Des d’aquest punt de vista, la construcció d’un discurs visual es fonamenta bàsicament en els següents aspectes:
Imatges icòniques referides a l’estructura del món sensible
El coneixement que tenim d’aquestes imatges, en tant que re-presentació de la realitat, ens ve donat, ja que la pròpia estructura icònica de la imatge imposa un determinat grau d’analogia amb el món exterior. Per tant, la semblança de la imatge amb el món sensible experimentat és la primera norma d’acceptabilitat d’un discurs visual.
En aquest primer pla, la imatge ve determinada per la realitat perceptiva o mon dels objectes sensorials i regulada per uns criteris perceptibles generals.
La percepció és immediata i solament requereix una adequada tècnica representativa. Aquí, la imatge re-presentadas no actua com a signe, sinó com la cosa mateixa.
Imatges simbòliques referides a objectes socials:
És evident que les imatges re-presentades també remeten a uns continguts. La comprensió i interpretació d’aquests continguts requereix un previ coneixement de les regles i acords que regeixen l’ús social de les imatges icòniques emprades.
En aquest segon pla, la imatge fa referència als objectes socials o camps semàntics determinats per la història del seu ús social. És el pla de la comprensió, en el que la imatge com a producte simbòlic, ens diu alguna cosa sobre la realitat.
El significat de la imatge:
Aquests dos plans, icònic i simbòlic, el primer sorgit de la analogia entre la imatge i la realitat re-presentada, i el segon basat en el coneixement convencional del seu ús i els efectes produïts, constitueixen les referencialitats de la comunicació visual que ens ha de portar a la comprensió del seu significat.
Es tracta, doncs, d’analitzar els elements visuals que conformen el discurs a partir de la seva representació analògica i situar-los posteriorment dins la situació concreta d’ús intencionat. En el cas concret que ens ocupa ara a Recerca en Acció es tracta d’analitzar la voluntat de comunicar gràficament el concepte de la tasca d’un científic.
L’anàlisi de les imatges presentades a concurs.
La valoració del significat les imatges que es presenten al concurs Dibuixa un científic o científica no s’ha de basar únicament en que siguin més o menys fidels a la representació dels objectes referencials, sinó, i sobretot, en el fet de que siguin ben emprades, és a dir, adequades a la situació que les generen.
Cal valorar, doncs, el grau de concordança entre la imatge icònica i el món exterior referit, però sobre tot, l’elaboració reeixida d’una concordança entre la situació concreta i els elements d’expressió simbòlica emprats.
Trobareu diversos exemples en les imatges que acompanyen aquest text i que hem titulat:
Un marc de confiança i utilitat (dibuix de Paula Armero, 8 anys, Gavà)
El científic de la ficció cinematogràfica (dibuix de Santi Salas, 12 anys, Sabadell)
La recerca coma una tasca positiva, agradable, útil (dibuix d’Aleix Seguí, 7 anys, Tortosa)
D’acords a aquestes consideracions, les imatges presentades a concurs s’analitzaran i avaluaran segons els següents criteris:
Pla de la iconicitat: les condicions perceptives.
Elements gràfics pertinents i suficients.
Tècnica representativa adequada.
Composició, ordenació i claredat en l’exposició gràfica.
Pla del simbolisme: continguts intencionats.
Personatges adequats.
Context apropiat.
Sinceritat expressiva.
Riquesa de continguts.
Grau de rellevança: originalitat i oportunitat
Impacte emotiu
Actitud crítica
Fins al proper missatge!
Jordi Pericot
En aquest dibuix, l’autora (Paula Armero, de 8 anys, resident a Gavà) es serveix d’objectes propis a la recerca espacial, tot i que limita excessivament aquest objectes, entre molts altres possibles, a un telescopi, una esfera i, evidentment una finestra oberta d’on provenen els reflexes dels astres.
La composició és ordenada, clara i els actors ocupen el seu corresponent espai.
Aquests elements gràfics permeten inferir uns continguts convencionals que donen sentit i enriqueixen la imatge, creen un context exclusivament orientat a l’observació còsmica i, sempre, dins un marc de confiança i utilitat.
El científic, amb el seu optimisme, així ho manifesta.
Comentari de Jordi Pericot
En aquest dibuix, realitzat per Santi Salas, de 12 anys, resident a Sabadell, els elements gràfics re-presenten, per analogia, una realitat no massa usual d’un laboratori científic. Els elements exposats s’aproximen més als que poblen el món de la ficció cinematogràfica, llibres esotèrics, probetes no massa ordenades s’estenen sobre la taula del laboratori.
El rostre del científic és el d’un individu preocupat, fins i tot obsessionat, pel seu treball.
L’autor intenta associar aquest elements gràfics re-presentatius d’una realitat discutible a uns continguts convencionals propis del desordre, les precipitacions, les sorprenents i atzaroses troballes d’un personatge turmentat i conscient de la seva genialitat i, lògicament, víctima de la incomprensió ciutadana.
Comentari de Jordi Pericot
Des del punt de vista de la re-presentació analògica, aquest treball (dibuixat per Marc Carreres Garriga, de 13 anys i resident a Barcelona) és força reeixit. Els elements bàsics hi són representats amb fidelitat i seguint les regles de la perspectiva i la lògica.
El dibuix posa èmfasi en representar fidelment un espai ampli que permeti la mobilitat i la tasca científica dels actors .
De l’ús d’aquestes imatges, se’n infereixen valors que fàcilment s’associen al treball científic: ordre, netedat, precisió, prevenció.. en un espai ampli i net que facilita la convivència i el treball en equip i prevenció.
Comentari de Jordi Pericot
En aquest dibuix es veu que els elements gràfics que el dibuixant (el tortosí Aleix Seguí, de 7 anys) ha escollit per representar un científic són pertinents , si tenim en compte la seva edat. Es tracta d’artefactes de laboratori on es mostra una mescla de colors primaris que dóna com a resultat uns sorprenents colors compostos. Els elements re-presentats són pertinents i suficients, si tenim en compte que es centren en aquest experiment únic.
El científic és jove i té un tarannà alegre. La joventut i optimisme del personatge permet identificar la recerca científica com una tasca positiva, agradable, útil. La emotivitat que desperta ajuda a aproximar-se al dibuix amb una bona disposició i a veure el científic amb simpatia.
Comentari de Jordi Pericot
Respondre