Quan els astrònoms busquem llocs adequats per instal·lar-hi observatoris, hi ha dos aspectes importants que cal tenir en compte. En primer lloc, per poder mirar el cel  cal un indret on hi hagi moltes nits serenes.  A més, és necessari que les nits siguin molt transparents i fosques, és a dir sense cap altra llum que no sigui la que provingui de fora de la Terra.

Per veure si es compleixen aquests requisits cal fer tres coses: comprovar quines són les condicions meteorològiques del lloc, mesurar la qualitat de la visibilitat nocturna (ambdues coses durant un llarg període de temps) i veure si hi ha presència de contaminació lumínica. Aquest procés es coneix com a "proves de l'emplaçament" (site testing, en anglès).

Condicions meteorològiques

Les condicions meteorològiques del Montsec són prou bones, i permeten obrir la cúpula fins a un 60-70% de les nits. Entenem per bona meteorologia aquella que te pocs núvols, òbviament. Però també poc vent i poca humitat per que, en cas contrari, les imatges són de mala qualitat. .Aquestes bones condicions venen afavorides per l'alçada, la protecció dels Pirineus pels fronts atlàntics i la distància a la costa que evita que hi arribin els temporals de llevant.

Per controlar tot plegat, l'Observatori disposa de diversos aparells: higròmetres per mesurar la humitat, baròmetres per mesurar la pressió, anemòmetres per mesurar el vent, pluviòmetres per mesurar la quantitat de pluja, un detector de núvols, un detector de tempestes elèctriques i, fins i tot, un detector de pluja. I és que conèixer totes aquestes dades és molt important per saber, en tot moment, si es possible observar el cel amb el telescopi.

Visibilitat nocturna

L'aire que envolta un observatori es mou en totes direccions degut al vent i a diferències de temperatura. Això no ajuda gens a l'hora de mirar un objecte astronòmic. La llum que es veu d'aquest objecte va canviant de direcció cada cop que travessa una massa d'aire que es mou en una direcció diferent, i provoca que una part d'aquesta llum no arribi al telescopi i que la llum que si que hi arriba es vegi com una taca enlloc d'un punt. Llavors, un objecte que brilla molt es veu més dèbil (efecte anomenat centelleig) i, a més, difuminat (efecte anomenat mala visibilitat degut a la dispersió de la llum).

El més perjudicial per fer mesures en les imatges que recollim és la mala visibilitat. Les mesures que es van fer van permetre veure que el Montsec era idoni per un observatori, amb valors de visibilitat similars als que tenen els observatoris més importants del món.

Contaminació lumínica

Per últim, per poder veure objectes que siguin poc brillants cal que hi hagi molt poca llum al seu voltant. I això és el que passa quan hi ha contaminació lumínica.

La contaminació lumínica era força desconeguda fins fa poc temps, però des de fa uns anys s'ha comprovat que té unes conseqüències molt greus pel medi ambient, pel benestar de les persones, pel sobrecost econòmic en despesa energètica i, naturalment, per l'observació de l'Univers. Aquesta contaminació és produeix quan s'il·lumina un espai que no ha de ser il·luminat, fora de les hores en què aquest espai és utilitzat o amb un tipus de llum inadequat. Aquesta contaminació és molt visible sobre les ciutats i pobles els dies que el cel està cobert per núvols baixos; llavors, es pot veure una taca de llum en els núvols que és provocada per la llum que se'n va cap el cel enlloc d'anar cap el terra.

Per saber-ho tot sobre aquest problema, visiteu la web La contaminació lumínica a Catalunya, preparada per la Universitat de Barcelona.

En el cas del Montsec, no hi ha presència de llum artificial en gairebé tot el cel. Només si es mira molt a prop de l'horitzó en les direccions de Lleida i Barcelona es veu la llum que és emesa per les bombetes d'aquestes ciutats. Afortunadament, a Catalunya hi ha una llei té cura de que aquesta contaminació no empitjori en tot el territori i, especialment, en aquells punts més sensibles, com és el cas del Montsec.

L'Observatori del Montsec està, doncs, en un bon lloc per observar el cel!

Fins al proper missatge,

L'Equip científic