Si bé la població ha anat augmentant a un ritme anual del 5%, els paràmetres reproductors han anat disminuint de forma progressiva. Les causes són diverses i no es coneixen amb certesa tots els factors que provoquen fracassos reproductors, si bé un dels efectes de la baixada de la fecunditat sembla estar associat a fenòmens de regulació denso-dependent (augment de la densitat poblacional que incrementa les interferències i disminueix la qualitat de l’hàbitat i la disponibilitat de recursos de les parelles que els exploten).

Les dades provisionals per a Catalunya per al període 2006-2007 són les següents: d ‘un total de 30 territoris controlats, es van poder comprovar que 12 (40%) no van arribar a fer la posta (encara que van reconstruir el niu i van dur a terme activitat sexual) i 18 (60%) van arribar a pondre. D’aquestes 18 parelles, 6 van fracassar durant la incubació i, fins a la data, altres 6 han fracassat durant la criança del pollet. Per tant, un màxim de 6 parelles continuen endavant amb el procés reproductor. La inspecció de 5 nius fracassats ha permès recollir restes que seran enviades al Laboratorio Forense de Vida Silvestre (Madrid) per ser analitzades i determinar la fertilitat dels ous (en els casos que es van poder recollir restes de la closca) i/o les possibles causes del fracàs reproductor durant la criança (cas que s’hagin pogut recollir restes d’aliment i/o el pollet).

Els factors que operen negativament en la fecunditat de l’espècie (a part de la denso-dependència) i provoquen fracassos reproductors poden estar relacionats amb molèsties d’origen antròpic (molèsties als sectors de cria que durant la incubació poden provocar desercions del niu i la mort de l’embrió), inexperiència reproductora (la mortalitat d’individus reproductors comporta la substitució d’aquests per d’altres menys experimentats que fracassen durant la reproducció), dèficit quantitatiu o qualitatiu alimentari (la normativa sanitària que recull els cadàvers pot limitar tròficament algunes parelles i la qualitat de l’aliment, important durant els primers dies de vida del pollet), ingestió de presses contaminades (l’ús il·legal de verins és actualment un dels factors de mortalitat més importants per la major part de rapinyaires, i recordem que el trencalòs és una espècie oportunista que porta petits cadàvers als nius que poden estar contaminats).

Aquests són alguns dels factors que poden estar operant negativament en el procès reproductor i caldrà analitzar amb detall tota la informació disponible i a nivell individual per territoris quins d’aquests (o altres factors) han pogut intervenir en els diferents fracassos constatats. És per aquest motiu que el seguiment acurat al camp i la recerca que se’n derivarà d’aquesta feina, són dos eines fonamentals per garantir la conservació del trencalòs.

A Recerca en Acció s’ha pogut assistir al seguiment de la població catalana de trencalòs que, com cada any, realitza el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb l’assitència tècnica del Grup d’Estudi i Protecció del Trencalòs i la col·laboració del cos d’Agents Rurals i Guardes de Reserva. El seguiment anual permet obtenir dades del nombre de parelles presents així com la incorporació/deserció de territoris respecte a temporades anteriors, els paràmetres reproductors, la fenologia reproductora etc… Aquest monitoreig permet avaluar la tendència poblacional i millorar l’aplicació de les estratègies de conservació.

Tot plegat ho hem anat explicant en aquest portal durant dos mesos. Ara l’activitat s’ha acabat i arriba el moment del comiat. Esperem que les informacions us hagin estat d’utilitat i que ara conegueu un xic més aquest apassionant món de la recerca científica.

Diego García i Antoni Margalida