.

Un instrument que exemplifica aquest canvi seria l'aparició de les càmeres CCD dedicades a la presa d'imatges amb telescopi. Aquestes càmeres són controlades automàticament per un ordinador. La feina de l'observador consistia, llavors, en donar l'ordre a l'ordinador perquè prengués la imatge i, un cop recollida, utilitzava un programa informàtic per extreure la informació dels objectes registrats. Unes poques dècades enrera, en canvi, l'ús de tècniques fotogràfiques requeria que el mateix observador col·loqués i retirés del pla focal del telescopi la pel·lícula o la placa utilitzada per registrar la imatge i fes tots els tractament necessaris, i de manera manual, fins a obtenir les dades dels objectes fotografiats. Això podia significar unes hores de feina tot revelant la placa fotogràfica, identificant els objectes del camp observat i calculant les dades físiques d'aquests objectes; procés que, gràcies a la nova tecnologia CCD i l'ús de la informàtica, es realitza en pocs segons (vegeu el missatge 4)

Un observatori que "pensa" per ell mateix

Una vegada es va arribar al punt de tenir tots els passos automatitzats per fer una observació, només quedava un pas per fer el salt al funcionament robòtic, és a dir, a un funcionament sense interacció amb cap persona durant un llarg període de temps.

Per saber quin és aquest pas, hem de respondre a la pregunta: com es diferencia un observatori automatitzat d'un que sigui robòtic? Podem dir que el funcionament és robòtic quan només ens cal interaccionar amb l'observatori per donar-li una llista d'objectes que volem observar en les setmanes o mesos següents i per recollir les imatges i les dades que hagi obtingut. La robotització és un pas més en la gestió del control: significa disposar d'un funcionament absolutament desatès en totes les fases de funcionament. Aquestes fases es poden dividir en: prendre la decisió de quin objecte observar, executar el procés de recollida d'imatges, extreure resultats de les imatges obtingudes i decidir si tenen la qualitat suficient i, finalment, gestionar les alarmes de funcionament que apareguin en qualsevol moment. De totes elles, la més important per considerar que l'observatori "pensa" per si sol és la fase de decisió de l'observació a realitzar. És l'encarregada d'assegurar que l'observatori fa el màxim nombre d'observacions, amb el mínim temps i amb la major qualitat possibles.

Respostes a temps real davant qualsevol imprevist

En el cas de l'OAdM, el robot astrònom utilitza aquest tipus de gestió, tal i com ho fan un centenar més d'observatoris d'arreu del món. Aplica una seqüència de treball típica d'aquest tipus d'observatori i que, a grans trets, consisteix en: decidir què ha d'observar, buscar l'objecte en qüestió, prendre la imatge, analitzar-la i decidir si és prou bona i, finalment, tornar a començar el procés escollint un altre objecte. I, a més, utilitza tots els elements que té per conèixer l'entorn de l'observatori (estacions meteorològiques, detectors de pluja, etc., instruments que us vam presentar en un missatge anterior) per saber si ja s'ha fet de nit, si fa bon temps per poder observar i si apareix qualsevol imprevist que fa que s'hagi de tancar la cúpula i aturar l'observació. El funcionament robòtic permet al robot tenir una resposta en temps real davant de qualsevol imprevist i garanteix una autonomia absoluta del sistema i una utilització més eficient del temps d'observació disponible.

Fins al proper missatge!

Robot ExoMars

El robot ExoMars,  de l'Agència Espacial Europea, ha estat dissenyat per a l'exploració del planeta Mart. La imatge mostra una simulació de la sortida del robot del mòdul amb el qual arriba a la superfície de Mart.

En el món de la recerca astronòmica, l'ús de robots va aparèixer en el moment en què es va iniciar l'exploració de l'espai. La major part de les missions a l'espai realitzades fins ara i les projectades pel futur són controlades de manera automàtica en gairebé tots els processos que duen a terme, la qual cosa respon a una qüestió molt clara: a l'espai és molt més difícil i car enviar una persona que una màquina.

Robot ExoMars

El robot ExoMars,  de l'Agència Espacial Europea, ha estat dissenyat per a l'exploració del planeta Mart.

En el món de la recerca astronòmica, l'ús de robots va aparèixer en el moment en què es va iniciar l'exploració de l'espai. La major part de les missions a l'espai realitzades fins ara i les projectades pel futur són controlades de manera automàtica en gairebé tots els processos que duen a terme, la qual cosa respon a una qüestió molt clara: a l'espai és molt més difícil i car enviar una persona que una màquina.

Robot Sojourner

Imatge del robot Sojourner explorant la superfície de Mart, a on va arribar a bord de la sonda Mars Pathfinder l'any 1997
Els observatoris robòtics a Europa

Mapa dels observatoris robòtics europeus, entre els quals es pot veure l'observatori del Montsec. Al costat del nom de l'observatori podem veure el signe ?, que identifica que es troba en fase de comissionat.

Etiquetes: Astronomia, El robot astrònom del Montsec, Robòtica, Tecnologia, Òptica

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Ignasi

David

Xavier

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Missatge 10: Us esperem al Montsec!

Missatge 9: Planetes al voltant d’altres estrelles

Missatge 8: Veïns que cal tenir controlats.

Missatge 7: El color de les estrelles

Missatge 6: I què es pot veure mitjançant aquest telescopi?

Missatge 5: Com fer que un telescopi es comporti com un robot

Missatge 4: Telescopis de tota mena

Missatge 3: Per què al Montsec? La problemàtica de la contaminació lumínica

Missatge 2: Pot ser un cometa més gran que el Sol?

Missatge 1: Benvinguts a l’Observatori Astronòmic del Montsec!

Piulades recents

  • 📣Tret de sortida virtual de la fira científica i tecnològica Robotseny 2021 centrada en la problemàtica de les aus… https://t.co/QEtY8vpYP8
  • 🔝Prop de 500 de 3r i 4t de #primària de Palafrugell segueixen aprenent d’una manera lúdica i fora de l’entorn escol… https://t.co/iDHriByeOY
  • 👉I el tutorial del joc "Check or Cheat" (Comprova o enganya) per ajudar els estudiants de #secundària a millorar de… https://t.co/HcGl5j29UY
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar