Diari de recerca

3: Bòlids, meteoroides i pluges d'estels

19 setembre 2011 | Diari de recerca

Com es produeixen les pluges d’estels? Ens calen partícules, siguin petites (meteoroides) siguin grans (bòlids), que xoquin amb l’atmosfera terrestre a velocitats que arriben als 73 quilòmetres per segon.
Potser una nit qualsevol, després d’una certa estona contemplant el firmament, hàgiu vist un estel fugaç o meteor. Aquest fenomen lluminós es produeix quan una partícula, generalment un fragment d’un cometa o d’un asteroide, penetra a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra. A aquestes partícules quan són a l’espai interplanetari se les anomena meteoroides.
Precisament, com que els cossos del Sistema Solar es mouen al voltant del Sol a gran velocitat, els meteoroides troben la Terra amb velocitats típiques entre 11 y 73 km/s. En trobar l’atmosfera terrestre a aquestes velocitats, aquestes partícules xocaran amb els àtoms de l’atmosfera, tot ionitzant el gas i generant la columna de llum (el meteor) que veiem des de la superfície terrestre. Algunes partícules de majors dimensions poden produir meteors tan lluminosos com ara els planetes o la Lluna que s’anomenen bòlids.
Així doncs, aquests són fenòmens lluminosos produïts per l’entrada de petites partícules a l’atmosfera terrestre. Res tenen a veure amb la mort dels estels tot i que aquests rastres lluminosos, donada la nostra perspectiva, semblin projectar-se al firmament.
Com es produeixen les pluges d’estels?
Molts d’aquests fragments viatgen al voltant del Sol formant eixams, amb òrbites semblants a les que posseïen els seus cossos progenitors: cometes i asteroides. Els eixams meteòrics més rics en partícules són produïts pels cometes donat que són cossos molt fràgils rics en petites partícules de pols.
Els cometes posseeixen generalment pocs quilòmetres de diàmetre i són agregats de petites partícules minerals, matèria orgànica i gels de diversos compostos, però majoritàriament d’aigua. Quan s’acosten al Sol, la radiació solar calenta la seva superfície. La sublimació del gel i l’emissió de gas fa que petites partícules es desprenguin i siguin propulsades per tal de formar un eixam meteòric.

Els cometes produeixen la majoria d’eixams meteòrics que coneixem, tot i que alguns asteroides també generen meteoroides. Quan la Terra travessa un eixam cometari ric en partícules es produeix una espectacular pluja d’estels fugaços. Tot i que la Unió Astronòmica Internacional reconeix 276 eixams meteòrics, els més coneguts per la seva vistositat són les Quadràntides, les Perseides, les Oriònides, les Lleònides i les Gemínides que esdevenen respectivament a gener, agost, octubre, novembre i desembre. Tots aquests eixams reben el seu nom depenent de la constel·lació des d’on semblen aparèixer els meteors, on es troba l’anomenat radiant. Aquest és novament un efecte de la perspectiva amb què observem els meteors vistos des de la superfície.
Els grans bòlids anuncien la caiguda de meteorits.
Efectivament, si alguna vegada veieu un bòlid molt lluminós no dubteu en recollir tota la informació que pugueu (fotografies, dia i hora d’aparició, trajectòria, etc…) doncs podria resultar científicament molt valuosa. De fet, a Espanya funciona la Xarxa d’Investigació Sobre Bòlids i Meteorits que es dedica a estudiar aquests fenòmens fascinants que ens porten informació sobre els seus cossos progenitors. Fins i tot, reconstruint les trajectòries seguides pels bòlids més lluminosos es poden recuperar fragments arribats a la superfície que s’anomenen meteorits.
La propera gran cita amb un dens eixam cometari és l’esperada durant el vespre del 8 d’octubre de 2011, moment en què la Terra travessarà la cua de pols deixada pel cometa 21P/Giacobini-Zinner. S’espera una autèntica tempesta de meteors, on podran observar-se desenes de meteors per segon. Ja sabeu, haureu d’anar a un lloc molt fosc per tal de gaudir amb mi d’aquests focs celestes!

La Pluja de les Oriònides vista des de l'Observatori del Montsec

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.