• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici22: Observant la columna d’aigua de mar
Tornar

22: Observant la columna d’aigua de mar

11 gener, 2007

Les característiques físiques, químiques i biològiques de l’aigua de mar varien amb la profunditat. Entre d’altres, el perfil vertical presenta canvis en temperatura, salinitat, penetració de la llum i concentració de nutrients. Aquests gradients determinen la presència i abundància d’organismes i són claus per a estudiar processos biogeoquímics com per exemple, la taxa de producció primària, exportació de partícules cap el fons, característiques de la cadena tròfica,… Per a analitzar la columna d’aigua utilitzem sensors fisicoquímics, càmeres submarines i xarxes, principalment. Els sensors més comuns són els de conductivitat, temperatura i profunditat (el que denominem CTD, per les seves sigles en anglès) que viatgen des de la superfície fins a pocs metres sobre el fons de la mar. Estan acoblats a una estructura d’acer a la qual es fixen un conjunt d’ampolles. Una vegada que observem les característiques de la columna mentre baixen els instruments, decidim a quines profunditats és interessant tancar les ampolles mentre pugen. Una vegada en superfície, buidem les ampolles i filtrem l’aigua en el laboratori. En aquesta campanya prenem mostres per a estudiar, entre d’altres coses, la bioquímica del sèston, és a dir, quina quantitat de lípids, de carbohidrats i de proteïnes hi ha en els microorganismes i partícules suspeses en l’aigua, i com varien al llarg del perfil vertical.

Els robots submarins, equipats amb càmeres, ens permeten observar les partícules a diferents fondàries, el bentos i les característiques del sòl marí. Aquests robots es coneixen com a ROV’s (Remoted Operated Vehicles) es controlen des del vaixell i ens permeten conèixer el què hi ha a la columna d’aigua i sobre el fons de la mar sense pertorbar l’ambient. En aquesta expedició, els nostres companys ictiòlegs han emprat xarxes per a capturar peixos i per a realitzar estudis de biodiversitat i dinàmica de poblacions. Nosaltres emprem xarxes d’una mida de porus menor per a recol·lectar organismes com el fito- i el zooplàncton. Realitzem pesques de ròssec a distintes fondàries durant varis minuts per a poder aconseguir una gran quantitat d’aquests organismes. D’aquesta forma, podem obtenir aliment per a experiments amb organismes bentònics o per a la nostra companya Marzia, que estudia la concentració d’alguns contaminants en aquests organismes.

Fins el proper missatge,

L’equip científic

 

Latitud:  -65º 1′ S
Longitud:  -57º 4′ W
Hora: 12:00 h
Velocitat del vent a coberta: 4 (m/seg)
Temperatura de l’aire:  -4.1 ºC

 

El CTD

Ampolles Niskin i els sensors de conductivitat, temperatura i profunditat (CTD)(no visibles perquè estan darrere les ampolles) acoblades a una estructura d’acer, coneguda com a Rosette, a punt d’entrar a l’aigua.
Perfil de CTD

Perfils de temperatura, salinitat i velocitat del so a la pantalla d’un ordinador.
Xarxa de zooplàncton

Xarxa de zooplàncton sortint de l’aigua.
Enrique i Pablo

En Pablo i l’Enrique estan observant una captura aconseguida amb la xarxa de zooplàncton. 
Pablo amb mostres

En Pablo està buidant el cubilet de la xarxa de zooplàncton.
ROV

Vista posterior del ROV on es poden apreciar les seves propel·les i el cable d’alimentació d’energia.
ROV frontal

Detall de la part frontal del ROV on es poden apreciar el braç recol·lector, la làmpara i la càmera de vídeo.
Detall del ROV

Detall de la part frontal del ROV on es poden apreciar el braç recol·lector, la làmpara i la càmera de vídeo.

Etiquetes: Animals, Antàrtida, Biologia, Canvi climàtic a l'Antàrtida?, Mar, Món subaquàtic, Zones polars

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Enrique Isla

Pablo José López

Josep Maria Gili

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

28: És l’hora del comiat!

27: Els fons marins a Larsen

26: Recol·lectant a Larsen

25: Larsen i el canvi climàtic

24: Anem cap a Larsen

23: Els peixos antàrtics

22: Observant la columna d’aigua de mar

21: Xarxes i trampes

20: El Nadal a l’Antàrtida

19: Cap a les illes South Shetland

18: Com estudiem els bacteris marins?

17: Els sediments dels fons marins

16: Bon Nadal

15: L’illa elefant

14: Informe del Cap Científic de l’expedició

13: Comença el mostratge del fons marí

12: Com ens comuniquem a bord del Polarstern?

11: Informe del Cap Científic de l’expedició

10: Visita a Neumayer

9: Tractament de residus

8: El gel marí

7: Què vol dir ser Cap d’un grup investigador?

6: Arribem a la badia d’Atka

5: El vaixell Polarstern

4: Traspassem el Cercle Polar Antàrtic

3: Informe del Cap Científic de l’expedició

2: Ens instal·lem al Polarstern

1: Comença l’expedició

Piulades recents

  • 📣Es posa en marxa a l'Hospitalet el programa #PetitsTalentsCientífics per fomentar l’interès per les #ciències entr… https://t.co/0Dlpgobl79
  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar