Com ja sabeu, la paleontologia és la ciència que estudia la vida del passat i, com també sabeu, la principal base d’aquests estudis són els fòssils. Fins aquí tot bé i tot correcte.

Però, on i com s’aconsegueixen, els fòssils?

Bé, podeu provar a comprar-los (molta gent ho fa, tot i que no es la meva opció preferida i és il·legal), o també podeu fer com fan molt paleontòlegs de renom, remenar calaixos de museus per tal de trobar alguna peça perduda o mal classificada que et permeti fer un article científic de revisió. No, per aquí no va la cosa.

Digueu-nos romàntics, però a nosaltres ens agrada anar al camp a cercar-los

Tot i que és una tasca que comporta molt temps i també algunes despeses econòmiques, ens permet tenir el control d’altres factors que intervenen en l’estudi del passat. Factors com ara el control i coneixement de la geologia local i de detall (estratigrafia i sedimentologia), la recol·lecció de la informació inherent a la disposició dels fòssils en el sediment (tafonomia) i, potser el més important per nosaltres, el coneixement del territori i de les persones que hi viuen. Moltes vegades aquestes persones són les autèntiques descobridores dels jaciments paleontològics.

Un cop feta aquesta introducció, deixeu que us inviti a participar en una campanya llampec d’excavació paleontològica. No serà la mare de totes les excavacions, però esperem que sigui representativa del que anomenem “treball de camp”.

Excavarem un jaciment amb dinosaures del Cretaci superior de Catalunya

El Grup de Recerca del Mesozoic de l’ICP, es dedica a estudiar les faunes de vertebrats que varen viure en un període de temps geològic que va des de l’inici del Triàsic (fa uns 250 milions d’anys), fins al final del Cretaci (fa uns 65 milions d’anys). A Catalunya però, ens centrem principalment en el Triàsic mitjà-superior i també en el Cretaci superior. Aquesta darrera època geològica coincideix amb la part final de la vida dels dinosaures a la Terra (si exceptuem els ocells, que varen sobreviure a l’extinció de finals del Cretaci), i des de fa anys estem treballant en diversos jaciments situats en diferents comarques del Prepirineu.

Avui és el primer dia de camp i us en farem cinc cèntims

Però abans no ha arribat aquest primer dia d’excavació de la tardor del 2010 hi ha hagut molta feina prèvia: feina paleontològica, feina administrativa i feina de gestió econòmica. Totes elles imprescindibles per poder dur a terme aquesta setmana d’excavació. Malgrat tot, i com bé podeu entendre, no tota la feina té el mateix interès per nosaltres com a paleontòlegs.

La troballa de nous jaciments sol ser una conjunció d’informacions externes (aficionats incansables de la  paleontologia que passegen pel territori) i valoracions pròpies (hores de prospecció per part dels integrants del grup i estudiants en formació) que ens permeten prioritzar els jaciments en funció del seu interès paleontològic.

En el cas que avui tenim entre mans, el nostre equip ja havia fet una prospecció preliminar durant el juliol d’aquest any (2010), i un dels punts que sembla més positiu és el que ens disposem a excavar durant aquests dies.

Tot va començar quan en Ciscu i en Lluís van trobar uns ossos de dinosaure

Deixeu que no concreti massa el lloc d’excavació, doncs tot i que la majoria d’aficionats a la paleontologia són gent respectuosa del patrimoni, sempre tenim el perill d’espoliació dels jaciments. Així que ens situarem en un poble de Prepirineu de les comarques lleidatanes, on el amics Ciscu i Lluís ja ens varen avisar, fa uns quants anys, que en un camp de conreu apareixien fragments d’ossos de dinosaure. Ells pacientment els recol·lectaven després de cada llaurada. Ara finalment hem trobat els recursos econòmics per dur a terme l’excavació i, sobretot, hem fet les sol·licituds pertinents al Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, condició indispensable per fer les excavacions.

Per fi, ja som al camp

Aquest matí hem començat a desbrossar el terreny al voltant del punt on s’han recuperat els ossos. L’equip de treball, per aquesta ocasió està compost per dos membres del Grup de Recerca del Mesozoic (Dr. Bernat Vila i Albert Garcia-Sellés), un col·laborador italià que està fent una estada amb nosaltres (Marco Petruzzelli) i en Julià González, col·laborador de la Secció Villalta de l’ICP i un home amb una dilatada experiència de treball de camp.

Pics, pales i aixades per anar rebaixant el terreny fins trobar, si hi és, el nivell fossilífer. Hores de treball físic que van donant els primers resultats en forma de la troballa d’un centre vertebral d’hadrosaure. Això pinta molt bé, ha estat descobrir el nivell gris i trobar el primer os.

Ho observem tot minuciosament per tal de no perdre cap tipus d’informació

Cada os que trobem serà coordenat mitjançant una estació total topogràfica, fotografiat i llistat en la llibreta de camp que porta en Bernat. L’Albert ha trobat un bon lloc on col·locar l’estació total i, amb la ajuda de tots, instal·lem el trípode en el punt on ha de romandre durant tota la campanya.

Malauradament, la tardor ens porta dies curts i freds que fan que ens retirem més aviat del que voldríem. No obstant, ara ja veiem que el nivell gris amb fòssils, que es troba sota un nivell edàfic de color vermell (alteració produïda per la vegetació) i d’un altre ocre, ja ens ha donat diverses restes.

Tornem cap el Molí de Sant Josep, on el Manel ha tingut la gentilesa de prorrogar l’obertura d’aquest allotjament un temps més per nosaltres i on podrem gaudir d’un sopar reparador. Demà passat seguirem explicant.

Àngel Galobart Lorente