Si en un país petit com el nostre hi trobem diversitat en els menjars, les tradicions i, fins i tot, la llengua, imagineu com serà a l’Índia, un del països més grans del món!
Amb una extensió de més de 3.000.000 km2 (100 vegades més gran que Catalunya) i més de 1.200 milions d’habitants (160 vegades més que a casa nostra), l’Índia és un país amb una gran diversitat en tots els aspectes. A més a més, la seva tradició comercial i la seva convulsa història de conquestes i invasions fan d’aquesta una regió de contrastos que es fan palesos només posar un peu a l’Índia.
Basar diari a Vadodara (Gujarat)
A l’Índia es parlen centenars de llengües, la majoria de les quals formen part de dues grans famílies lingüístiques: la Indo-Europea (de la que també forma part el català) al nord i la Dravídica al sud. De totes aquestes llengües el hindi és la predominant, i un total de 18 són reconegudes com a oficials a algun dels estats que formen part del país. Atesa la gran quantitat i varietat d’aquestes llengües i els diferents sistemes d’escriptura utilitzats a cadascuna d’elles, a nivell oficial resulta més fàcil comunicar-se en anglès, que va esdevenir llengua oficial subsidiària després de la independència de l’Índia el 1947.
La religió
Històricament, l’Índia s’ha caracteritzat per ser un territori tolerant amb tota mena de religions. Aquí van néixer 4 de les grans religions de la història: el hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. A més a més, també hi són presents des de fa segles el cristianisme, el judaisme, l’Islam i moltes altres religions minoritàries.
De les tensions de la partició entre l’Índia i Pakistan ha derivat el conflicte entre la població hindú i la minoria musulmana, que encara dura avui en dia. També la població sikh ha estat perseguida i massacrada en certs moments, especialment el 1984 després de l’assassinat de la primera ministra Indira Gandhi.
La gastronomia
La varietat de la cuina de l’Índia respon a la diversitat ètnica que la caracteritza així com a les aportacions de diferents cultures que han passat pel subcontinent indi.
Els productes bàsics de la cuina hindú són el bajra (mill), l’arròs, una gran varietat de faves (entre elles les llenties i els cigrons) i una infinitat d’espècies, entre les que cal destacar el bitxo, el comí (jeera), el coriandre (dhania) o el gingebre (adrak), moltes vegades combinades per fer curri i altres barreges.
Botiga d’espècies a Nova Delhi
La cuina hindú ha tingut una gran influència en cuines de tots els racons del planeta, des d’Europa (amb la famosa “Ruta de les espècies”) fins a l’Àfrica i Amèrica a causa de la immigració.
L’esport
A l’Índia trobem una barreja d’esports tradicionals i d’altres introduïts pels europeus. Entre els esports tradicionals hi destaquen alguns com el chaturanga i el pachisi, dels quals han derivat posteriorment l’escac i el parxís, respectivament. Altres esports tradicionals inclouen formes primitives d’arts marcials, com el silambam o el kalarippayattu.
L’esport nacional oficial és l’hoquei sobre herba, disciplina en la qual l’Índia té 8 ors olímpics. Però, sense cap mena de dubte, l’esport més popular actualment és el criquet, jugat tant al carrer com a grans estadis a tots els racons de l’Índia. L’expectació que generen els partits de la selecció nacional, especialment quan juga contra el Pakistan, és comprable a la viscuda durant un Barça-Madrid.
Basar diari a Vadodara (Gujarat, Índia). Podem observar la barreja entre tradició i modernitat. Imatge de J. Ruiz.
Parada d’espècies a la ciutat vella de Nova Delhi. Imatge de Núria G. Tuset.
Parada de begudes a Vadodara (Gujarat, India). Imatge de J. L. Mateos.
Respondre